Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Les primàries de l’esquerra, anàlisi de la primera volta.

RÀDIO ARRELS – 24 de gener del 2017 – Crònica d’actualitat 19 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

La primera volta de les primàries de d’esquerra va aportar una sorpresa, ha guanyat Benoît Hamon. Ha passat una cosa semblant a la primària de la dreta, per les mateixes raons, que s’examinen. Es comenten també els resultats dins la regió i el departament.

Una de les temàtiques més importants d’aquests darrers dies és la primària de l’esquerra.

La primera volta de les primàries de d’esquerra se va fer diumenge i va aportar una sorpresa: va arribar primer Benoît Hamon, amb 36% dels vots, quan se preveia que seria el tercer. El segon és Manuel Valls, amb només 31% i encara menys, un 17%, per Arnaud Montebourg, del qual es parlava com a possible guanyant. De fet, Benoît Hamon li ha sifonat els vots, en una mena de vot útil ja a la primera volta. Amb evidentment una diferència de gruix de votants, ha passat una cosa semblant a la primària de la dreta, i belleu per les mateixes raons. Per tant ens hem de preocupar de les raons.

La gent de dreta ha triat el candidat que tenia el programa més clàssic i més afirmat de dretes, sense complexos, François Fillon. La gent d’esquerra ha fet el mateix amb Benoît Hamon, que no havia fet cap gir cap a la socialdemocràcia ni cap al centre, i que ha entrat en un debat d’idees amb propostes d’esquerra. Van ser qualificades d’irrealistes, de poc realitzables ara mateix, però són elements indubtables d’un programa clarament d’esquerres, alhora nou i clàssic, i idealista.

Tot i que Manuel Valls queda com a segon classificat, és probable la seva eliminació a aquesta la segona volta. És doncs, com per la dreta, pateix una forma de rebuig comparable al que van patir Nicolas Sarkozy i Alain Juppé. N’ha patit també François Hollande sense que es presenti.

Observo també, i és interessant, que en els dos casos els “ralliements”, les adhesions entre les dues voltes afavoreixen el vencedor. Era el cas de François Fillon rebent el suport de Nicolas Sarkozy, és el cas amb Arnaud Montebourg que suporta Benoît Hamon: sumant els dos a la primera volta, ja hauria guanyat Benoît Hamon.

Parlant de suports, és significativa la posició de Vincent Peillon, en tot cas ara per ara. Ell es va declarar candidat després de Manuel Valls, com si l’un tirava l’altre. Es va pensar allavontes que podia tenir dues interpretacions oposades. O bé era per ajudar Manuel Valls a recuperar tots els vots dels socialistes dits “de govern”, que podrien hesitar a votar-lo a la primera volta degut al seu caràcter i la seva presumpta deslleialtat al president François Hollande. Doncs Vincent Peillon els capta a la primera volta i són una reserva de vots per la segona. O bé a l’invers és una candidatura suscitada per treure vots a Manuel Valls i dirigir-los cap a un altre candidat a la segona volta. Sembla que aquesta segona hipòtesi sigui la bona, ja que el senyor Vincent Peillon no ha donat cap consigna de vot, cosa que només pot repartir els seus votants cap als dos candidats, doncs desviar-ne una part cap a Benoît Hamon.

Manuel Valls ha acostumat tothom a molta energia i a sorpreses però, aquest cop, sembla que ho tingui pelut, és a dir bastant difícil.

Els set candidats a la primària de l’esquerra, a l’inici d’un debat televisiu (Font: lefigaro.fr, 20/01/2017)

Es pot dir que tenen línies polítiques diferents, un ben a l’esquerra i l’altre a la dreta de l’esquerra ?

Sí. Una altra similitud entre les dues primàries és el sentiment de la gent de votar per una línia política, cosa que no va passar a la primària de l’esquerra de fa cinc anys. Per la dreta era clarament un vot per una línia de govern. Per l’esquerra és una línia d’oposició assumida, car tothom sap, a començar per ells, que ara per ara cap no serà president, i és una línia de refundació del partit socialista.

Ara bé, l’enorme diferència és la participació. La primària de l’esquerra de diumenge ha tingut la meitat dels votants de fa cinc anys i el terç dels de la dreta. No és cap demostració de força sinó l’invers: és la constatació d’una feblesa i d’un desencís dels que voten socialista o a l’esquerra. Una altra diferència és, per la primària de la dreta, la participació notable – gairebé 30% – de gent que venia de l’esquerra o de l’extrema dreta, car se suposava que qui passaria seria el pròxim president de la República. Per la primària de l’esquerra, segons sembla, només hi va haver la participació de militants socialistes i de simpatitzants, el nucli dur. El que s’hi jugava no era el futur president – tot i que Manuel Valls ho digui, qui s’ho creu ? belleu ni ell – sinó la línia futura d’aquest partit. Doncs perquè participar-hi, llevat dels socialistes ?

Deixem el nivell estatal. Què ha passat a la regió ?

És molt interessant també. Dins la nova regió, aquesta que és dita Occitània i que no m’agrada gens – no la regió, sinó el nom, car vaig ser sempre partidari de ser amb Tolosa però no amb aquest nom -, doncs Manuel Valls ha guanyat dins cinc departaments i Benoît Hamon dins vuit, per la primera volta: és una gran sorpresa, car es diu que el migdia és d’esquerra, amb socialistes de govern. Suposant que els electors d’Arnaud Montebourg i de Sylvia Pinel segueixin les indicacions dels seus candidats, Benoît Hamon guanyaria a tots els departaments ja ara, llevat de l’Auda, on seria primer d’un sol petit punt. Els resultats a l’antiga regió Migdia-Pirineu són encara més interessants. A més de perdre a la majoria dels departaments, el senyor Occitanie (per mi Manuel Valls és a vida el senyor Occitanie, ja que ha refusat d’afegir País Català i ha firmat la proposta de la senyora Occitanie, Carole Delga, que el defensava a la primària) ha perdut a Tolosa i a l’Alta Garona, que és el feu – le fief – de Carole Delga. Per tant, donar el nom de la regió no li ha servit. No sé si el nom d’aquesta regió serà mantingut o anul·lat, mes ja és una satisfacció veure que no en treuen cap rendiment electoral.

Ara una mirada sobre Catalunya Nord ?

Ràpidament perquè tothom llegeix el diari, tothom escolta la ràdio, i per tant ja se coneixen els resultats. Però fem una petita estadística amb els vots bureu per bureu. En els diferents bureus de Catalunya Nord, que eren 41, de dimensions diferents, a la primera volta Manuel Valls en guanya 29, Arnaud Montebourg dos, Cornellà i Oleta, i Benoît Hamon en guanya deu: Banyuls de la Marenda, Clairà, Corbera, Estagell, Illa, Matamala, Morellàs, Prada, Saorra i Serdinyà. Però, si suposem un bon report i sumant Hamon-Montebourg d’una banda i Valls-Pinel de l’altra, Benoît Hamon supera Manuel Valls a quinze altres bureus, que serien Alenyà, Canet, Cànoes, Cotlliure, Cornellà de la Ribera, Font-romeu, Oleta, Perpinyà mateix on són respectivament a 51% i a 41%, Pontellà, Sant Cebrià, Sant Joan Pla la Cella, Tuïr, Toluges i Vinçà. Hi hauria quatre empats a Cabestany, Ceret, el Voló i Sant Pau de Fenollet. En total seria la situació inversa del la primera volta. A Catalunya Nord la suma Hamon- Montebourg, si els vots de la primera volta és repeteixen, seria de 47,4% i la de Valls-Pinel de 44,8%.

La resposta definitiva la tindrem diumenge vinent amb la segona volta. També s’ha de veure si és la mateixa gent que va a votar. Es podrà dir que serà una primària entre un català de naixement i un català de casament.

Sí, però dubto que pel de naixement, ho sigui realment, perquè és cert que ha refusat d’afegir País Català al nom de la regió quan ho podia fer i que li ho demanava la presidenta del Consell Departamental i tots el batlles i municipis de Catalunya Nord. Ha refusat per no ser titllat de català, per no ser criticat per afavorir els catalans. Per tant, prefereixi algú que no té res a veure amb nosaltres i que veurà les coses més clarament – sobre el tema del nom, la línia política és altra cosa – que un pel qual es podria suposar que tindria una feblesa per nosaltres.

Deixarem per ara la primària de l’esquerra i escoltarem aquest vespre la conferència de Carles Puigdemont a Brussel·les.

Que serà molt interessant veient el context, perquè ho clava a Brussel·les mateix, al parlament europeu. Car és amb els diputats que pot tenir més suports, que no pas amb els Estats.

Referència àudio:

https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-cronica-dactualitat-del- 24012017?in=radio-arrels/sets/cronica-dactualitat-joan-becat

Articles recents

El missatge polític del president Quim Torra. Més sobre el coronavirus a Espanya i a França. La Creu de Sant Jordi per Aire Nou de Baó.
29 Setembre 2020
El president Torra compareix davant el Tribunal Suprem. Rentrada amb coronavirus a Europa i al món. Un eslovè guanya el Torn de França.
22 Setembre 2020
Un 11 de Setembre insòlit, com ho és l’any. Quina línia política seguirà l’independentisme català ?
15 Setembre 2020
Perspectives del procés d’independència de Catalunya
12 Setembre 2020
El panorama polític de Catalunya. De la necessitat de mantenir les escoles obertes.
8 Setembre 2020