Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Els cortals del Conflent

RÀDIO ARRELS – 6 de febrer del 2015 – Crònica breu 11 – Joan BECAT

Bon dia, avui us parlaré de cortals, és a dir d’aquests edificis dels pobles, i sobretot de les muntanyes, que servien per a protegir els ramats de fedes o les vaques i per guardar l’herba seca dels prats de dall.

De cortals, segur que n’heu conegut en els pobles tradicionals, fins a la plana, encara que més aviat se’ls designi com a coberts, pallers o parragueres. Mes sobretot els cortals són a les muntanyes mitjanes o altes, per damunt dels pobles, a les valls més altes o en els replans. N’hi ha a tot arreu, mes tot sovint són un, dos, tres o fins a una desena a cada municipi.

Ara bé, hi ha una comarca que n’està farcida, és el Conflent. N’hi han molts, al bac del Canigó, de Castell fins a Fontpedrosa, passant per Saorra, Pi, Mentet, Nyer i Toès, a la solana, de Jújols a Canavelles, passant per Èvol i Orellà, i finalment a les dues valls del nord, a la vall de la Castellana, més coneguda, on hi ha Campome, Molig i Mosset, i a la vall del Callau, menys coneguda però esplèndida, amb Conat, Orbanyà i Noedes.

Alguns cortals de la vall d’Èvol, al Conflent (J. Becat, Atles Toponímic de Catalunya Nord)

En total n’he constatat més de vuit cents per aquesta quinzena de pobles. En els seus treballs, Didier Payré en cita 24 a Jújols, 64 a Nyer i 99 a Noedes. Jo mateix n’he comptat i localitzat 34 a Orellà, 54 a Conat i 62 a Èvol, al damunt d’Oleta. Jacquotte i Georges Gironès n’han localitzat 169 a Mosset, entre cortals i orris, que són cabanes de pedra seca a muntanya, pels pastors. Gerard Rabat i Claude Pidell me n’han senyalat 206 a Pi, entre cortals, patis i barraques de muntanya.

Cada família en tenia un, dos o tres, a altituds diferents, que el bestiar gros i els ramats utilitzaven successivament a la primavera i a l’estiu durant la pujada vers l’alta muntanya, i igualment a la tardor, per la tornada, que se feia també per etapes.

Era una vida pastoral molt dura per la gent, sempre pujant i baixant per la preparació dels prats i dels camps, després per dallar l’herba i per les collites o per vigilar els animals. Era també una organització col·lectiva molt elaborada, intel·ligent i precisa, per treure el màxim de possibilitats de la muntanya, en general per resultats magres.

Avui els cortals són un patrimoni que va desapareixent. En queden els noms i els nombrosos camins, que són aprofitats pels caçaires i pels excursionistes.

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius