Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

La fallida política dels partits espanyols. Pedro Sánchez i l’Estat comencen la repressió a Catalunya.

RÀDIO ARRELS – 24 de setembre del 2019 – Crònica d’actualitat 158

Fracàs de la política espanyola, amb quatre eleccions en quatre anys i governs provisionals sense pressupostos. Incapacitat de pactar com a herència del franquisme i del bipartidisme. La qüestió de Catalunya domina el debat, amenaçada del 155. Paradoxalment, l’Estat espanyol no és feble i indefens car, per reaccionar contra Catalunya, el PSOE té el suport de la dreta i una àmplia majoria. La detenció amb l’acusació de terrorisme de nou independentistes per la Guàrdia Civil, sense que hagin fet cap acció reprensible, és una intimidació i alhora crea un relat de violència que no existeix.

La fallida política dels partits espanyols

Parlarem per començar de la fallida política dels partits espanyols.

Pedro Sánchez ha renunciat a formar govern. Va ser la gran notícia de dimecres passat. Cal dir que ha fet tot el que ha pogut per no entendre’s amb Podemos. Per tant hi haurà noves eleccions generals el 10 de novembre. Seran sis mesos després de les precedents, a l’abril passat, que permetien un govern d’esquerres, que no s’ha fet per raons de persones i, probablement, per raons més profundes.

És un fracàs de la política espanyola, amb quatre eleccions en menys de quatre anys i sempre governs provisionals sense pressupostos. Tots els comentaris, a dins com a l’internacional, diuen que l’Espanya és ingovernable. Però ho és perquè els seus partits polítics així ho volen. No hi ha cultura d’aliances ni de coalicions de govern. No hi ha la cultura del compromís polític : se veu tant en el tracte de la qüestió catalana com en la formació del seu govern. L’herència franquista del “mani jo” i quaranta anys de bipartidisme han donat aquesta incapacitat de pactar.

Car hi podia haver una majoria d’esquerres, però els socialistes no l’han volguda. No han volgut cedir poder i funcions l’Estat – el pastís del poder – a Podemos i a l’esquerra real. Com ja us ho he comentat els socialistes espanyols són mullats fins al coll i més amunt amb les grans empreses estatals o privades. Se diuen d’esquerres però no volen governar amb polítiques d’esquerra. Per ells ja n’hi ha prou amb una mica d’augment de les pensions i de les ajudes socials, que finalment són almoines, i ja pensen que han complert.

Catalunya ha dominat el debat i ja als primers dies de la campanya electoral torna a ser al centre del debat polític espanyol, amb ja amenaces del 155 per part dels propis socialistes, sense parlar dels altres. Per tant, volent ajudar Pedro Sánchez, ERC s’ha prostituït per no res. Car ell, sobretot, no vol l’ajuda dels independentistes catalans. El més probable és que les eleccions generals no canviïn gaire la situació i que no hi hagi una altra vegada cap majoria ni cap aliança possible, llevat del trifachito de la dreta i extrema dreta si sumant hi poden arribar.

Me fa l’efecte que tot el que ha passat des de les eleccions d’abril ha estat una gran comèdia, un gran guinyol i que tots els partits espanyols esperaven la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem. Era guanyar temps. En efecte, si la reacció a Catalunya és forta, o si per casualitat hi ha violència, i vaga general, o bloqueig de les vies de comunicació, o qualsevol que sigui un pretext a una reacció forta de l’Estat, allavontes se tornarà a fer la unió sagrada dels partits espanyols contra Catalunya, que és l’únic ciment d’Espanya. Hi pot haver un suport del Partido Popular i de Ciudadanos al govern provisional de Pedro Sánchez, o fins i tot un govern PSOE-PP per a castigar Catalunya. Podria anar cap a l’aplicació de l’article 155 o fins i tot a la il·legalització d’ERC, del PDCat i de la CUP.

Espanya és profundament desunida i només l’uneix l’anticatalanisme. És molt trist però és la realitat.

Pedro Sánchez i l’Estat comencen la repressió a Catalunya

És al mig d’aquesta situació que Pedro Sánchez i l’Estat espanyol comencen la repressió a Catalunya.

Hi ha una fallida pel govern d’Espanya, però paradoxalment, això no vol dir que l’Estat és feble i indefens. El govern en funcions de Pedro Sánchez és incapaç de tenir pressupost i una majoria de govern, però per reaccionar contra una possible revolta ciutadana a Catalunya tindrà el suport de la dreta i, per tant, una àmplia majoria sobre aquest tema. És més, obligant el Partido Popular i Ciudadanos a ajudar-lo, els descol·loca i s’assegura més bons resultats a les eleccions de novembre. Per això no volia pactar amb Podemos, per tenir les mans lliures. Recordeu que al juliol, el punt de discrepància major amb Pablo Iglesias, el líder de Podemos era : Què fareu si cal aplicar el 155 a Catalunya ?

De cara a Catalunya, sembla que Pedro Sánchez hagi triat la seua via : serà la fermesa i fins i tot més.

Per una banda declara que aplicarà el 155. Ja té el suport de la dreta i de l’extrema dreta, que no descarta. Vol darrera d’ell el conjunt dels unionistes, doncs Vox. Això fa difícil la posició d’ERC que del juliol fins avui dia volia ajudar Pedro Sànchez. No té més sentit. És una estratègia que ha fallat abans de començar. Serà reemplaçada per quina nova estratègia ?

Per altra banda se reactiva la repressió judicial amb la detenció ahir dilluns de nou independentistes per la Guàrdia Civil, sense que hagin fet cap acció reprensible ni cap acte delictiu. Són membres dels CDR sospitosos – segons el jutge que els persegueix i que és pròxim del PP – de preparar accions violents en reacció a la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans. És una detenció preventiva, com si fossin islamistes radicals que vulguin matar i fer atemptats, quan no han fet res, sinó participar a organitzacions ciutadanes declarades i legals. Evidentment, és una intimidació per a controlar preventivament els desbordaments que se puguin produir.

A una sentència dura, que hi hagi unes manifestacions de protesta d’un milió o dos milions de persones al carrer, pacífiques i cridaneres, però que després tornen a casa i a la feina, per l’Estat no és gran cosa. Fa anys que dura i per ara no ha anat més lluny : tot controlat i picar sobre els líders.

Il·lustració de l’article de Vilaweb “La ràtzia de l’estat espanyol contra l’independentisme encén la indignació per la repressió” (foto Vilaweb, 23/09/2019).

Aquestes detencions preventives mostren que, a més, el govern de l’Estat i la justícia tenen por d’accions més fortes que pertorbarien el funcionament de l’economia, dels transports o que donarien violència a l carrer. S’ha parlat últimament a Catalunya de confrontació amb l’Estat. S’entenia confrontació pacífica, com boicots, bloquejos, desobediència ciutadana. Fins i tot se pot preguntar si són només mesures preventives i d’intimidació, o si són mesures per a suscitar un clima més tens, doncs per provocar violències que seran l’excusa per aplicar la força i una altra vegada el famós article 155, que posaria Catalunya directament a mans de l’Estat ?
En l’operació s’han desplegat cinc cents agents de les forces policials de la Guàrdia Civil, que és descomunal. Els nou detinguts són acusats de terrorisme car detenien explosius, diuen exactament “substàncies considerades  precursores per la confecció d’explosius”. Evidentment car, entre altres llocs, han perquisicionat en la seu d’una associació de correfoc, a Sabadell, on hi havia el material de la Comissió de festes populars. Hi han trobat petards, és clar. Això vol dir que tots els grups de diables i de correfoc són grups terroristes i que els cal engarjolar. És insensat ! Suposi que a més de de detenir-los tots els cal excomunicar, car són diables ! On anem ?

Uns periodistes de Vic que feien fotografies de l’operació, com és la seua feina, han estat identificat per la Guàrdia Civil, per ser perseguits més endavant. És com durant un estat d’excepció on hi ha censura sobre la informació. Però estem en temps de pau ! El líder del PP, Pablo Casado, ja parla de “l’agenda violenta” de l’independentisme. És una bogeria que anuncia més repressió. Significa que l’Estat espanyol, com pel 20 de setembre del 2017 a la Conselleria d’economia de la Generalitat, està fabricant un clima i el relat d’una suposada violència – que no hi és – per justificar per endavant mesures extraordinàries quan hi hagi la sentència. El president Puigdemont constata : “Primer detenen i després busquen proves”, i la consellera Clara Ponsatí, des del seu exili, adverteix : “Això tot just comença”.

Aquesta acció és ja per canviar la visió de Catalunya des de l’exterior i associar independentisme amb violència i terrorisme, quan no hi ha ni l’un ni l’altre ? Ja la premsa internacional recull que hi ha cèl·lules terroristes a Catalunya, que hi ha atemptats previstos També per a evitar reaccions exteriors si hi ha una repressió després de la sentència. Se’n pot deduir que l’Estat espanyol està decidit a reprimir per la força i l’acció judicial, com l’any 2017, o més encara. Tothom és advertit.

Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/366/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-24-de-setembre-del-2019

 

Leave a Reply

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius