Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Catalunya Nord, una civilització de l’aigua.

RÀDIO ARRELS – 5 de febrer del 2016 – Crònica breu 36 – Joan BECAT

Bon dia. Evocarem avui la civilització de l’aigua, que és la de Catalunya Nord. Parlarem de recs.

Sigui per irrigar, sigui per eixugar l’aigua de les terres inundables, el domini de l’aigua a Catalunya Nord vé de molt lluny, dels inicis de l’Edat Mitjana, fa més de mil anys.

Cal recordar que fa només pocs segles tant l’Aglí com la Tet, el Reart o el Tec tenien divagacions dins tota la plana baixa i canviaven sovint de curs. L’Aglí podia anar, segons els moments, cap a l’Estany de Salses o fins al Bordigo, que és una antiga desembocadura seva, la Tet de Santa Maria a Canet i el Reart a tota la plana baixa entre Sant Nazari i Sant Cebrià. El Tec se passejava, segons els canvis de curs, dels Capellans de Sant Cebrià fins a la Massana d’Argelers. A més, a tota la plana hi havia molt territori sense drenatge, que s’inundava a cada pluja i amb molts estanys temporals. Sense comptar que, sense aigua d’irrigació, ja podeu explicar durant l’estiu als arbres fruiters, als cultius i als llegums que han d’esperar la pròxima pluja, a la tardor.

Per tant s’ha creat molt d’hora una civilització rural per a dominar i domesticar l’aigua. És una originalitat nostra, que no té res a veure amb els Àrabs, com s’ha dit de vegades.

Si les comunitats de regants van poder crear dissenyar i excavar els recs, assegurar-ne el manteniment i tenir la capacitat jurídica de repartir l’aigua i de fer respectar aquest repartiment, és perquè Catalunya va ser molt d’hora un país amb normes i lleis, que van ser recollides per escrit, abans molts altres països europeus. Era un país endreçat, amb un dret escrit i, en aquest sentit, un hereu directe dels romans i de les civilitzacions antigues.

En efecte, el dret d’utilitzar les aigües per la irrigació a Catalunya Nord té els seus fonaments en el dret català antic, recollit en els Usatges de Barcelona, un conjunt de normes jurídiques per tot Catalunya, recollides i reunides per escrit al segle XII. Posteriorment, se retrobaran incorporades en un conjunt més ample, amb totes les decisions i actes de les Corts Catalanes i de la Generalitat després de llur funcionament regular a partir del segle XIII: són les famoses Constitucions i altres drets de Catalunya, reunides i publicades primer al segle XV i després als inicis del segle XVIII.

A l’interior d’aquests Usatges de Barcelona, és el seu article 72 que permet concedir als pobles l’aigua per a irrigar. Aquest article és conegut com a Llei Stratae, del nom llatí per a designar els camins, que és la primera paraula del text. Diu que els camins, les aigües corrents i les fonts vives, les pastures i els boscos de muntanya, les garrigues i les roques són als reis i als senyors, no pas per a ells com a propietats privades, sinó per servir als seus pobles sense que s’hi pugui fer obstacle.

Un altre dia parlarem dels nostres grans recs.

Miniatura dels Usatges de Barcelona, 1378 (segons https://commons. wikimedia.org)

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius