Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

El Carxe

 

El Carxe és una petita regió de llengua catalana, en la seva variant valenciana, dins la província i comunitat autònoma de Múrcia. Amb els seus 300 km2 té la dimensió d’una comarca i és poc poblada. És una regió exclusivament agrícola, amb vinya i oliveres, que pateix un fort èxode rural, com totes les regions de secà del sud de la península ibèrica. Tenia uns tres mil habitants fa mig segle, ha passat a menys de mil l’any 2000 i en queden 567 avui dia.

Són uns quants pobles i masies, que pertanyen als extensos municipis murcians de Iecla pels del nord, de Jumella pel centre i de Favanella pel sud. Però aquests nuclis municipals queden lluny, a desenes de quilòmetres, quan tenen a tocar l’aglomeració del Pinós, a les Valls del Vinalopó del País Valencià, on la gent va i es relaciona des de sempre per les compres, per la vida social o perquè tenen família dins la comarca. D’aquests pobles mencionarem el Carxe mateix, també anomenat el Raspai, la Raixa, l’Alberquilla, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo, la Canyada d’Alenya o les Cases dels Frares. És una zona de muntanyes mitjanes i de valls, amb al nord la Serra del Carxe, que culmina a 1371 metres, i al sud les Serres de Quives i de la Pila, totes tres parcs regionals.

Com que el regne de Múrcia fou conquerit el 1266 per el rei Jaume I i repoblat per ell amb gent provinent dels seus regnes, doncs catalans, aragonesos i valencians, se podria pensar que el Carxe és una supervivència d’aquests pobladors. No és el cas. Se sap que Jaume I el Conqueridor va firmar desprès la Sentència arbitral de Torrellas, segons la qual deixava Múrcia al rei de Castella i, en compensació, recuperava els territoris d’Elx, Oriola, Guardamar, Alacant i les Valls del Vinalopó. És encara avui dia el límit entre les comunitat autònomes de Múrcia i del País Valencià. Però pocs segles desprès d’aquests episodis l’ús del valencià se va perdre a les terres de Múrcia.

L’expulsió dels moriscos al segle XVII va tenir conseqüències nefastes al sud del País Valencià com a Múrcia, despoblant comarques senceres. Va ser el cas al Carxe. La repoblació se va fer al segle XIX per a fomentar l’agricultura, amb la instal·lació de valencians, que hi van traslladar la seva llengua i el seu saber fer, especialment el conreu de la vinya i l’elaboració del bon vi. Encara avui dia el Carxe és un apèndix lingüístic i econòmic del País Valencià. Des dels anys 2000 la situació lingüística del Carxe és ben coneguda amb els treballs i publicacions de Braulí Montoya Abat, professor de la universitat d’Alacant i membre de l’IEC, sobre la transmissió i la variació lingüística al País Valencià i al Carxe, i amb les publicacions de la seva deixebla Ester Limorti Payà.

Fa uns anys, al diari de la Universitat Catalana d’Estiu, acabava així una petita columna sobre el Carxe: “A l’UCE mateixa, fa uns dos anys, quan es va presentar el mapa mural escolar dels Països Catalans, algunes persones es burlaven d’aquest afany a mencionar el Carxe, que qualificaven d’anecdòtic i negligible. Discrepo. Sóc de l’opinió que no hi ha mai grans guanys i pèrdues petites, sinó només guanys i pèrdues. També a l’UCE, fa més anys, vaig tenir la sort de conèixer un grup de joves del Carxe, animats, convençuts del que eren i emprenedors. Venien a fer conèixer el seu petit país, a demanar solidaritat i a carregar piles, com molts de nosaltres. No perdem el nord i guardem el Carxe”.

Joan Becat

 

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius