Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

La presidenta del parlament davant dels jutges. Suports parlamentaris per Catalunya.

RÀDIO ARRELS – 20 de desembre del 2016 – Crònica d’actualitat 14 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

La compareixença de la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell davant els jutges per la via penal fa escàndol a Catalunya i a diversos Estats europeu, amb protestes per no respectar la immunitat parlamentària. Progressa un moviment de simpatia a molts Estats d’Europa amb un progressiu basculament de les opinions.

La presidenta del parlament davant dels jutges

Avui parlem de la presidenta del parlament de Catalunya, que compareix davant els jutges.

L’esdeveniment més notable d’aquests últims dies és certament l’escàndol de la compareixença de la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell davant els jutges, per la via penal, per haver permès el debat sobre el full de ruta cap a la independència. Tres dies després s’anunciava que el Tribunal Constitucional també inculparà quatre dels sis membres de la mesa del parlament. El càstig serà la inhabilitació, és a dir la destitució. Vull insistir sobre l’aspecte intolerable del fet. Si una opinió és perillosa per un Estat, cal prohibir el partit que la professa, no el diputat que aplica el programa del seu partit, que ha estat votat.

A més, voler la independència no és un delicte a cap país democràtic. Per exemple a França hi ha partits independentistes, que es presenten com a tals, a les Antilles, la Guadalupe i la Martinica, a Nova Caledònia, a Polinèsia, a Còrsega on a més participen al govern de l’illa, i mai s’ha dit que eren inconstitucionals i que les seves opinions s’havien d’atacar en justícia. Per tant el que passa a Espanya és absolutament insòlit en un Estat democràtic europeu.

El que també és increïble, és que s’enviï davant de la justícia ordinària uns parlamentaris i una presidenta de parlament per presumptes delictes polítics relacionats amb les seves opinions. Quan es jutgen parlamentaris o ministres a la nostra república, són altres diputats que formen un tribunal parlamentari. La justícia penal, la justícia per crims no toca els parlamentaris, que són protegits per la seva elecció, per una immunitat parlamentària. És la norma als altres Estats democràtics d’Europa.

Encara més: és increïble que un mateix tribunal, dit constitucional a Espanya, es cuidi també de justícia penal i de justícia administrativa. Aquesta confusió dels tres papers de la justícia no és democràtica, car en fa un tribunal d’excepció, propi del règims autoritaris o dictatorials. Per exemple a França hi ha, separadament pels tres dominis, la justícia penal, el Consell d’Estat per la justícia administrativa i el Consell Constitucional. Quan el Tribunal constitucional espanyol es cuidava només de la constitució, de les autonomies i de la validesa de les lleis i decrets, hi havia confusió entre el control administratiu i el constitucional. Era criticable, però deixem-ho córrer. Ara té el poder penal i és intolerable. És un retorn cap als tribunals d’excepció del franquisme.

El 16 de desembre del 2016, la presidenta del Parlament de Catalunya, acompanyada pel Govern, elegits i entitats cíviques, va a declarar al Tribunal superior de justícia de Catalunya, acusada d’autoritzar el debat sobre el full de ruta (Font: elpuntavui.cat)

És a dir que Carme Forcadell se la jutja amb el tribunal que no toca, si és que se l’havia de jutjar.

D’entrada, normalment no se l’ha de jutjar. A més per quin motiu? El full de ruta no és una llei, és una moció. No s’ha mai inculpat ningú per una moció, que no té cap valor jurídic. Per tant és una repressió caracteritzada, una repressió d’opinió. D’una manera encertada, la presidenta Forcadell ha demanat als jutges que la investiguen i la jutjaran, durant la seva compareixença: “Senyor jutge, defenseu la meva inviolabilitat parlamentària”, és a dir defenseu-me, com toca en democràcia, contra aquests abusos, vós que m’heu de defensar i no pas inculpar-me. Ha encertat el fons de la qüestió. En efecte, a opinió meua el que està passant a l’Estat espanyol és un inici de repressió política que no respecta les normes democràtiques habituals.

A l’Estat espanyol no hi ha distància entre l’Estat i la justícia ?

Visiblement no. La separació de poders és de pura façana.

La presidenta Carme Forcadell té suports a Catalunya, com s’ha vist amb les manifestacions. Aquestes mobilitzacions són per moure la gent, per crear un esdeveniment, però si hi ha inculpació l’única resposta haurà de ser política, és a dir del parlament mateix. A través de la presidenta s’està atacant el parlament i la base democràtica de qualsevol Estat. Els ciutadans voten per diputats i aquests designen el govern i fan les lleis. Els diputats són la representació de tot el país, per això tenen inviolabilitat, i no se’ls pot inculpar per les opinions polítiques que emeten. S’han de combatre políticament per altres opinions, però no per la via judicial.

S’observa una cosa molt interessant i que dona esperança. Aquesta repressió comença a aixecar reaccions a Europa, especialment en països de llarga i sòlida tradició democràtica, com Suïssa, que és una democràcia des de l’Edat Mitjana, o Dinamarca, i també Alemanya, Anglaterra, Finlàndia o Eslovènia. S’han creat intergrups, és a dir amb diputats de diferents partits, a diversos parlaments europeus per fer el seguiment del que passa a Catalunya, tant el procés d’independència com el judici a Carme Forcadell. És el cas de Finlàndia i, des de fa pocs dies, a Suïssa i a Estònia. A Suïssa, un d’aquells diputats declara: “Com a suïssos estem acostumats a votar sovint per referèndums populars. Estem xocats que no es pugui votar sobre el futur del país.” És el que passa a França on s’han fet referèndums a Guaiana i a la Martinica, i n’hi haurà a Nova Caledònia sobre la independència. Després és el joc polític dels independentistes i del govern si és en contra de fer campanya per fer bascular el vot dels ciutadans. Mes el fet de consultar la gent ha de ser la base, i entenc que els suïssos, que funcionen per referèndums ho trobin xocant

Aquests intergrups de diputats no es pronuncien per la independència, però suporten el dret a decidir. Això significa que, si hi ha un referèndum, autoritzat o no, participaran com a observadors internacionals. Significa també que, si un referèndum a Catalunya dona una majoria per la independència, la reconeixeran. Altre exemple: diversos diputats del parlament britànic, la Cambra dels Comuns, han firmat una moció de suport a Carme Forcadell, considerant que la portar a un judici és un atac a la democràcia, que concerneix tots els parlaments. Diuen que ella representa tot el seu parlament i ha de tenir llibertat d’acció.

En trec una conclusió, una observació final. Amb la seva acció repressiva, l’Estat espanyol i el seu govern estan afavorint el procés d’independència de Catalunya, i creen per ell un moviment de simpatia a tot Europa, a països que tenen pes perquè són exemples de democràcia.

Se sabia, per exemple amb la recent conferència a Perpinyà del diputat europeu Josep Maria Terricabras, que hi havien simpaties pels moviments a Catalunya, però al mateix temps en aquests països que volen que es consulti, hi ha reticències per una declaració d’independència. No agrada que es canviïn les fronteres, sobretot en els Estats que tenen fronteres estables des de fa temps. Els nous Estats recents amb canvis de fronteres són dins regions on ja les fronteres s’havien mogut durant segle XX, a Europa de l’est, a Iugoslàvia. Per tant podia semblar normal que es rectifiquin, car havien estat mal dissenyades, o contra la voluntat dels habitants.

Ara hi ha un progressiu basculament de les opinions. Quan la gent d’un altre Estat es malfia d’una independència, com en el cas de Catalunya, vol dir que es posa més aviat del costat del govern central i no del cantó dels independentistes. Amb l’actuació del govern espanyol, s’observa l’inici d’un capgirament. Aquesta gent a favor de la consulta té més simpatia per Catalunya i critica el govern espanyol. La truita s’ha girat.

Suports parlamentaris per Catalunya

La simpatia d’alguns parlamentaris no és la d’un Estat. Fins a quin punt s’inquieta l’Estat espanyol ?

Mentre és un procés intern, és a dir ara per ara sense referèndum ni declaració d’independència, no és un afer internacional. Per tant els Estats no han d’opinar. Rebre el president Puigdemont o el conseller Romeva seria un acte d’intromissió dins l’Estat espanyol. Però els parlamentaris són lliures, i els partits polítics de cada Estat acostumen a tenir comissions o grups que observen el que passa a fora. Per exemple fa uns dies a propòsit de la batalla d’Alep, tres elegits francesos, dos diputats i una diputada, de partits diferents – una ecologista, un socialista i un republicà – han anat junts a constatar què passava a Síria. Tenir intergrups de diputats que es preocupen del que passa a un altre Estat és habitual. És el que s’està creant sobre el procés polític a Catalunya. Fan opinió en el seu país car té repercussions, ho comenten a la premsa, hi pot haver després solidaritats dins cada partit. Quan, com és el cas a Finlàndia, l’intergrup reuneix una desena de diputats membres dels quatre partits principals, de la majoria i de l’oposició, això té un significat profund i és una aposta de futur.

Referència àudio:

https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-cronica-dactualitat-del- 20122016?in=radio-arrels/sets/cronica-dactualitat-joan-becat

Articles recents

Jean Castex aconseguirà el TGV Perpinyà- Montpeller? L’independentisme torna a ocupar el carrer. Els parcs a tema o com reinterpretar la història.
14 setembre 2021
Les alteracions del llit de la Tet. No tornen tots els papers de Salamanca.
7 setembre 2021
Cap a un nou referèndum a Escòcia. El final de les guerres colonials.
31 agost 2021
L’aeroport de Barcelona, extensió, polèmiques i solucions. La Universitat Catalana d’Estiu, focus de la política catalana.
24 agost 2021
A l’Afganistan la història se repeteix. Tindrem un dia Perpinyà Platja? Fer del català una llengua normal.
17 agost 2021