Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Victòria el 21 de desembre. El vot a l’estranger. Nadal i Reis d’Orient.

RÀDIO ARRELS – 26 de desembre del 2017 – Crònica d’actualitat 67 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

Victòria amb majoria independentista el 21 de desembre i fracàs de l’estratègia Rajoy. Ara, què poden fer el govern espanyol i el president Carles Puigdemont? Continua l’escàndol del fre al vot dels catalans de l’exterior. El Pare Nadal ha substituït el reis d’Orient que venien abans a Catalunya Nord.

Victòria el 21 de desembre

Els resultats de l’elecció autonòmica a Catalunya són una victòria per l’independentisme.

Les eleccions del 21 de desembre han sallit més bé del que molts pensaven, car hi ha una victòria dels partits independentistes, encapçalats per Carles Puigdemont. Cal recordar que van ser eleccions amb condicions anormals, car no van ser ni lliures ni equitables, és a dir sense llibertat de paraula, amb amenaces i restriccions, amb sospites de frau. És alhora un fracàs de Mariano Rajoy i del Partido Popular, que és avui dia un partit marginal a Catalunya amb menys de 3% dels vots i només quatre diputats.

Constatem un error de previsions dels sondejos preelectorals, on es deia d’una banda que ERC seria per damunt i que Junts per Catalunya baixava i, d’altra banda, que no hi hauria una majoria independentista i que podrien governar els unionistes. En realitat els unionistes només han aconseguit 57 escons sobre 135, els independentistes tenen una majoria absoluta i Junts per Catalunya ha passar davant d’Esquerra Republicana.

Per tant el pols, la competència entre Junts per Catalunya i ERC, amb llistes separades volgudes per Esquerra Republicana, queda resolta : Carles Puigdemont és al davant per ser president.

El vot a l’estranger

El vot dels catalans a l’estranger ha tornat a ser difícil i polèmic.

Ha estat una altra vegada un escàndol. És veritat que el nombre de votants creix, passant de 21.700 el 2015 a 38.000 el 2017, amb 64% de vots pels partits independentistes segons les intencions de vot. Ara bé, l’Estat espanyol hi ha posat el màxim de dificultats, mitjançant les seues ambaixades i consolats. Si és un increment, és molt poc en relació amb els 226.000 inscrits i l’estimació de prop de 400.000 residents a l’estranger. Pels que han votat, 6.500 resideixen a França, 4.700 a Alemanya, 3.900 a Andorra i al Regne Unit, 3.600 a Suïssa, 3.200 als Estats Units i la resta arreu del món.

Aquesta vegada els partits independentistes van designar observadors electorals a tots els consolats espanyols. Això fa que s’han denunciat moltes anomalies : el material de vot que no ha arribat o que ha arribat massa tard ; en alguns consolats no s’ha permès de prendre nota del nombre de vots ; a d’altres no s’ha pogut fer el recompte efectiu. L’absència de transparència o d’escrutadors deixa tot en mans dels funcionaris de les ambaixades i dels consolats espanyols i crea la presumpció de frau.

El 21 de desembre del 2017, desprès de seguir el recompte, el president Carles Puigdemont entre al Centre de Convencions de Brussel·les per una roda de premsa en líder de la nova majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya (regio7.cat)

 

Què pot passar ara ?

La qüestió és: què farà el primer ministre espanyol Mariano Rajoy? El més probable és que faci el que sempre ha fet, és a dir no moure’s, dir sempre el mateix i ser intransigent, i esperar que els altres se posicionin enfront d’aquesta paret per decidir-se. És el que ha començat a fer el dia mateix dient que continuarà l’aplicació de l’article 155 sense més comentaris sobre el seu fracàs. Per tant, se pot preveure més repressió i un increment de les accions judicials. S’ha fet públic dies abans de l’elecció – suposi per fer pressió – un informe de la Guàrdia Civil sobre l’independentisme on s’identifiquen més de 400 persones a perseguir i 42 detencions a fer immediatament.

