Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Última hora a Espanya i a Catalunya. El mundial de futbol. El RN té problemes. La nova Llotja de Mar.

RÀDIO ARRELS – 10 de juliol del 2018 – Crònica d’actualitat 95 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

El Partido Popular busca nou president. En una primera trobada Joaquim Torra reclama referèndum i llibertat dels presos, mentre que per Pedro Sánchez Catalunya ja té prou autogovern. Manuel Valls vol una llista sense etiqueta, però amb els partits del 155. Roger Torrent assisteix a Quebec a l’assemblea de la francofonia. S’evoca el remarcable equip de futbol del Japó. L’ex-FN té problemes amb la justícia. L’oficina de turisme de la Llotja de Mar de Perpinyà ha obert.

Última hora a Espanya i a Catalunya

Ens retrobem per tractar d’actualitat política, l’última hora a l’Estat espanyol.

El Partido Popular busca un nou president, ja que Mariano Rajoy ha dimitit i abandonat la política. Cinc candidats se presentaven a la primera volta de les primàries, per designar delegats. En total a tot Espanya només han votat 58.000 militants i simpatitzants. A Catalunya a penes van ser 1.480 votants que representaven, segons deien ells mateixos fa poc, la majoria silenciosa. Déu n’hi do! És amb quatre diputats al parlament català i, ara ho sabem, menys de 1.500 militants que han governat Catalunya durant vuit mesos, aprofitant un estat d’excepció. Xocant democràticament. Les realitats sempre s’imposen un dia.

Ara bé, a Catalunya s’ha emportat la meitat dels vots el candidat més extremista, Pablo Casado. A Espanya és l’exprimera ministra Soraya Sáenz de Santamaria que és primera amb 37% dels vots, però Pablo Casado és a prop amb 34%. És doncs la tercera, que no pot passar a la segona volta, que farà la decisió. És Maria Dolores de Cospedal, exministra de defensa de Mariano Rajoy, que no pot sofrir la Soraya. Farà votar doncs per Pedro Casado, que té totes les probabilitats de ser elegit.

Si passa el Partido Popular serà dirigit encara més a dreta que per Mariano Rajoy, si això pot ser! Aquest senyor és evidentment antiindependentista i té catalanofòbia. Ha trobat Mariano Rajoy massa dolç amb Carles Puigdemont. Fa pocs dies ha criticat l’arribada del vaixell humanitari Aquarius a València amb migrants rescatats del mar. Els vol tots fora, L’han batejat a Espanya mateix “el petit Le Pen”. Això diu per on va.

Ell també té un màster de dret públic de la famosa universitat Rey Juan Carlos de Madrid, que ha regalat títols a diversos dirigents del PP. Resulta que, segons la premsa, Pablo Casado és un prodigi, un estudiant brillant car no ha assistit a les classes, ha presentat solament quatre assignatures sobre vint-i- dues, però ha obtingut el títol amb divuit validacions que li ha donat el jurat per les divuit assignatures que li faltaven.

A més d’aquests brillants estudis és el polític que, al mes d’octubre passat, va amenaçar Carles Puigdemont d’acabar com el seu predecessor, el president de la Generalitat Lluís Companys que, com sabem, va ser afusellat pels franquistes. Si és elegit i si d’aquí uns anys governa Espanya, promet dies moguts.

També a Madrid, com ho hem sentir ahir a l’informatiu de Ràdio Arrels, hi va haver la primera trobada entre el primer ministre Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Joaquim Torra. Dic primera car anuncien que n’hi haurà una altra. Serà necessària car res no ha sallit de la primera, llevat que cada u ha confirmat la seua posició. Quim Torra demana autodeterminació, referèndum i llibertat dels presos, i Pedro Sánchez diu que res per les tres coses. A més diu que Catalunya ja té prou autogovern. “Circulez, il n’y a rien à voir!”.

Ara parlem de la última hora a Catalunya.

El senyor Manuel Valls s’implica cada vegada més en la política catalana i en l’espanyola. Com diuen al sud, ha esdevingut “l’operació Manuel Valls”. És un comando. La seua tàctica és dividir la societat i prometre fermesa contra l’independentisme, és a dir contra ERC, el PDECat i la CUP, i contra el populisme, és a dir Ada Colau i els Comuns. Contra tothom i l’espasa a l’aire. Zorro est arrivé, com cantava l’Henri Salvador. Tot queda clar. Ho ha explicat a Palma de Mallorca a un míting del partit Ciutadanos d’Albert Rivera. Ara és una estrella d’aquest partit encara més a la dreta que el Partido Popular. Vol muntar per les eleccions municipals a Barcelona una llista àmplia i sense etiqueta, però amb els partits de dreta i d’extrema dreta a dins. Hi vol posar també els socialistes, és a dir el front de l’article 155.

Ha dit en el seu discurs que Catalunya posa en perill i trencarà Espanya, i també que trencarà Europa i serà el seu final. És a dir que segons ell la quinzena d’Estats que s’han fet independents recentment no han posat Europa

Joan Becat – Crònica d’opinió 10/07/2018 – Ràdio Arrels

2

en perill, que la independència d’Escòcia tampoc, si el seu referèndum hagués prosperat, però que Catalunya sí que ho trencarà tot. Ja veiem com serà la campanya que se perfila per les municipals a Catalunya.

L’endemà diumenge ha treballat a Barcelona per dissenyar la seua ofensiva per conquerir Barcelona i les principals ciutats de Catalunya. Ho ha fet amb José Ramón Bosch, un conegut ideòleg d’extrema dreta. Manuel, Manuel, on vas a parar?

Diumenge, el president del parlament Roger Torrent ha assistit a Quebec a l’assemblea parlamentària de la francòfonia, on des de Pasqual Maragall hi participa Catalunya. Reuneix representants de parlaments de més de setanta Estats que tenen el francès com a llengua o són francòfils. Ha recordat que la seua predecessora Carme Forcadell havia alertat a l’assemblea de Luxemburg de les accions contra els elegits sobiranistes, i ara ella és a la presó per “permetre un debat lliure en un parlament democràtic”; a l’Estat espanyol “hi ha una repressió de drets i llibertats fonamentals”. Ha demanat la substitució de la repressió pel diàleg polític i la negociació. No sé si serà seguit.

Una darrera notícia de Catalunya, amb Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont i dels exiliats a Brussel·les, que ha posat els peus a la galleda, se diria a França “les pieds dans le plat”. Ha destapat que alguns advocats dels presos polítics pensaven pactar amb la fiscalia espanyola que els presos demanarien perdó, doncs reconeixerien la seua culpabilitat per a atenuar les penes durant el judici.

Ha fet l’efecte d’una bomba. Andreu Van den Eynde, l’advocat d’Oriol Junqueras, li ha fet costat. Queda a veure què diuen els altres advocats i els presos que defensen. De fet, tot passa com si la vida política era parada a l’espera del judici i de les sentències. Efectivament, crearan un escenari nou.

Les notícies comentades. Me fa plaer quan parles de Manuel Valls, sempre és un moment agradable.

És que és un Zorro, sempre l’espasa al vent i contra molins. Diuen que de molins de vent no en falten a Espanya.

El mundial de futbol

Deixem la política i parlem del mundial de futbol?

La setmana passada us vaig parlar de futbol. Per tant me senti obligat de parlar-ne un altre cop, car ja són les semifinals. No comentaré els resultats, sinó el gest d’una gran elegància d’un equip de futbol, el del Japó. No sé si heu vist partits d’aquest equip però m’han agradat car ha jugat bé, són valents i vius i he notat que fan poques faltes. Són fair play. Doncs després del partit de vuitens de final, on van perdre a l’últim minut per 3 a 2 després de jugar molt bé, va anar a canviar-se al seu vestuari: el van deixar molt net i amb una nota escrita en rus que deia “Gràcies”. És tot una educació i una manera de ser. S’han guanyat el nostre respecte i la nostra admiració.

Un comentari al voltant del futbol.

Sobre el futbol, car eren futbolistes. No és perquè són futbolistes que han de ser barroers com l’equip de França de l’últim mundial o l’equip de Marsella als vestuaris de Lió. Aquests són gent normal i educada, com ho són els manifestants a Catalunya, que deixen els carrers nets quan és acabat. Ho hauria de ser tothom, sem massa habituats a persones que, perquè són coneguts o notables, fan el que sigui. A mi m’agrada la gent cívica i educada.

 

L’equip de futbol del Japó, que va arribar en quarts de final del mundial de Rússia (foto Toru Yamanaka, Le Parisien).

 

El Rassemblement National té problemes

Ho hem notat. Tornem a la política, car l’ex-FN té problemes actualment.

Que són grossos i en relació amb l’afer dels assistents parlamentaris europeus del Rassemblement National,ex-Front National, que treballaven pel partit tot cobrant de la Unió Europea. A petició d’Europa la justícia francesa instrueix el dossier i ha fet bloquejar la subvenció de dos milions d’euros que el Rassemblement Nacional havia de cobrar, car la UE li reclama set milions i mig d’euros. És la meitat de la seua dotació anual, ja que a França els partits tenen una ajuda de l’Estat en funció dels seus resultats a les eleccions legislatives.

Evidentment la senyora Le Pen crida i diu que se vol assassinar el seu partit ja que serà en fallida (recordem que deu molts diners de la campanya presidencial i que cap banc no li ha volgut fer un préstec). Diu també que és una decisió parcial car els jutges pertanyen al sindicat de la magistratura. En dedueixi que per ella un jutge imparcial hauria de ser membre del Rassemblement National.

La senyora La Pen pot cridar i dir el que vulgui, però el més probable és que el frau sigui real, com per François Fillon i molts altres elegits a les assemblees. Però hi ha una diferència car els casos del Fillon i altres elegits eren casos individuals, que no van més lluny que una estafa o un abús d’una persona, quan el RN és perseguit per un possible sistema organitzat pel partit mateix i durant vuit anys per fer pagar el salari dels seus permanents per la Unió Europea. Vigilarem què passarà.

La nova Llotja de Mar

Per acabar, la Llotja de Perpinyà.

Fa mig any que se va prendre la decisió de renovar-la. Havíem evocat la nova funció de la Llotja de Mar de Perpinyà com a oficina de turisme per a informar i presentar les produccions del país. Doncs ara funciona i la vaig veure. L’edifici és ben restaurat, noble i posat en valor, amb un interior sobri. Dona relleu a tot l’entorn. Entre altres coses hi ha una gran vitrina amb productes artesanals i una mostra original de terres i pedres dels “terroirs”, dels terrers dels vinyers de qualitat que tenim aquí, amb els Aspres, el Fenolledès, Banyuls i Maurí. És original i efectivament, com a geògraf, us puc confirmar que correspon als terrenys que he vist a les nostres millors vinyes.

També ha obert el Mess des Officiers, a la Plaça de Verdun, un record de l’època on hi havia grans guarnicions a les casernes de Perpinyà, i per tant molts oficials que hi tenien restaurant i club. Ara el mess té una gelateria i un restaurant. És molt millor que de veure l’edifici tancat, que se degradava al davant mateix del Castellet, a un dels llocs més bonics i turístics de Perpinyà.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/130/la-cronica-dopinio-de-joan-becat-del- dimarts-10-de-juliol-del-2018

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius