RADIO ARRELS – 6 février 2015 – Chronique brève 11 – Joan BECAT
La région du Conflent est pleine de cortals, témoins d’une vie pastorale intense et d’une organisation collective très élaborée.
Bon dia, avui us parlaré de cortals, és a dir d’aquests edificis dels pobles, i sobretot de les muntanyes, que servien per a protegir els ramats de fedes o les vaques i per guardar l’herba seca dels prats de dall.
De cortals, segur que n’heu conegut en els pobles tradicionals, fins a la plana, encara que més aviat se’ls designi com a coberts, pallers o parragueres. Mes sobretot els cortals són a les muntanyes mitjanes o altes, per damunt dels pobles, a les valls més altes o en els replans. N’hi ha a tot arreu, mes tot sovint són un, dos, tres o fins a una desena a cada municipi.
Ara bé, hi ha una comarca que n’està farcida, és el Conflent. N’hi han molts, al bac del Canigó, de Castell fins a Fontpedrosa, passant per Saorra, Pi, Mentet, Nyer i Toès, a la solana, de Jújols a Canavelles, passant per Èvol i Orellà, i finalment a les dues valls del nord, a la vall de la Castellana, més coneguda, on hi ha Campome, Molig i Mosset, i a la vall del Callau, menys coneguda però esplèndida, amb Conat, Orbanyà i Noedes.
En total n’he constatat més de vuit cents per aquesta quinzena de pobles. En els seus treballs, Didier Payré en cita 24 a Jújols, 64 a Nyer i 99 a Noedes. Jo mateix n’he comptat i localitzat 34 a Orellà, 54 a Conat i 62 a Èvol, al damunt d’Oleta. Jacquotte i Georges Gironès n’han localitzat 169 a Mosset, entre cortals i orris, que són cabanes de pedra seca a muntanya, pels pastors. Gerard Rabat i Claude Pidell me n’han senyalat 206 a Pi, entre cortals, patis i barraques de muntanya.
Cada família en tenia un, dos o tres, a altituds diferents, que el bestiar gros i els ramats utilitzaven successivament a la primavera i a l’estiu durant la pujada vers l’alta muntanya, i igualment a la tardor, per la tornada, que se feia també per etapes.
Era una vida pastoral molt dura per la gent, sempre pujant i baixant per la preparació dels prats i dels camps, després per dallar l’herba i per les collites o per vigilar els animals. Era també una organització col·lectiva molt elaborada, intel·ligent i precisa, per treure el màxim de possibilitats de la muntanya, en general per resultats magres.
Avui els cortals són un patrimoni que va desapareixent. En queden els noms i els nombrosos camins, que són aprofitats pels caçaires i pels excursionistes.