Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

S’apropa el judici oral dels presos polítics catalans. On van les armilles grogues ? Dos elements per concloure.

RÀDIO ARRELS – 5 de febrer del 2019 – Crònica d’actualitat 125 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

Pel judici oral els presos polítics són traslladats a Madrid, mentre el Tribunal Suprem rebutja la major part dels testimonis de la defensa i els observadors internacionals mentre se limitarà el paper de la premsa. François Fillon passarà al tribunal penal. Si el pintor perpinyanès Jacint Rigau és francès, els catalans del sud són espanyols?

S’apropa el judici oral dels presos polítics catalans

Per començar aqueixa crònica parlarem del judici oral dels presos polítics.

Ja hem insistit sobre la parcialitat de la instrucció del jutge Llarena. També ho hem fet sobre el caràcter polític de la nominació dels jutges del Tribunal Suprem, pactada entre el Partido Popular i el PSOE, amb un president del tribunal pròxim del PP que, en un interviu, deixava clarament veure que la sentència condemnatòria ja era dictada.

Des de la setmana passada hem entrat en els preparatius concrets del judici oral, que començarà el 12 de febrer. Precisament aquests preparatius, que poden semblar secundaris o formals, denoten les condicions materials i psicològiques que presidiran als judici. Queda molt clar que se vol limitar i condicionar la informació pública i que se posen els presoners en les pitjors condicions possibles. Mentrestant, durant aquests preparatius i durant el judici, el ministre d’afers exteriors Josep Borrell ha iniciat una campanya internacional, mitjançant les ambaixades espanyoles, per mostrar que Despanya és una democràcia real i que el judici serà just i sense pressions. Qui s’ho pot creure? Feu-vos una opinió amb el que segueix.

Per us fer una idea de com van les coses, heus aquí uns quants elements significatius que vaig anar notant aquests dies i que belleu heu sentit a la ràdio:

– El trasllat dels presos a les presons de Catalunya vers Madrid s’ha fet en unes condicions dures. Els mateixos presos han denunciat tractes degradants durant el viatge. Un guàrdia civil que acompanyava ha filmat la gent que veia passar el comboi, burlant-se d’ells. El vídeo ha filtrat a la premsa espanyola. S’ha dit que se’l sancionava, però queda a la seua feina i tot continua igual. Què passarà durant els trasllats presó-tribunal cada dia durant setmanes i mesos? Els advocats han demanat que se respecti el dret a la dignitat dels presos que, ara per ara, no se respecta.


Il·lustració de l’article “Els presos polítics arriben a Madrid” (font: ara.cat, 01/02/2019).

– El president del parlament Roger Torrent els ha visitat ahit a la presó de Soto del Real i va protestar car se treuen als presoners les fotografies de les seues famílies i qualsevol roba u peça de vestit que sigui groga. És clar que se’ls vol posar en males condicions psicològiques.

– Altres element: els advocats dels presos han donat al tribunal la llista dels testimonis que volen citar a declarar i de les peces i proves que volen que el tribunal examini. Els jutges han rebutjat molts testimonis i documents que els advocats consideraven com a essencials. “Passons, passons, puisque tout passe, /Je me retournerai souvent” deia el poeta Guillaume Apollinaire.

– També el tribunal ha rebutjat que cinc observadors internacionals assisteixin al judici dins la sala. Diu que amb la filmació n’hi ha prou, que s’ho mirin des de casa. Però se sap que compta molt poder veure les reaccions dels jutges, dels acusats, notar l’ambient, el context del judici. “Circulez, y a rien à voir”.

– Fins i tot se limitaran les retransmissions i la feina de les televisions. De totes les televisions? No. Només de TV3. Sembla increïble, però així ha passat. Amb quin argument? Doncs el ministre de l’interior ha dit que vol protegir TV3 i els seus periodistes. Que serien en perill a Madrid? Per tant prohibeix a TV3 d’emetre des del tribunal o davant de l’edifici. Doncs no podrà seguir lliurament el judici per informar directament els seus oients, quan TV3 tenia un permís de l’ajuntament de Madrid per instal·lar un estudi mòbil a la Plaça Vila de París (no m’ho inventi), que és a prop del Tribunal Suprem. Fora! Tampoc TV3 no podrà fer entrevistes al carrer a les portes del tribunal, com ho fa tothom i com ho faran les altres televisions. A part d’això, Espanya és un Estat democràtic que garanteix totes les llibertats, diu a tot arreu el seu ministre Borrell. Cínic i escandalós. És a dir que tot s’hi val per limitar la informació difosa pels mitjans de comunicació de Catalunya. És el concepte de llibertat de la informació a la moda espanyola, versió PSOE. No veig la diferència entre socialistes i populars.

Mentrestant el primer ministre espanyol Pedro Sánchez proclama que Nicolàs Maduro ha de dimitir car a Veneçuela hi ha presos polítics i que no s’hi respecta la llibertat d’expressió. Collonut, com diria un dels meus amics.

On van les armilles grogues ?

Canviarem de tema ara amb una pregunta: on van les armilles grogues?

Les armilles grogues són dins un carrer sense sallida. Les manifestacions segueixen setmana rere setmana, amb les violències corresponents, segons un guió ben rodat i sempre igual. No tenen realment més gent. Sempre ocupen uns giratoris, però aquesta forma de manifestació no se desenvolupa, ans el contrari. Per tant el moviment no va enlloc. La pregunta és: aquest moviment té realment una estratègia? Pensen realment que faran dimitir el president Macron? No crec que passi. Pensen realment que les seus múltiples i variades reclamacions seran satisfetes, tot i l’interès de moltes d’elles? Tampoc m’ho crec. Per tant quins objectius concrets i assolibles tenen? Ara per ara, no els he vist. Suposi que no n’hi ha.

Tampoc, d’una manera general, les armilles grogues no volen participar al gran debat inicial pel president Macron, llevat d’alguns d’ells, que reben immediatament les crítiques i fins i tot les amenaces dels altres. Es veu que si hi ha llibertat de propostes i llibertat de manifestar dins aquest moviment, no hi ha gaire llibertat de paraula i d’opinió, quan aquestes són una mica divergents. El fet de no participar al gran debat, que funciona bastant bé i cobreix tot el territori, també els margina. No hi participen, evidentment, per no ser recuperats pel sistema polític i mediàtic que combaten, però fent això s’automarginen, llevat que tinguin una alternativa creïble.

Alguns ho han entès i inicien per internat el “Vrai débat”, amb participacions obertes. Per tant ara podem triar entre al Grand débat i el Vrai débat, doncs qui no participa a l’un o a l’altre és que no vol. Ara bé, les persones mal intencionades diran que els hi fa pensar a la publicitat de marques concurrents de sabó de rentar, a veure qui renta més blanc. També uns quants participants a les armilles grogues han celebrat dins l’est de França una “Assemblea de les assemblees” per definir una línia comuna. Aquestes dues iniciatives van pel camí d’una forma d’organització i d’un quadern de reivindicacions organitzades al voltant de nou temes. Tinc la impressió de veure els inicis d’una campanya per les eleccions europees i d’un esbós de programa. Suposi que aquestes iniciatives tindran els seus opositors dins el moviment mateix. Però marquen un canvi d’estil.

Mentrestant el president Emmanuel Macron tira una altra pedra dins l’aigua, a veure què passa? Deixa entendre que organitzarà un referèndum després del gran debat, probablement al maig, quan hi hagi el vot per les eleccions europees. És com pixar dins un formiguer. Tothom reacciona. Les armilles grogues el volien, doncs el tenen i ja diuen que és manipulació. Els partits d’oposició el reclamaven, sobretot Marine Le Pen, Jean-Luc Mélanchon i Laurent Wauquier, i ara diuen que no el volen, car és una maniobra. Doncs, el volen o no el volen? Si no el volen perquè el reclamaven? Si se fa serà molt divertit. En efecte, se sap que a un referèndum molta gent no vota sobre la pregunta sinó contra qui la fa. És el que volien fer els oposants al president Macron. En efecte, en un referèndum a la moda francesa, se demana al president que el convoqui i les armilles grogues, els Le Penistes, els Insubmisos i els Republicans del bàndol del Wauquier voten tots contra ell, doncs contra la pregunta. Però si la pregunta del president Macron és una o diverses propostes del gran debat i de les armilles grogues? Votaran sí a les preguntes, doncs votaran sí a Macron? Com us deia fa un moment, ens ho podem passar bé.

Dos elements per concloure

François Fillon al tribunal

François Fillon és enviat per un jutge d’instrucció al tribunal correccional, és a dir al tribunal que jutja els delinqüents. Recordeu l’escàndol de la primavera 2017, on se va dir que era una maniobra política. Doncs ara el jutge d’instrucció creu que hi ha proves que s’ha donat a la seua dona un sou sense que faci cap feina. El tribunal dirà si condemna o no per aquest fet. Però imaginem si François Fillon havia estat elegit president? Un possible lladre president?

Jacint Rigau

Hi ha tota una educació a fer a Catalunya. A TV3, a l’emissió Preguntes freqüents, un director de museu feia visitar i entre curiositats ensenyava un quadre del pintor nord català Jacint Rigau. Preguntava: “És un pintor català o un pintor francès?” Com si no fossin catalans dels dos costats de la frontera? Això passa sovint. De dues coses una: o bé Catalunya Nord i Catalunya són terres catalanes i els que hi neixen són tots catalans, o bé són territoris de dos Estats i la gent és de dues ciutadanies diferents. Només hi haurà carnets d’identitat francesos al nord i catalans al sud el dia que hi hagi una República de Catalunya. Mentrestant hi ha els dos Estats francès i espanyol.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/244/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-05-de-febrer-de-2019

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius