Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Les cortals du Conflent

RADIO ARRELS – 6 février 2015 – Chronique brève 11 – Joan BECAT

La région du Conflent est pleine de cortals, témoins d’une vie pastorale intense et d’une organisation collective très élaborée.

Bon dia, avui us parlaré de cortals, és a dir d’aquests edificis dels pobles, i sobretot de les muntanyes, que servien per a protegir els ramats de fedes o les vaques i per guardar l’herba seca dels prats de dall.

De cortals, segur que n’heu conegut en els pobles tradicionals, fins a la plana, encara que més aviat se’ls designi com a coberts, pallers o parragueres. Mes sobretot els cortals són a les muntanyes mitjanes o altes, per damunt dels pobles, a les valls més altes o en els replans. N’hi ha a tot arreu, mes tot sovint són un, dos, tres o fins a una desena a cada municipi.

Ara bé, hi ha una comarca que n’està farcida, és el Conflent. N’hi han molts, al bac del Canigó, de Castell fins a Fontpedrosa, passant per Saorra, Pi, Mentet, Nyer i Toès, a la solana, de Jújols a Canavelles, passant per Èvol i Orellà, i finalment a les dues valls del nord, a la vall de la Castellana, més coneguda, on hi ha Campome, Molig i Mosset, i a la vall del Callau, menys coneguda però esplèndida, amb Conat, Orbanyà i Noedes.

Alguns cortals de la vall d’Èvol, al Conflent (J. Becat, Atles Toponímic de Catalunya Nord)

En total n’he constatat més de vuit cents per aquesta quinzena de pobles. En els seus treballs, Didier Payré en cita 24 a Jújols, 64 a Nyer i 99 a Noedes. Jo mateix n’he comptat i localitzat 34 a Orellà, 54 a Conat i 62 a Èvol, al damunt d’Oleta. Jacquotte i Georges Gironès n’han localitzat 169 a Mosset, entre cortals i orris, que són cabanes de pedra seca a muntanya, pels pastors. Gerard Rabat i Claude Pidell me n’han senyalat 206 a Pi, entre cortals, patis i barraques de muntanya.

Cada família en tenia un, dos o tres, a altituds diferents, que el bestiar gros i els ramats utilitzaven successivament a la primavera i a l’estiu durant la pujada vers l’alta muntanya, i igualment a la tardor, per la tornada, que se feia també per etapes.

Era una vida pastoral molt dura per la gent, sempre pujant i baixant per la preparació dels prats i dels camps, després per dallar l’herba i per les collites o per vigilar els animals. Era també una organització col·lectiva molt elaborada, intel·ligent i precisa, per treure el màxim de possibilitats de la muntanya, en general per resultats magres.

Avui els cortals són un patrimoni que va desapareixent. En queden els noms i els nombrosos camins, que són aprofitats pels caçaires i pels excursionistes.

Articles récents

Les meetings de les présidentielles commencent. Une table de dialogue sans referendum pacté.
7 décembre 2021
Panorama des pré-présidentielles en France. Création du BOC, le journal officiel de la République.
30 novembre 2021
Les misères de la vie politique en Catalogne. Nouveaux recours en Europe et plus de poursuites judiciaires en Espagne. Le Covid19 est toujours entre nous et pour longtemps.
23 novembre 2021
L’Assemblée du Conseil pour la République s’est constituée. La Résistance nord catalane pendant la Seconde guerre mondiale.
16 novembre 2021
Le Conseil pour la République brise les modèles. Le 7 novembre, la Diada et les 40 ans d’Arrels. Le 11 novembre, souvenir d’une boucherie inutile.
9 novembre 2021

Archives