RÀDIO ARRELS – 28 d’agost del 2018 – Crònica d’actualitat 102 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ
Valents i amb bon joc els Dragons Catalans són campions i van presentar la copa davant el Castellet. La Universitat Catalana d’Estiu va oferir cursos, debats d’actualitat, una missa amb tres bisbes i arquebisbes i la cloenda amb el president Torra. En paral·lel a Visa s’inauguren a Perpinyà les exposicions 55 urnes i 155 fotografies per la llibertat. Tres noticies breu sobre Catalunya des de Waterloo, Edimburg i Madrid. La gendarmeria francesa confon Puigneró i Puigdemont.
Els Dragons Catalans guanyen la Cup anglesa
La final va ser un partit vibrant, amb els Dragons que manaven sempre i l’equip dels Llops de Warrington, una ciutat entre Liverpool i Manchester, que li anava al darrera i reduïa la diferència constantment. Va ser una final palpitant. Els Dragons Catalans s’ho han guanyat pel seu bon joc i sobretot per la seua valentia. Se notava que als anglesos els hi costava acceptar la derrota i per això van tenir un joc bastant dur. L’àrbitre, com sempre amb un equip anglès, va ser impecable i equidistant a la manera british, és a dir no xiulant els fora de joc anglesos ni algunes faltes flagrants més s’apropava la fi del partit, i xiulant qualsevol falta dels dragons, per petita que sigui, amb una penalitat. Per tant una victòria amplament merescuda.
Els Segadors, que és l’himne nacional de Catalunya, és l’himne dels Dragons Catalans. Va ser canta per una coral i retransmès per megafonia i, abans del partit se va tocar la Marseillaise. Després del partit els Dragons van rebre twitts de felicitacions dels presidents Torra i Puigdemont i també de la família reial britànica, tot un savoir-vivre. A Catalunya el partit era retransmès per un canal de TV3 i molts teleespectadors l’han pogut seguir i descobrir aquest esport típicament nord català. A Perpinyà vaig poder veure el partit a la plaça de l’antic hospital militar, al carrer Foch, sobre una pantalla gegant instal·lada pel Consell Departamental, en companyia de molts aficionats.
Ahir, davant del Castellet, milers de persones i molts joves per a ovacionar els vencedors, que van ensenyar la Cup. La presidenta del Consell Departamental va ser aplaudida i el batlle de Perpinyà se va fer xiular pel públic. Un veí m’ha dit que era perquè el batlle no havia mai ajudat el XIII ni els Dragons. El president Guasch, molt emocionat per la conquesta de la Cup, va dir per calmar la gent que el batlle de Perpinyà li havia fet promeses. Millor tard que mai.
El balanç de la Universitat Catalana d’Estiu
La Universitat Catalana d’Estiu s’ha acabat en apoteosi amb la cloenda a càrrec del president de la Generalitat Quim Torra. En el seu parlament, molt aplaudit, va afirmar: “Aquests mesos que venen no ens defensarem de res, anirem a acusar l’Estat espanyol”. Va afegir que “Catalunya es va autodeterminar l’1 d’octubre” i que ara “cal fer real la República”. En nom del Consell Departamental Nicolas Garcia va condemnar fermament l’absència de llibertats democràtiques a Espanya i reclamar l’alliberament dels presos. Després de l’acte Quim Torra va visitar les cases on va residir Pau Casals i l’exposició sobre Gustau Violet, muntada per Ramon Gual i Mònica Batlle. A notar que des de la vinguda de Pasqual Maragall el 2004, acollit per Cristià Bourquin, cap president de la Generalitat no havia visitat l’UCE fins enguany.
La setmana passada us vaig parlar dels moments forts de l’inici de l’UCE. N’hem tingut també durant la segona part, com els actes i debats sobre “El franquisme entre nosaltres”, o “Justícia i conflicte polític”, o sobre l’autodeterminació. El premi Canigó va ser atorgat a l’Associació catalana pels drets civils, recollit per una germana de Carles Puigdemont. Mencionaré també la missa concelebrada a l’església Sant Pere de Prada pels dos bisbes de Perpinyà i Girona i l’arquebisbe de la Seu d’Urgell, que és Copríncep d’Andorra.
El balanç de l’UCE és positiu, tot i que falta un dels dos edificis de dormitoris, que el proviseur del liceu Renouvier no vol deixar, per raons de circumstància difícils d’entendre. En tornaren a parlar més endavant. En total l’UCE va acollir 1.455 participants, o sigui uns seixanta més que l’any passat, dels quals set cents eren estudiants i més de tres cents participants a les diades científiques o professionals. Van ser acreditats vint-i-cinc periodistes. La repartició dels participants per Països Catalans va ser del 70% de Catalunya, 9% de Catalunya Nord, 7 i 6% del País Valencià i de les Illes, i 5% d’altres llocs, entre altres d’Andorra i de l’Alguer.
55 urnes i 155 fotografies per la lliberta
Aquesta setmana s’obria el festival Visa pour l’image sense Catalunya a la seua programació, com l’han volgut l’organitzador el senyor Leroy i el seu espònsor el batlle de Perpinyà, però amb una forta presència al festival off a tot Perpinyà. No us heu de perdre aquestes nombroses exposicions sobre Catalunya.
Dijous a les 18.30 se presentarà el llibre groc “55 urnes per la llibertat” a la Casa de la Generalitat i l’endemà divendres serà inaugurada a la Casa de la Catalanitat, darrere la catedral, l’exposició d’aquestes urnes transformades per 55 artistes, en presència d’artistes creadors, de Pascal Comelade i de Pere Figueres, i potser del president de la Generalitat.
Una hora abans, davant del Castellet, s’inaugurarà l’exposició “155 fotografies per la llibertat” que serà exposada a sis llocs de la vila, realitzada per Jordi Borràs – aquest fotoperiodista agredit a Barcelona per un policia que li va trencar el nas – i per 42 altres fotògrafs professionals. Tot és impulsat pel Comitè de Solidaritat Catalana. També podreu veure altres exposicions sobre l’1 d’octubre i els esdeveniments de Catalunya a altres llocs de Perpinyà i voltants. En parlarem més endavant.
Notícies breus sobre Catalunya
Curiosament, passen totes a fora de Catalunya, tot i que la concerneixen. A Escòcia, a Edimburg, el president Puigdemont va ser convidat a un col·loqui internacional. Ha presentat la situació a Catalunya i insistit sobre la falta de democràcia a Espanya, on s’empresona per haver votat. És un tema que té impacte a tot Europa. Ha subratllat el fet que un monument-mausoleu a la glòria de l’antic dictador Franco sigui a la càrrega de l’Estat, pagant el contribuent d’ara. Ha reiterat que no suspendria la declaració d’independència. Ahir dilluns a Waterloo se va reunir amb el president Joaquim Torra per a definir l’estratègia per aquesta tardor. S’apropa el 4 de setembre pel jutge Llarena, data de la seua convocació a Brussel·les per un jutge belga. Ja està fet, el govern espanyol el defensarà pagant un advocat belga, tot i que un govern no hagi de defensar un jutge davant una altra justícia. Però se sap que a Espanya se salten moltes coses. Intenten desviar el tema dient que se tracta de defensar la justícia espanyola. Però la justícia espanyola no és atacada. És una causa civil contra declaracions públiques del senyor Llarena, on prenia posició contra els acusats independentistes, és a dir on ensenyava la seua posició – que no era doncs neutral com convindria a un jutge – i on trencava la norma segons la qual un jutge no ha de comentar privadament o en públic els casos que instrueix. La resposta serà ben aviat.
A Prada, l’anècdota de la setmana
Per una vegada no són el Partido Popular o el PSOE espanyols que s’han cobert de ridícul, sinó la nostra gendarmeria francesa. L’anècdota va passar a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada. Com que ja el primer dia corria el rumor que el president Carles Puigdemont apareixeria en vídeo per donar la benvinguda als participants per 50è aniversari de l’UCE, la gendarmeria de Prada, per ordres dels seus superiors i del prefecte, ha telefonat diverses vegades per saber quan Carles Puigdemont seria present a l’UCE. Se veu que el volien arrestar en vídeo. Se van confondre la presència virtual i la presència física. És ridícul, però belleu pensaven que cal ser prudents per si hi havia una translació telepàtica.
La més grossa va passar el segon dia, on el conseller de polítiques digitals de la Generalitat, Jordi Puigneró, va participar a una taula rodona sobre l’Estat virtual. Al dinar institucional amb la direcció de l’UCE, amb el conseller Puigneró, els dos bisbes i l’arquebisbe copríncep d’Andorra, se va presentar la gendarmeria per arrestar el president Puigdemont. Autèntic! S’havien confós Puigneró i Puigdemont! Se veu que estaven disposats a arrestar qualsevol persona que se digui Puig… i altra cosa. El propi Jordi Puigneró va fer un twitt que deia: “Sembla una broma però és cert i molt penós. Ahir mentre assistia al dinar institucional de la UCE de Prada de Conflent es va presentar la Gendarmeria francesa buscant a en Puigdemont”. Lamentables i burros, els nostres pandorres, i encara més els seus superiors i la prefectura que ha donat ordres.
Deixant de banda el ridícul, en trec la conclusió que si el president Puigdemont venia a França el capturarien i el lliurarien a la Guàrdia Civil espanyola, sense passar davant d’un jutge, com fa 78 anys van lliurar el president Lluís Companys als franquistes. Si hi havia un euroordre contra Carles Puigdemont i s’arrestés, el caldria presentar davant d’un jutge francès, que decidiria, com ho han fet a Bèlgica o a Alemanya. Però com que hi ha un conveni pensat per ETA entre França i Espanya, hi hauria només una transmissió administrativa. És a dir que se l’agafaria, no se li demanaria res i se’l lliuraria a la Guàrdia Civil a la frontera. És realment lamentable i vergonyós per França que es pugui imaginar la situació d’una detenció en el seu territori sense judici ni presentació a un jutge i que es lliuri el detingut a una policia estrangera.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/172/la-cronica-dopinio-de-joan-becat-del- dimarts-28-dagost-del-2018