RÀDIO ARRELS – 18 de juliol del 2015 – Crònica breu 25 – Joan BECAT
Bon dia. Veurem avui una cosa que pot semblar curiosa: és com el deute espanyol pot facilitar el reconeixement internacional de Catalunya.
Tornem doncs sobre els deutes espanyol i català, no pas per dir una altra vegada que una Catalunya independent seria un dels Estats menys endeutats d’Europa i Espanya un dels més endeutats, sinó per veure qui posseeix l’enorme deute espanyol i com aquest fet pot afavorir el reconeixement internacional de Catalunya.
Anem pam a pam. El deute sobirà d’Espanya, és a dir el deute públic de l’Estat, no els deutes dels particulars i empreses, doncs aquest deute sobirà ha crescut molt recentment. Era del 80% del seu P.I.B. l’any 2012 i, en dos anys de govern del Sr Mariano Rajoy, ha passat al 100% el 2014. I això que el Sr Rajoy, com a primer ministre d’Espanya, se permet de donar lliçons de bona gestió a tothom i a Catalunya, que ella té realment una bona gestió i és poc endeutada. Mes deixem de costat aquesta situació surrealista.
Espanya és doncs molt endeutada. Qui és propietari del deute espanyol? Per la meitat, o sigui el 50%, són els altres Estats europeus: primer Alemanya i França, i després Itàlia, els Països Baixos i Anglaterra. Per un terç són els bancs i les asseguradores d’Europa i del món, i pel que queda són els altres Estats, amb en primer els Estats Units d’Amèrica.
Això vol dir que una fallida d’Espanya, o un atac d’Espanya sobre els mercats financers perjudicaria sobretot els altres Estats europeus, que en tindrien la repercussió immediata, encara més que per Grècia, que és finalment poca cosa al costat d’Espanya.
Com això pot afavorir el reconeixement de Catalunya? Per dues raons que tots els financers i tots els Estats d’Europa ja coneixen.
La primera és que si Espanya no vol reconèixer la independència de Catalunya, el nou Estat català no tindrà obligació de prendre al seu càrrec una part del deute espanyol i, en aquest cas, tothom sap que, sense Catalunya, Espanya seria incapaç d’assumir el seu deute, i que serien Alemanya, França i els altres que haurien de pagar per ella. No ho poden permetre.
Al contrari, si hi ha un acord entre Espanya i Catalunya – el reconeixement contra una part del deute -, les coses quedarien iguals i no passaria res. Catalunya té doncs una arma letal entre les mans: si Espanya se posa violenta, només que el president Mas digui que Catalunya no se farà càrrec del deute espanyol i Espanya s’enfonsa en pocs dies o setmanes.
La segona raó que fa que molts Estats reconeixeran Catalunya és molt simple: si volen que Catalunya els hi pagui el seu deute i la part que li tocarà del deute espanyol, primer hauran de la reconèixer. En el cas contrari, Catalunya no tindria cap obligació internacional : o bé aquests Estats ho haurien de reclamar a Espanya, o bé perdrien els seus diners.