Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Pressions de la Guàrdia Civil. Pagesos contra pagesos. Catalunya Nord a l’UCE.

RÀDIO ARRELS – 8 d’agost del 2017 – Crònica d’actualitat 47 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

La convocació per la Guàrdia Civil sense requeriment judicial de funcionaris de la Generalitat és una nova pressió per a prohibir el referèndum de l’1 d’octubre. Els pagesos de Lleida protesten pels preus baixos dels préssecs i nectarines, com ho feien els pagesos de Catalunya Nord fa deu dies per la mateixa raó. Es veu que el negoci juga els uns contra els altres.

Pressions de la Guàrdia Civil

La primera temàtica que abordarem avui dia són les amenaces i les pressions fetes des de Madrid sota el govern de la Generalitat i fins i tot sobre persones.

Fa pocs dies la policia de l’Estat espanyol, la Guàrdia Civil, ha convocat en els seus locals diversos funcionaris o càrrecs de la Generalitat per saber si estaven preparant el referèndum de l’1 d’octubre i castigar-los. La Guàrdia Civil ha dit que ho fa per ordre d’un jutge. Per la seva banda la justícia ha publicat un comunicat on diu que cap jutge ha ordenat aquestes investigacions. En aquest joc “C’est pas moi, Monsieur, c’est lui”, qui cal creure?

És evident que és una pressió més del ministeri de l’interior espanyol contra el referèndum i una intimidació. Això vol dir que el govern espanyol ha renunciat a argumentar. El seu únic objectiu ara és només que no es pugui votar l’u d’octubre. Utilitza tots els mitjans per a evitar-ho: que no hi hagi urnes, que no hi hagi locals, amenaces contra qui presidirà un col·legi electoral, doncs contra els ciutadans, ara amenaces als funcionaris i membres de la Generalitat i del parlament.

Per què aquesta amenaçadora obsessió, un poc patètica, car no crec que la gent de Catalunya sigui disposada a renunciar? Doncs senzillament perquè sap que si se vota, el sí guanyarà i que el procés d’independència serà engegat, car a l’estranger el vot dels ciutadans és la sola referència vàlida. Ho deia un article recent de L’Indépendant que remarcava que, segons els últims sondejos, el sí l’emportaria per molta majoria, entre altres coses perquè, si els sondejos diuen que hi ha meitat-meitat entre gent a favor i contra, una notable part dels que volen quedar-se a Espanya són gent que s’abstenen sempre i no participen mai a les eleccions.

Tornem a les amenaces contra els funcionaris amb les convocacions a la Guàrdia Civil. Car tal com ho veig la qüestió és una altra. Tinc tendència a creure els jutges, que no farien un comunicat denegant-ho si havien realment ordenat les compareixences. Això vol dir allavontes que la Guàrdia Civil actua sense control de la justícia. No és democràcia. Fa pensar als mètodes que s’utilitzaven en altres èpoques, quan Espanya patia la dictadura franquista, quan aquests procediments eren habituals.

Evidentment, la Generalitat ha portat queixa contra la policia i el ministeri d’interior davant la justícia. Aquesta serà ràpida i diligent, o bé serà de vacances? Ja jo veurem.

A la Plaça Major del poble de La Llacuna, de la comarca de l’Anoia a Catalunya, un dia de festa major a l’agost del 2017, amb la gent a la plaça o al bar sota les arcades, sota les banderoles “República de les pensions segures” i “Sí. Vota” (foto jbk)

Mentre passa tot això i el govern Rajoy pensa intimidar la gent, he vist encara ahir, a la festa major de la plaça d’un poble de la Catalunya central, prop de Vilafranca del Penedès, unes amples banderoles penjades als balcons amb “República de les pensions segures” i una altra “República amb millors serveis socials”. A tot arreu banderoles d’un metre d’ample amb “Sí” penjades a finestres i balcons, i la gent tranquil·lament fent l’aperitiu, escoltant el parlament del batlle que obria les festivitats – i que deixarà els locals pel referèndum i ja ha designat els responsables de mesa -, tothom ballant sota les banderoles de la República, esperant amb impaciència l’1 d’octubre per votar. Són les dues cares de la mateixa moneda.

Les amenaces no fan por.

A la gent, segur que no.

Pagesos contra pagesos

També tenim una temàtica sobre els pagesos i el preu de la venda de la fruita, del que cobren ells, que crea protestes tan a Catalunya Nord com a Catalunya sud.

Els pagesos contra els pagesos. Me fa mal al cor. Fa uns dies els pagesos de Catalunya Nord manifestaven car no podien vendre la fruita a un preu decent, és a dir que permeti de viure. Van buidar un camió de préssecs i nectarines davant el Consolat d’Espanya a Perpinyà. Deien que el mercat era pertorbat pels préssecs espanyols a baix preu que el rebentaven, que se n’aprofitaven els intermediaris i els supermercats. Tenen raó, sobre els fets com sobre la necessitat de se defensar per viure i fer viure tot el país. Jo els aprovi.

Mes resulta que la major part d’aquesta “fruita dolça”, com diuen al sud, és a dir els préssecs i les nectarines, no és espanyola sinó catalana, de la regió de Lleida. Ahir dilluns els pagesos de Lleida manifestaven perquè no poden vendre la seua fruita i, per viure, són obligats de vendre-la a baix preu als intermediaris, per sota del preu de cost. Van anar a seixanta quilòmetres per hora de Lleida a Barcelona, a un centenar de votures, bloquejant durant hores autopista i autovia. Diuen que volen viure i obtenir una justa remuneració. Demanen la retirada de fruita del mercat. Exactament com a Catalunya Nord. Tenen raó, com els pagesos de Catalunya Nord, i per les mateixes raons.

És a dir que el gran comerç i tots els que s’aprofiten d’aquesta fruita cultivada pels nostres pagesos pressionen els uns per pressionar els altres i fer més benefici. Ho deia començant: tinc el cor trencat de veure aquests disbarats sense poder fer res, sinó de dir que estic d’acord amb ells.

La solució és complicada perquè fa anys que s’ha instaurat aquest raport de forces. Si la gran distribució no els hi compra també serà un problema.

A veure. No és, com diuen els pagesos de Catalunya Nord, que la mà d’obra és més barata. La diferència de preus no és la diferència de cost de la mà d’obra, Com que, a més de Catalunya i Espanya, la producció de Lleida és dirigida cap a l’Europa central, del nord, i de l’est i Rússia, i que no tenen les estructures per enviar-la directament, tenen la pressió dels intermediaris per fer baixar els preus. Aquests preus baixos obliguen els pagesos de Catalunya Nord i de França a baixar també els preus, els uns com els altres per sota del preu de cost. Per un pagès, entre cobrar menys que el que li ha costat i no cobrar res, doncs vendrà perquè li farà una mica de caixa, car sinó s’enfonsarà encara més de pressa. És realment dramàtic.

Al govern espanyol tant li fa. Els préssecs no venen de Castella, ni d’Extremadura, no venen de les regions on té una majoria per ell. Venen de Catalunya i del País Valencià.

Catalunya Nord a l’UCE

La Universitat catalana d’Estiu començarà d’aquí una setmana, amb uns quants debats, i el diumenge 20 hi participareu juntament amb l’Associació per l’autodeterminació de Catalunya Nord.

A la Universitat catalana d’Estiu, el diumenge 20 d’agost al matí, hi haurà una jornada intitulada “El País Català no és Occitània”, on se farà el balanç dels recursos davant el Consell d’Estat i on se parlarà del futur. Si seu interessats, i sobretot si seu de Prada i del Conflent, heu de venir. Se presentaran els dos recursos, el de Renée Soum i el de Robert Casanovas. Hi haurà batlles representant el SIOCCAT i François Calvet, el primer batlle a posar un panell País Català, i Jordi Taurinyà, del Casal del Conflent, i d’altres. Crec que us pot interessar.

Doncs serà a l’UCE, que serà molt polititzada aquest any.

Com sempre hi haurà coses molt diverses. Intervencions de ministres i gent de la Generalitat, bastants debats són sobre el procés, comparant amb Europa. Hi ha també reflexions sobre el futur dels Països Catalans. En cas d’independència de Catalunya, què passarà als altres Països Catalans? quina actitud poden tenir? S’aprofita el fet que a Prada hi ha gent del País Valencià, de les Illes Balears, de Catalunya Nord, de la Franja, de l’Alguer, d’Andorra, de tot arreu. També hi haurà una reflexió sobre els cinquanta anys de Prada. Aquest any són 49, mes cal començar a parlar-ne. Què ha passat durant aquests cinquanta anys, amb el català, les relacions, la societat? On n’érem fa cinquanta anys i on en sem ara? Què se pot preveure d’ara endavant?

Referència àudio:

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius