Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Alguer

 

A Sardenya, la ciutat i el territori de l’Alguer són de llengua catalana des de la conquesta d’aquesta illa a l’Edat Mitjana, durant l’expansió catalana al Mediterrani. Abans pertanyia als genovesos, rivals dels catalans a la Mediterrània occidental. L’Alguer era estratègic, a la punta nord-oest de l’illa, i feia de pont amb Menorca i Catalunya. A més hi havia la badia de l’Alguer i la gran ansa arrecerada del Port del Comte pels estols de guerra, protegida per torres de defensa. Per controlar més bé una illa sempre turbulent, després de foragitar els habitants sards i genovesos, l’any 1354 la ciutat de l’Alguer va ser repoblada per catalans del continent. Aquí es van quedar, fins avui dia, integrant els migrants sards atrets per la ciutat. En diu llarg sobre la capacitat de pervivència d’una llengua quan la gent la fa servir. A Sardenya el català va ser llengua administrativa durant uns segles, per això la llengua sarda integra alguns milers de paraules d’origen català. Avui l’italià, poc a poc, desplaça les altres llengües.

L’Alguer no és tan petit com molts imaginen. Els seus 225 km2 i 45.000 habitants en fan l’equivalent d’una comarca catalana mitjana, i la ciutat de l’Alguer és com Vic o Figueres. Construïda sobre un promontori rocós que protegia el port, ara s’eixampla a la perifèria i al llarg de la costa. La toponímia catalana s’ha quedat arreu del territori, com es veu al mapa. Entre les altures, a l’oest com a l’est, s’estén una plana agrícola, amb avui dia l’aeroport, més pantanosa prop de la costa, amb l’estany del Càlic. Durant l’època feixista, s’hi van fer bonificacions, és a dir drenatge i cultius, amb instal·lació de julio-istrians i la creació d’un poble nou, Fertília. Tot el nord-oest és el parc natural regional de Port del Comte, i l’antic presidi de Tramariu és ara un centre de recerca sobre els ecosistemes mediterranis i marins. Les activitats tradicionals són la pesca, especialment de la llagosta, la recol·lecció i l’artesania del corall, avui reglamentada, una agricultura mediterrània i especialment la vinya, amb cooperatives i el celler d’una prestigiosa empresa vinícola.

Després de segles d’aïllament, la gran onada turística va començar als anys seixanta, primer italiana i avui dia internacional, amb una constant immigració sarda, com és normal, d’un país més pobre vers una ciutat pròspera. L’especulació immobiliària que progressava arreu de la costa, a la moda balear, va ser parada als anys noranta per un equip municipal progressista que, sense limitar el turisme, va protegir unes esplèndides costes.

El català s’ha mantingut fins avui dia, malgrat els segles d’aïllament, la gran onada turística italiana i la immigració sarda. Cal destacar l’acció de les associacions, especialment de l’Obra Cultural de l’Alguer. Les intervencions d’institucions o entitats de Catalunya no han estat sempre oportunes, però ara s’acaba d’obrir una delegació de l’Institut d’Estudis Catalans amb membres algueresos de la nostra acadèmia i s’ha creat un Ofici Lingüístic Comunal. En el marc de la llei de llengües de l’Estat italià, el Consell autonòmic de Sardenya acaba de votar una llei de regulació del sard i de les tres altres llengües de l’illa, el català de l’Alguer, el cors parlat al nord i el ligur, és a dir el genovès, a unes petites illes del sud. Permetrà de les introduir a les escoles i a les ràdios, cosa que ja es feia a l’Alguer, que se’n trobarà reforçat.

Amb la millora de les comunicacions aèries les relacions amb Catalunya s’han incrementat recentment. Per tant, igual que un bon musulmà ha de fer el viatge a la Meca, no hi ha bon català que no vagi a l’Alguer. Sabeu que des de l’aeroport de Girona o de Barcelona hi podeu anar per molts pocs euros? Quan hi sereu, no us perdeu l’enigmàtic nurag neolític de Palmavera, els impressionants penya-segats del Cap de la Caça, les platges de sorra fina, l’artesania del corall, els carrers de la Ciutat Vella, la Barceloneta com l’anomenen els algueresos, ni per descomptat l’exquisida cuina del peix i del marisc, ni el torbat, que és l’altre nom de la malvasia.

Joan Becat

 

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius