Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

La Catalogne Nord, une civilisation de l’eau

RADIO ARRELS – 5 février 2016 – Chronique brève 36 – Joan BECAT

On évoque la civilisation de l’eau en Catalogne Nord, qui a ses fondements dans le droit catalan ancien, recueilli dans les Usatges de Barcelone.

Bon dia. Evocarem avui la civilització de l’aigua, que és la de Catalunya Nord. Parlarem de recs.

Sigui per irrigar, sigui per eixugar l’aigua de les terres inundables, el domini de l’aigua a Catalunya Nord vé de molt lluny, dels inicis de l’Edat Mitjana, fa més de mil anys.

Cal recordar que fa només pocs segles tant l’Aglí com la Tet, el Reart o el Tec tenien divagacions dins tota la plana baixa i canviaven sovint de curs. L’Aglí podia anar, segons els moments, cap a l’Estany de Salses o fins al Bordigo, que és una antiga desembocadura seva, la Tet de Santa Maria a Canet i el Reart a tota la plana baixa entre Sant Nazari i Sant Cebrià. El Tec se passejava, segons els canvis de curs, dels Capellans de Sant Cebrià fins a la Massana d’Argelers. A més, a tota la plana hi havia molt territori sense drenatge, que s’inundava a cada pluja i amb molts estanys temporals. Sense comptar que, sense aigua d’irrigació, ja podeu explicar durant l’estiu als arbres fruiters, als cultius i als llegums que han d’esperar la pròxima pluja, a la tardor.

Per tant s’ha creat molt d’hora una civilització rural per a dominar i domesticar l’aigua. És una originalitat nostra, que no té res a veure amb els Àrabs, com s’ha dit de vegades.

Si les comunitats de regants van poder crear dissenyar i excavar els recs, assegurar-ne el manteniment i tenir la capacitat jurídica de repartir l’aigua i de fer respectar aquest repartiment, és perquè Catalunya va ser molt d’hora un país amb normes i lleis, que van ser recollides per escrit, abans molts altres països europeus. Era un país endreçat, amb un dret escrit i, en aquest sentit, un hereu directe dels romans i de les civilitzacions antigues.

En efecte, el dret d’utilitzar les aigües per la irrigació a Catalunya Nord té els seus fonaments en el dret català antic, recollit en els Usatges de Barcelona, un conjunt de normes jurídiques per tot Catalunya, recollides i reunides per escrit al segle XII. Posteriorment, se retrobaran incorporades en un conjunt més ample, amb totes les decisions i actes de les Corts Catalanes i de la Generalitat després de llur funcionament regular a partir del segle XIII: són les famoses Constitucions i altres drets de Catalunya, reunides i publicades primer al segle XV i després als inicis del segle XVIII.

A l’interior d’aquests Usatges de Barcelona, és el seu article 72 que permet concedir als pobles l’aigua per a irrigar. Aquest article és conegut com a Llei Stratae, del nom llatí per a designar els camins, que és la primera paraula del text. Diu que els camins, les aigües corrents i les fonts vives, les pastures i els boscos de muntanya, les garrigues i les roques són als reis i als senyors, no pas per a ells com a propietats privades, sinó per servir als seus pobles sense que s’hi pugui fer obstacle.

Un altre dia parlarem dels nostres grans recs.

Miniatura dels Usatges de Barcelona, 1378 (segons https://commons. wikimedia.org)

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives