RÀDIO ARRELS – 24 d’octubre del 2014 – Crònica breu 4 – Joan BECAT
Bon dia. Avui us vull explicar el que és necessari per que una regió esdevingui un Estat independent.
Encara que això sigui una crònica d’opinió, el que us diré ara no és una opinió personal sinó fets i el que passa en dret internacional. S’aplicarà a Catalunya – si arriba a votar – com s’ha aplicat a una desena llarga de nous Estats que s’han creat recentment a Europa.
Tres d’ells no són dins la Unió Europea, Montenegro, Bòsnia i Kòsovo, mes tenen acords amb ella o els estan negociant. Set altres d’aquests nous Estats són ja dins la Unió Europea, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Lituània, Letònia, Estònia i Croàcia. Són tots petits Estats o Estats mitjans. Us diré de passada que el PIB de Catalunya és equivalent a la suma de tots aquests set Estats. Imagineu el ridícul de la gent que se demana si Catalunya podria ser viable: és més rica que tots aquests Estats junts. I sembla que viuen, tots i cadascú, no?
Doncs, què cal per a ser independent? Dues condicions. La primera, indispensable, és el vot de la gent, un vot democràtic, és a dir amb la participació de tothom, la possibilitat de dir sí o de dir no, amb una comissió de control i observadors internacionals. Aquest vot se pot fer directament, amb un referèndum, mes també amb n’importa quin altre vot de consulta, com s’està fent a Catalunya ara. Per això el govern espanyol no vol cap vot, perquè al final sap que comptarà el resultat, el vot sigui oficial o no. Mes se pot fer també indirectament. La gent vota per a elegir al parlament uns diputats que tenen com a programa la independència. Si hi ha una majoria, poden proclamar la independència i fer un referèndum després.
Un cop la gent ha dit el què vol, hi ha una segona condició. És el reconeixement pels altres Estats sobirans, d’Europa i del món. Mes això és un altre tema. Si voleu, en parlarem un altre dia.