Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.

RÀDIO ARRELS – 6 de setembre del 2022 – Crònica d’actualitat 356

El Comitè de drets humans de l’ONU dictamina que Espanya ha vulnerat els drets polítics de quatre presos elegits al parlament de Catalunya. Els veïns d’una urbanització més recent s’oposen a la continuació del compostatge a l’antiga destil·leria. Herència de la llarga història de guarnició militar de Perpinyà, el Mess ha cremat: s’ha de reconstruir o de fer-hi una plaça?

Espanya acusada de vulnerar els drets polítics

L’ONU acusa Espanya de vulnerar els drets polítics.

Al desembre del 2017, en plena repressió després del referèndum de l’1 d’octubre, a les eleccions pel parlament de Catalunya que Mariano Rajoy havia dissolt, van ser elegits dins la majoria independentista Oriol Junqueras i Raül Romeva per ERC i Josep Rull i Jordi Turull per Junts. Eren allavontes inculpats de rebel·lió i empresonats.

Quan el parlament se va reunir per designar el president, el jutge Llarena i el Tribunal Suprem els van suspendre de diputats. Van fer una denúncia prop del Comitè de drets humans de l’ONU. Quatre anys després aquest organisme internacional ha donat el seu dictamen: Espanya ha vulnerat els drets polítics dels dirigents independentistes i no va respectar el Pacte internacional de drets civils i polítics que ella mateixa ha firmat.

El text és clar tant pels arguments com per les conclusions i contradiu la sentència del Tribunal Suprem que posteriorment els va condemnar. Diu que sense entrar si hi ha hagut violència s’havia de tenir en compte que ells havien demanat a la gent de manifestar-se pacíficament i que els actes de violència aïllats no s’han d’atribuir als organitzadors. Diu també el dictamen que la decisió del Tribunal Suprem no va ser objectiva sinó arbitrària i que no hi va haver garanties d’imparcialitat. Doncs una condemna clara i argumentada. Ja sabíem tots que Espanya i la seua justícia polititzada no respecten res, ni les seues pròpies normes ni els tractats firmats. Ara bé, el dictamen serà una peça important pel Tribunal europeu de drets humans d’Estrasburg.

Quines reaccions a Catalunya? Finalment poques davant una tal victòria. Algunes declaracions, alguns twitts i res més. Se’n traurà conseqüències i se demanarà comptes a l’Estat espanyol? Ni tan sols. Deixa com la impressió que la sentència cau malament en plena guerra de partits al voltant de la taula de diàleg i de la destitució de Laura Borràs. La Generalitat ha confirmat que continuarà el diàleg, doncs que continua la caució política a un govern i un Estat que no respecte els seus drets.

Costat Madrid s’ha repercutit la notícia i s’ha passat a altra cosa. Afectant de creure que tot ha canviat i que és una condemna del passat, Pedro Sánchez ha posat la culpa a Mariano Rajoy i al PP, que han utilitzat la justícia a finalitats polítiques. Aquest reconeixement que hi ha a Espanya una col·lusió entre política i justícia, l’una utilitzant l’altra, és precisament el que critica l’ONU i abans d’ella el Consell d’Europa. Si existia fa quatre anys existeix sempre ara car no s’ha fet cap reforma. Per tant la repressió continua quan Pedro Sánchez la podria parar.

A Catalunya, des de Junts, s’ha fet notar que el Comitè de les Nacions Unides valida que la suspensió dels drets parlamentaris era vulneració car eren inculpats però ni jutjats ni condemnats. Era una vulneració dels drets polítics, com hem dit. Però és el que acaba de passar per Laura Borràs, que és investigada i no jutjada.

A ERC la vici presidenta del parlament ha dit que no tenia res a veure. Té tota la raó. Pels quatre polítics catalans és un jutge i un tribunal que els hi ha tret els drets polítics. Però per Laura Borràs són els seus col·legues diputats i companys de coalició que els hi ha trets, substituint-se a la justícia, com en els linxaments del Far West.

L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat

El segon tema tracta de l’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall.

L’Indépendant ha fet públic aquesta setmana el projecte d’ampliació del centre de compostatge de Sant Feliu d’Avall, entre aquest poble i el Soler. De fet ja existeix des del 1974, o sigui prop de quaranta anys. És la destil·leria de Roussillon-Alimentaire, una cooperativa de cooperatives de Catalunya Nord per tractar els marcs i rapes de raïms i restes de vinificació. Se’n treia alcohol i se compostaven els residus, amb l’olor característica d’aquesta activitat, que tots els oients de Ràdio Arrels de pobles vitícoles coneixen per les veremes.

A l’època era una zona agrícola, sense cases i amb quatre masos, al davant de la teuleria Pujo i a prop d’una cria de porcs que també se feia notar. Posteriorment, tocant a la destil·leria i fins al límit del municipi del Soler, doncs en coneixement de causa dels olors, se van construir unes cases i finalment moltes més per formar una urbanització de cases de quatre cantons i sovint una piscina, amb terreny als seus voltants. És a dir un conjunt residencial benestant. S’hi estava i en va ser un impulsor l’antic prefecte del departament Francis Boot, batlle de Sant Feliu durant vint anys els 80 i 90. És sota els seus mandats que va progressar la urbanització.

Tornem a la destil·leria. Va ser en activitat fins al 2011 per la destil·lació, però represa per un grup de cooperatives, Grap’Sud. Va continuar i va desenvolupar el compostatge de sots productes d’altres destil·leries i de la viticultura. Com diu en el dossier de l’enquesta pública: “L’établissement a toujours été à l’origine d’odeurs inhérentes à son activité”. No s’amaga res i se tracta de continuar. Aquest dossier se pot consultar a la pàgina web de l’ajuntament de Sant Feliu.

On és la novetat? Doncs tractaran més quantitat sobre el mateix emplaçament car passen un acord amb el Sydetom 66, que com sabeu tracta a Calce les deixalles del departament, per rebre les deixalles verdes que seran triturades i transformades en compost orgànic, en substitució dels adobs químics. També rebran les restes de fruites i llegums del Mercat de Sant Carles.

Com sempre passa en aquestes situacions s’ha constituït una associació per oposar-se al projecte, limitar l’activitat i a terme anar cap al tancament. Se diu: “Association de défense des intérêts de St-Féliu-d’Avall”. Traducció: dels interessos dels residents prop de la destil·leria.

 

Situació de Grap’Sud al mapa IGN actual a escala de 1:25.000. Extracte del dossier per a l’enquesta pública.

 

Si mirem les coses en una perspectiva de quaranta anys, tots els que van fer construir sabien que hi havia la destil·leria, instal·lada en una zona industrial. Durant tots aquests anys s’han acomodat del veïnatge. El batlle de Sant Feliu diu al periodista: “Il faut installer ça sur un terrain où il n’y a pas d’habitants à côté”. Però és l’inrevés que va passar! Hauria de dir: “Il ne faut pas installer des maisons près d’une distillerie dans une zone industrielle”. Això és la veritat.

M’ha fet pensar a una cosa una mica semblant que va passar a Prada, ja fa uns quants anys. Un particular se va fer construir una bonica casa a la vora d’una avinguda vorejada de platanes. Se diu que van inspirar Pau Casals. Doncs aquest senyor va posar la porta del garatge just al darrere d’una de les platanes i després va demanar a l’ajuntament que li tragués perquè no podia fer entrar o sàller la seua votura. Com que era un empresari i membre del consell municipal, se li va treure la platana i, finalment, totes les que hi havia a l’avinguda. Ara hi ha alguns arbres petits de decoració que no fan nosa a ningú, però que no fan ombra.

El “Mess des Officiers” de Perpinyà

Un últim tema que volem tractar fa referència en aquest edifici que va cremar al centre vila de Perpinyà. Ens vols parlar del “Mess des Officiers” de Perpinyà.

Amb l’incendi espectacular que l’ha cremat i ara amb l’amenaça que acabi caient, el Mess ha tornat a l’actualitat, com ja havia passat fa unes dècades. De sempre he sentit a dir el “Mess des Officiers”, en francès, com per deferència a l’estament militar que des, de l’annexió de Catalunya Nord al regne de França, va dominar i controlar la ciutat. En efecte des d’allavontes Perpinyà va ser una vila de guarnició, amb milers i milers de soldats i evidentment centenars d’oficials. Això ha durat fins al segle XX, passada la segona guerra mundial.

Els oficials no mengen amb la tropa, essencialment diuen perquè els soldats rasos i els sots oficials no vegin menjant el seu ranxo com de bé estant tractats els seus superiors. Mengen al mess. Els soldats s’estaven a les casernes de la Ciutadella, dels Palau dels Reis de Mallorca i de tots els antics convents de Perpinyà.

Pels oficials se va construir tocant al Castellet el “Mess des Officiers” l’any 1844 sobre un terreny que va cedir l’ajuntament. Era doncs tocant a la porta de Nostra Senyora del Pont que és sota el Castellet, una de les quatre portes de Perpinyà, allavontes totalment emmurallada. No és que l’edifici mereixi de ser considerat com un monument, ni de lluny, però no desentonava gaire i els perpinyanesos s’hi van acostumar.

La presència dels militars va anat disminuint, se van recuperar el palau, els convents i quedava el RIMA a la caserna de la Ciutadella, fins l’any 1980. El mess no va tenir tanta activitat durant aquesta davallada i finalment va tancar. L’ajuntament de Perpinyà el va voler recuperar per destruir-lo i eixamplar la plaça al davant del Castellet. Però no ser va fer davant de l’oposició de la prefectura car al migdia el mess servia de cantina pels seus funcionaris i empleats de les administracions de la vila.

Això se va acabar i el mess fou venut a empresaris que hi van instal·lar fa pocs anys un restaurant i una gelateria, fins que la setmana passada tot cremi.

Ara la qüestió és: què se farà de l’antic “Mess des Officiers”? Tornem a la proposta inicial de la Vila de Perpinyà? Ella ho compra, arrasa tot i s’eixampla la Plaça de Verdun? Personalment crec que és la bona solució. O bé se reconstrueix el mess i torna a ser un restaurant? En aquest cas, si l’interior no té importància, sí que s’hauria de conservar l’alçada i l’aspecte exterior. Què en penseu?

 

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1806/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-06-de-setembre-de-2022

Leave a Reply

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022
La immersió lingüística a Catalunya. Canvis a TV3 i a Catalunya Ràdio.
23 agost 2022

Arxius