Quins governs són possibles ? Els partits independentistes sumen 70 escons, o sigui una majoria absoluta. Fins i tot si els quatre diputats de la CUP no votaven la investidura, els 34 diputats de Junts per Catalunya i els 32 d’ERC sumen 66 vots, o sigui un més que la totalitat dels altres partits : podrien doncs governar en minoria. Els partits unionistes, Ciudadanos, Partido Popular i PSC sumen 57 escons : són en minoria i no poden governar. Es veu clarament que la famosa majoria silenciosa de Mariano Rajoy no existeix. Hi ha només un sol govern possible, l’independentista, o sigui una situació idèntica a l’anterior.

Què farà o què pot fer Carles Puigdemont ? Ell i els empresonats podran prendre possessió del seu escó ? Es podrà constituir un govern i el podrà presidir, no pel nombre de diputats sinó per la presència o absència al parlament i a Catalunya, car si torna serà empresonat? També quin serà el programa pel nou govern de Catalunya, gestionar l’autonomia o seguir un nou full de ruta vers la independència?

La incògnita és la posició que prendrà Europa. La primera reacció de la Comissió Europea després dels resultats va ser que és sempre un afer intern d’Espanya. Però d’ara endavant hi pot haver més preses de posició de polítics i personalitats.

Finalment els resultats del 21 de desembre ensenyen que si hi havia un altre referèndum el Sí l’emportaria, ja que l’independentisme no ha perdut vots. Per tant aquestes eleccions volgudes pel govern espanyol validen els resultats del referèndum de l’1 d’octubre, tots i que aquests van ser incomplets per l’acció de la força i violència policials.

Nadal i Reis d’Orient

Ha passat el Papà Noel i s’esperen els Reis d’Orient.

A Catalunya va penetrant cada any més el mite del Papà Noel, del Pare Nadal, promogut com fa dècades a França pel negoci. Sembla que no pertorbi gens els nens, que cobren regals dues vegades. No hi ha trauma car per Nadal ja se feia cagar el Tió, que portava alguns regalets i llaminadures. Doncs ara se’n porten més i, evidentment, tothom espera pel gener la festa grossa els Reis Mags o Reis d’Orient.

A Catalunya Nord només passa el Pare Nadal i no se parla dels Reis d’Orient. Mes molta gent no sap que aquí passaven també i que no se parlava del Pare Nadal. Era abans de guerra, i les persones grans del país us diran que passaven els reis i que deixaren algun regal als nins.

Per exemple, abans de guerra a Illa la festa dels reis era tot un muntatge amb la complicitat de la població. Era molt bonic i ple d’imaginari i de meravellós. Al poble abandonat de Casesnoves, a un quilòmetre de l’altra banda de la Tet, amb només alguns cortals i granges, hi ha l’església que tenia allavontes a la paret pintures al fresc que representaven els reis mags. Més endavant un batlle d’Illa se les va vendre, sembla il·legalment, van ser arrencades i ara són a Suïssa. Doncs se deia als nins que, la nit de Reis, els Reis d’Orient se destacaven de la paret, caminaven a cavall vers Illa, travessaven pel pont de la Tet i venien a l’entrada del poble, al peu de la muralla per donar bombons i taronges a la mainada que els esperava. I efectivament arribaven a cavall, donaven regals i se’n tornaven cap a Casesnoves, on se podia comprovar l’endemà que havien tornat a la paret.

A Tuïr una àvia me contava que al matí, els Reis havien deixat regals al balcó, o que se feia posar els nins al davant de la xemeneia amb el davantal o la brusa mantinguda amb les mans i que els queien de la xemeneia bombons i taronges que els reis havien tirat passant pel damunt de la casa. Evidentment, era la mare que els deixava caure per sobre del cap de les criatures.

A la postguerra hi ha haver en pocs anys una substitució amb la societat de consum i la influència dels costums del nord de França i de París, propagats pels mitjans de comunicació, en particular la ràdio. El Pare Nadal se va doncs implantar ràpidament durant els anys cinquanta, promogut pel comerç i difós massivament per la cançó molt popular de Tino Rossi, “Petit Papa Noël”.

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius