Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

La gramàtica de la llengua catalana. El pressupost 2017 de la Generalitat.

RÀDIO ARRELS – 4 d’abril del 2017 – Crònica d’actualitat 29

S’acaba de publicar la Gramàtica de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, la nostra acadèmia. Inclou la totalitat de la llengua i considera cinc grans dialectes. No condemna sinó que constata usos, amb paraules com acceptable, recomanat, admissible… Tranquil·litzarà els mestres que sabran el que poden utilitzar. Continua la pugna entre govern espanyol i Generalitat, i es prepara el referèndum.

Avui serà més aviat la vessant de l’IEC.

Avui parlarem de la Gramàtica catalana, que és també política. Política lingüística, de la bona, que ens concerneix directament. S’acaba de publicar, a la tardor del 2016, la Gramàtica de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, la nostra acadèmia.

S’ha presentat a la Casa de la Generalitat.

Va ser presentada la setmana passada pel president de l’IEC Joandomènec Ros i per dos membres de la secció filològica, simbòlicament tots dos de la perifèria. Un és de la Franja de Ponent, de la Ribagorça, i l’altre del País Valencià, de Castelló de la Plana. Han vingut a presentar la gramàtica a l’altra perifèria, la del nord. No van ser doncs barcelonins que presentaven el conjunt de la llengua. Ha trigat vint anys a ser preparada. Ja era hora, perquè la gramàtica de base, que ha servit a tothom, feta pel mestre Pompeu Fabra, va ser publicada l’any 1918, doncs fa cent anys. Era una gramàtica d’autor, no era col·lectiva car Pompeu Fabra l’havia feta ell sol, no l’Institut d’Estudis Catalans. No la va discutir amb ningú. És un geni, ha servit fins ara. Hi va haver reedicions. La darrera, amb el retorn de la democràcia, la va fer el propi Institut, cosa que va fer creure que era la gramàtica oficial de l’IEC.

Han sortit altres gramàtiques, recentment. La d’Antoni Badia i Margarit, de l’any 1994. Pere Verdaguer en va fer una. Totes gramàtiques d’autors, amb llur punt de vista, que sovint no abraçaven la totalitat de la llengua. La de Badia i Margarit o la de Pompeu Fabra eren basades sobre el català central; mencionaven algunes altres coses de fora d’aquest àmbit, però no eren totals.

La nova Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (font: iec.cat).

Aquesta, en canvi, inclou les variants regionals.

Exactament, car hi ha la totalitat de la llengua. Ve també de la manera de fer, de la seva concepció. A la secció de Filologia de l’Institut no són tots lingüistes : hi ha membres especialistes en literatura, o en sociolingüística, doncs va ser un grup més reduït de persones que la van fer. Van redactar els articles i van demanar l’ajuda de més d’un centenar de lingüistes de tota l’àrea catalana, de totes les universitats, lingüistes dels mitjans de comunicació, etc., per fer aportacions o per criticar, positivament o negativament, les primeres redaccions. És a dir que és una gramàtica que pren realment en compte la totalitat del territori i de les seves variants.

La seva gran novetat és que s’adapta a l’evolució de la llengua, als conceptes d’avui – en cent anys s’han fet progressos – i sobretot a les variacions regionals, al que se’n pot dir dialectes, que hi són totes. Entre altres hi ha la varietat dita rossellonesa o septentrional. Considera cinc grans dialectes : el català central, amb Barcelona o Girona, el català nord-occidental, és a dir la part de Lleida fins a Andorra, el septentrional, l’àrea més petita, el valencià i el baleàric. A l’interior de cada ú, la gramàtica considera també els parlars, per exemple de Tortosa a Catalunya, o d’Alacant al País Valencià, o de cada una de les illes. Hi ha doncs voluntat de prendre la totalitat de la llengua, d’incloure totes les seves variants. Això fa lícites les formes, les diverses maneres de parlar català. No n’hi ha una d’única, i les altres són dolentes, sinó que hi ha el reconeixement de la diversitat. Ara no se pot pas dir: quin català és el bo, el meu o el de Barcelona.

No, el del Rosselló és bo, mentre l’escrius correctament. Tant a nivell de formes verbals com de vocabulari hi ha doncs un reconeixement explícit de tota la llengua : no hi ha un sol català bo, hi ha diverses formes del català.

Ara bé, tenim un avantatge enorme, car el català és una llengua molt unitària. És una llengua que té poques diferències entre les variants. Les més visibles són de la pronunciació i d’una part del vocabulari relativament reduïda. Els rossellonismes són entre quatre cents o un miler sobre els 80.000 mots del diccionari i els quatre milions que té la llengua. És un avantatge. Tot això queda recollit i ens fa a tots més tranquils.

Si parlem de possibilitat de faltes, no hi ha una condemna dels parlants sinó consells.

Per simplificar, les gramàtiques anteriors deien això és bo i això és dolent. És a dir que condemnaven els mals usos o certes formes, i no en mencionaven d’altres. En aquesta no hi ha condemna ni reprovació : constata els diferents usos, els que són recomanats o no tant, i utilitza paraules com ‘acceptable’ és a dir no és el millor, però es pot utilitzar. Trobem doncs indicacions com recomanat, o admissible, o preferible, o encara preferible a tal zona, d’ús corrent a tal zona i no tant a tal altra. Doncs valida les variants regionals. Diu també si és d’un ús habitual, o bé restringit, si és molt corrent o si no ho és : dóna indicacions d’ús, que són també consells adaptats a cada situació i zona. Això ha de tranquil·litzar molt els mestres, que sabran el que poden utilitzar.

Aviat tindrem una altra gramàtica més breu.

Aquesta gramàtica és un volum gros, de 1435 pàgines, i encara la bibliografia no hi és perquè feia massa gruix. És publicada per internet i la trobareu al portal de l’Institut, iec.cat. De la mateixa manera, la part d’ortografia, sempre la més polèmica – la gramàtica no tant, perquè qui cridaria per no reconèixer la totalitat de la llengua ? – es va debatre i fer en part pública, però es publicarà en un volum separat, en principi per la Sant Jordi. Per tant la gramàtica sall indemne de les polèmiques sobres els accents o altres temes. Estem sobre segur.

S’està preparant una gramàtica derivada, més simple, amb menys explicacions però amb tots els elements que he dit abans. Hauria de sàller per l’estiu i serà penjada a internet. Tothom la podrà consultar. Evidentment, es recomana tenir la gramàtica completa que acaba de sàller : és com un diccionari, és una obra de referència.

Podem canviar de tema i parlar de diners, amb els pressupostos de la Generalitat que han estat recorreguts pel Tribunal Constitucional.

Són recorreguts davant el Tribunal Constitucional. Ell es pronuncia avui : posi la meua mà a cremar que acceptarà el recurs. L’interessant és que el pressupost és recorregut per la partida sobre el referèndum, pel govern espanyol, pel Partido Popular i pel Partido Socialista Obrero Español, o sigui majoria, oposició, tothom. Com a mínim les coses són clares : els partits polítics espanyol com el govern declaren la guerra. La partida dita prevista pel referèndum ho és per eleccions. No és any d’eleccions, però se sap que si hi ha problemes hi pot haver eleccions, o se pot fer una consulta sobre qualsevol tema. La partida és dita per consultes no pel referèndum. Tothom sap que és l’objectiu, però no és dit explícitament. Si no es fa el referèndum Carles Puigdemont ha dit que hi hauria dimissió i noves eleccions, perquè la gent digui què vol.

També la CUP podria trencar l’acord.

No m’ho crec perquè ha obtingut el que volia, la seguretat que hi haurà un referèndum. Aquests dies s’han anunciat altres gestions, que es preparaven però que ara s’han fet públiques. Una és un contracte per disposar dels sobres i de les paperetes. En efecte, quan hi ha eleccions cal fer una subhasta pública : anunci, empreses candidates, tria. Pren temps, en general un o dos mesos. Com Lucky Luke, no es pot treure la pistola i disparar ràpid. Es farà una licitació d’empreses, que seran seleccionades per ser a punt de lliurar el material ràpidament. Altra cosa, que Ràdio Arrels acaba d’anunciar avui, però que s’estava coent : reunió regular dels directors generals de les conselleries de la Generalitat concernides pel referèndum – per exemple interior, educació car s’utilitzen les escoles, justícia,… – per preparar la consulta i el que passarà l’endemà. Doncs dissenyar els diferents escenaris i com actuar per cada ú. El govern de la Generalitat s’està mullant, pels pressupostos com pels preparatius, de manera oberta. Per evitar un judici com el del president Mas i dels seus consellers, les decisions són un acord de govern. Si hi ha un atac per raons de referèndum caldrà fer-ho pel conjunt del govern i no per unes persones.

Referència àudio:

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius