El Pacte Nacional pel Referèndum a Catalunya

Bones festes. Avui parlarem sobretot dels nostres veïns del sud perquè just abans de Nadal es va reunir una cimera pel referèndum.

El 23 de desembre, a vigília de Nadal, el Papà Noel ha passat a Catalunya, amb la firma conjunta del Pacte nacional pel referèndum. S’ha presentat com a nou però hi havia ja abans un Pacte nacional pel dret a decidir que reunia el partits independentistes Junts pel Sí i la CUP, i entitats ciutadanes com l’Assembles Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural, els Municipis per la independència. Quina diferència amb entre aquests dos pactes ?

Primer el nom. Pot semblar el més secundari, mes té el seu interès. Fixeu-vos, el dret a decidir és més general, i tant pot ser en el marc autonòmic com per la independència. El Pacte nacional pel referèndum és més concret: se tracta de reclamar una consulta pactada amb l’Estat espanyol. Els membres no es pronuncien pel sí o pel no – majoritàriament seran pel sí – però tots volen una consulta vinculant. Se tracta doncs d’eixamplar la base dels qui volen un referèndum. Si Espanya no pacta, què passarà ? Hi ha els que diuen que es farà igualment el referèndum, i els que diuen que primer s’ha de pactar. Això me fa pensar a l’acudit on un senyor deia a un company: A casa, jo he refusat de fregar plats; l’altre s’exclama: Això és un home!, i el primer li diu: És que, amb aigua freda… A Catalunya, estan discutint la temperatura de l’aigua, però la cosa important és que vulguin i es posin tots a fregar plegats. És el que significa el canvi de nom. És una etapa més dins el full de ruta aprovat pel Parlament de Catalunya, encara que no prevista. Com que el Tribunal constitucional espanyol ha anul·lat fins i tot aquest full de ruta, que no és cap llei ni cap document jurídic, es posa en primera línia el conjunt del país.

Qui participa en aquest pacte pel referèndum ?

És això l’interessant. Fins ara hi havia les entitats i els partits ja citats. Ara s’hi sumen altres partits. Per exemple Podem, és a dir aquests que volien una alternativa a Espanya. Hi ha també Iniciativa-Verds, és a dir els eco- comunistes, que havien estat a l’inici per un referèndum i després no van participar a la consulta del 9 de novembre del 2014. Van provar de passar un acord amb les esquerres espanyoles per introduir el dret a decidir i canviar Espanya. Han constatat el fracàs d’aquesta estratègia perquè han comprovat que el PSOE és pitjor que el Partido Popular quan se tracta de la independència de Catalunya. Ells no pensen més en canviar el govern d’Espanya, ja que governa el Partido Popular de Mariano Rajoy amb el suport del PSOE, amb la condició expressa que no hi hauria cap referèndum a Catalunya. Se’ls ha tancat la porta i tornen a les seves primeres amors.

Hi ha també una sorpresa amb l’Ada Colau i aquests grups alternatius que controlen l’ajuntament de Barcelona. A més del fracàs d’un govern d’esquerres a Espanya, hi ha potser una altra explicació. Ella ha vist que no hi havia cap sallida i constata que governar una ciutat és més difícil que el que pensava. Durant el primer any s’ha gastat tots els estalvis, tot el superàvit que havia deixat Convergència i Unió a l’ajuntament de Barcelona, i ara té problemes de diners. El ple municipal li refusa el pressupost: veu que el seu grup minoritari no li permet governar. Per tant ella també busca complicitats. Veu que amb els diners que té afectats no n’hi ha prou, i que l’única manera és tenir la independència per recuperar els diners que s’emporta Espanya.

Hi ha doncs un conjunt de grups i de partits que havien buscat una alternativa, que no l’han trobada i que fan un primer pas cap a un referèndum des de Catalunya. Ara bé, se sabia ja que en aquests partits ja hi havia gent que hi eren oposats i altres que eren favorables a la independència, alguns del quals van marxar per discrepància amb la línia del partit. Ara es decanten tots cap al referèndum.

En aquest pacte, hi han més novetats ?

Hi ha participants de la societat civil molt més nombrosos, amb grups nous que marquen un gir. Qui hi tenim? A més de l’ANC, d’Òmnium i de Súmate, aquest grup de gent de parla castellana que vol la independència, hi ha les cambres de comerç, tots els sindicats, Comissions Obreres, l’UGT, que també volien pactar amb Espanya, i la Unió de Pagesos. Hi ha també els sindicats patronals. Es pot dir que s’ha eixamplat la base social a favor del referèndum.

Pel que fa de les altres novetats ?

La novetat és que es vol buscar noves complicitats i eixamplar la base dins Catalunya, convèncer més gent – els nous partits i entitats que s’hi posen poden fer bascular més votants a favor – però també a Espanya on es buscarà gent, entitats, mitjans de comunicació que acceptin un referèndum a Catalunya, que vulguin que Espanya faci com tot els països democràtics d’Europa on es consulten els ciutadans. Ara per ara ho fan França, Gran Bretanya, Alemanya, Suïssa, i no ho fa Espanya.

Es volen buscar també complicitats a l’internacional. És un punt clau, car Catalunya les necessita. Ja les comença a tenir, en vam parlar. Ho facilitarà un element nou: el govern espanyol i el seu tribunal constitucional ataquen de front el govern i el parlament de Catalunya. Fins i tot un representant seu va venir a Barcelona a donar una carta en mans pròpies al president Puigdemont, com si no podien utilitzar el correu, amb l’amenaça que si feia qualsevol cosa contrària el condemnarien. Són amenaces gratuïtes, perquè que se li pot fer ?

Aquest pacte es posa al davant, i el que farà no vindrà del govern de Catalunya. No es pot atacar tota una societat amb desenes d’entitats i partits. És una manera de continuar el full de ruta amb l’ajuda de la societat, deixant govern i parlament preparant les lleis i la transició.