Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

La Cambra de comerç de Barcelona i la independència. Parlamentarisme a la francesa. Els últims dies de Jean Castex.

RÀDIO ARRELS – 5 de juliol del 2022 – Crònica d’actualitat 348

La Cambra adhereix al Consell per la República i treu la corona del rei del seu escut. L’elecció de les presidències de l’assemblea i de les comissions han il·lustrat el nou parlamentarisme. Jean Castex posat en valor dins una emissió sobre el final del seu mandat.

La Cambra de comerç de Barcelona i la independència

Tractem d’actualitat i per començar ens vols parlar de la Cambra de comerç de Barcelona i de la independència.

La Cambra de comerç, indústria i navegació de Barcelona -es un organisme molt important ja que representa més de tres cents mil empreses de tot tamany dins el nucli industrial i comercial més gran d’Espanya. A França se situaria just després de París i molt abans de les altres ciutats com Lió i Marsella. A més presideix el consell que reuneix totes les cambres de comerç de Catalunya. Això per situar el marc.

Aquest organisme era des de sempre a les mans de les grans empreses i famílies de la burgesia barcelonina, políticament conservadores i entregades a Espanya i a la monarquia. L’any 2019 hi va haver un terratrèmol. L’ANC d’Elisenda Paluzie va suscitar una llista independentista liderada per Joan Canadell, que dirigia una empresa de distribució de productes petrolers. Ell ja havia creat una associació anomenada “Empresaris per la independència”.

Com ho havia explicat a l’UCE el seu segon, són independentistes car ser un Estat és la millor manera de desenvolupar Catalunya, millorar la vida de la gent, els serveis i les empreses car, a més de la punció enorme i permanent de l’Estat espanyol, aquest té segons ells una gestió econòmica deplorable i inadaptada.

Amb una participació més forta que de costum i el vot a distància utilitzat per primera vegada, la llista Canadell va guanyar. Dos anys després, el 2021, Joan Canadell se va presentar com a diputat a les llistes de Junts per Catalunya, però el seu equip continua dirigint la cambra, portat per Mònica Roca, que dirigeix una empresa que processa les dades dels satèl·lits aplicades al clima. Doncs la Cambra de Comerç de Barcelona acaba de fer l’actualitat.

En el seu ple de fa uns dies ha votat tres decisions que han suscitat moltes reaccions, en tots els sentits, i una salva de denúncies a la justícia dels oposants.

La primera va ser de reduir el nombre de les “cadires de plata” de catorze a dues. És el nom que s’ha donat als escons al consell de la cambra que no s’obtenen per elecció sinó amb diners. Les més grans empreses i bancs cotitzaven 75.000 euros l’any i tenien automàticament un escó. Quan se sap que hi ha només seixanta escons era el quart del total, cosa que permetia als conservadors monàrquics de dirigir la cambra a cada renovació. Són aquestes empreses i caixes que porten queixa en justícia. Perquè se’n guarda dos? És el mínim que fixa la llei espanyola. Amb aquesta reducció al mínim el nombre d’elegits passa de quaranta a cinquanta-dos, doncs fa la cambra més democràtica.

L’escut precedent i l’escut actual de la Cambra de Comerç de Barcelona (VilaWeb, captura de pantalla).

 

La segona decisió votada és el reconeixement del Consell per la República. Després de l’ANC és un suport de pes a l’independentisme car ve del món econòmic i pot fer taca d’oli prop de les altres cambres de comerç. Això mereix un comentari sobre la diferència entre independentisme real i un autonomisme que se disfressa darrere un independentisme del discurs quan se fa l’invers dins els actes polítics.

El govern de la Generalitat, primer Esquerra Republicana i ara molts dels elegits i dirigents de Junts al govern i al parlament practiquen l’autonomisme. És a dir accepten de ser només una regió autònoma d’Espanya, vigilada i controlada pel govern de Madrid, i de deixar la independència per més tard, com les calendes gregues que no arriben mai. Al final de cada discurs o declaració se diu que anirem cap a la independència, car molts ciutadans són independentistes i se podria perdre els seus vots, però no hi ha cap camí dissenyat ni cap iniciativa. Finalment, s’acomoden doncs de la situació de dominats i represaliats.

A l’oposat, amb un camí de refer i de pujada, hi ha el Consell per la República, la posició de l’ANC i ara la presa de posició de la Cambra de Comerç de Barcelona.

La tercera decisió de la cambra és simbòlica i belleu per això és la que ha fet més controvèrsia. Ha tret la corona del rei d’Espanya de l’escut de la cambra. Lesa majestat i tutti quantti! L’escut de la cambra ha estat sempre el de Barcelona amb a sota el símbol de les onades del mar. El retrobem a l’escut del Barça: són les quatre barres de la senyera i la creu de Sant Jordi. Però s’hi havia posat a sobre una enorme corona, gairebé de la meitat de l’escut amb al voltant al·legories amb raïms, floretes i dos nens nus com angelets sense ales. Doncs tot això fora, només l’escut amb un disseny més modern i sense floritures.

S’ha cridat al sacrilegi i a l’acte polític, el de treure el símbol de la monarquia. Però la direcció de la Cambra ho ha negat: no és polític, és tornar a la tradició car l’escut sense corona se veu esculpit a l’edifici de la cambra. Tenen tota la raó, no és polític car és precisament evitar de prendre una posició política pro monarquia espanyola. De fet la cambra ensenya la via. La seua és clar.

Parlamentarisme a la francesa

Era l’actualitat de la Cambra de comerç de Barcelona. Parlem ara de parlamentarisme a la francesa.

A poc a poc les coses se van dissenyant com us ho havia pintat la setmana passada. Amb l’elecció de la presidència i de la mesa de l’assemblea de diputats hem tornat al parlamentarisme clàssic que fa les delícies dels comentaristes de les tertúlies a la televisió. La majoria presidencial és només relativa i li falta exactament trenta-nou escons, que ningú li vol deixar ara per ara. Més endavant ja veurem.

Per la presidència de l’assemblea cada grup important ha presentat un/a candidat/a. Per tant, per la primera volta cap elegit. Si tothom mantenia la seua posició, candidats i vots, no sortirà res a la segona, i cap a la tercera. Però la sor4presa va ser de veure el candidat del RN retirar la seua candidatura i declarar que volien afirmar el pes de llur grup, noranta vots, però que no volien interferir en les institucions, doncs que s’abstindrien. Era una ajuda directa a la majoria presidencial que ha pogut fer passar la seua candidata a la segona volta. És Gaël Broun-Pivot. Per tant ja al primer vot se dissenyava l’estratègia del RN que us havia indicat: facilitar que hi hagi govern, mostrar el seu pes i consolidar una imatge de partit responsable que contrasti amb els seus contrincants d’esquerra, els Insubmisos.

Per les vicepresidències s’acostuma que tots els principals grups en tinguin una. Finalment seran dues per la majoria, una pel MODEM i una per Horizons, ja que la presidenta és de Renaissance i, amb l’abstenció de la majoria presidencial dues per la NUPES, una pels socialistes i una pels Insubmisos, i dues pel RN. Cinc dones per un home, més la presidenta, com per amagar que aquesta assemblea té menys dones elegides que la precedent.

Hi havia també l’esperada elecció de les presidències de les comissions parlamentàries. La principal, la de finances, toca per costum a l’oposició i la majoria no va participar al vot. La NUPES va fer bloc i un Insubmís va ser elegit contra el candidat del RN, que va protestar. Les sis altres van anar a la majoria presidencial: quatre a Renaissance, una al MODEM i una a Horizons. Poca broma.

El que va apassionar els comentaristes era si la primera ministre Élizabeth Borne demanaria la confiança a l’assemblea o no. Podia fer una cosa o l’altre. Si no la demanava i cap grup no presentava una moció de censura, el govern era aprovat per consens. Si demanava la confiança o si els mélanchonistes presentaven una moció de censura, com serà el cas, seria l’hora de veritat per tots els partits. Com a neologisme no sé si seria millor mélanchonistes o mélanchonians, belleu me podreu ajudar abans que entri al Larousse o al Robert.

Si la primera ministre hesitava era per evitar de veure el RN abstenir-se i el seu govern aprovat amb la seua ajuda. És l’escenari que us havia indicat. El propi govern ho estudiava seriosament. Els mélanchonistes/nians dipositaran la censura i faran una altra vegada el joc del RN. Per ara aquestes són les miserables peripècies de la nova 5a República.

Els últims dies de Jean Castex

I tot això en un context d’adeu per Jean Castex.

S’han projectat els últims dies de Jean Castex. No pas que s’hagi mort -que en tingui per molts anys- sinó que France 2 ha passat un documental intitulat “Derniers jours à Matignon”. Els cent últims dies on se’l veia enfeinat, molt actiu i alhora tranquil, amb empatia però exigent, molt pròxim de la gent a Matignon com a les seues visites per les regions. De fet una imatge molt positiva d’un home que s’ha fet apreciar. Quin contrast amb les riotes del món polític i mediàtic parisenc a l’inici del seu mandat i del Canteloup encara ara.

Se l’ha vist també a la petita cerimònia de remesa de la legió d’honor al maître d’hôtel de Matignon, en presència de gairebé tots els catorze primers ministres encara vius que havia servit. Figures conegudes, recordades i d’altres ja descuidades. Retorn en el passat amb Villepin, Raffarin, Jospin, Balladur, Juppé, Philippe, Cazeneuve, Ayrault, l’inefable Manuel Valls, i Jean Castex que presidia l’acte.

 

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1756/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-05-de-juliol-de-2022

Leave a Reply

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius