RÀDIO ARRELS – 4 de setembre del 2018 – Crònica d’actualitat 103 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ
Dels Dragons Catalans fins a la Casa de la Vila, el president Torra ha visitat Perpinyà i inaugura les exposicions Vis a Vis sobre Catalunya. Cansat de la influència dels lobbys antiecologistes sobre el govern, Nicolas Hulot dimiteix. A Barcelona els manifestants unionistes agredeixen un periodista madrileny pensant que era de TV3.
El president Torra a Perpinyà
Parlarem de la visita a Perpinyà del president de la Generalitat Quim Torra.
Divendres el president de la Generalitat Quim Torra ha passat tot el dia a Perpinyà on ha fet moltes visites. Va ser un èxit total. L’Indépendant ha resumit el resultat amb un títol encertat: “Le président catalan fait le plein de soutiens à Perpignan”.
Al matí la Casa de la generalitat havia convidat elegits i responsables associatius. La sala era plena. El president Torra se va fer presentar tothom i va parlar amb cada persona present. Com sempre era afable i se veia que estava al corrent del que passava a Catalunya Nord. Entre molts altres hi havia el batlle de Prats de Molló Claudi Ferrer, el de Vallestàvia Jaume Taurinyà i el de Pesillà de la Ribera Joan Pau Billes, que va iniciar un manifest de suport als presos polítics i exiliats, firmat per més de vuitanta batlles. En el seu breu parlament el president Torra va agrair aquest suport, com també la solidaritat que se va manifestar per l’1 d’octubre.
Va visitar després els estudis de Ràdio Arrels, on va prendre el temps d’un interviu, l’escola de la Bressola i l’escola Arrels. Va anar a l’estadi dels Dragons Catalans, a Gilbert Brutus, on va parlar amb el president del club Bernat Guasch i se va fer fotografiar amb el capità de l’equip campiona d’Anglaterra, Se sap que l’himne dels Dragons és Els Segadors. Els va convidar a presentar la copa a la Generalitat quan vindran a Barcelona. Va anar també a l’USAP on el va rebre el president Rivière.
Va visitar el batlle de Perpinyà Jean-Marc Pujol a la Casa de la Vila, a la Plaça de la Llotja i va dinar amb ell. Sembla que el va regirar com un mitjó. En efecte, hem assistit en quatre dies a la conversió del batlle de Perpinyà, com Sant Pau va tenir la revelació de la fe al camí de Damasc. Ara el senyor Pujol és pels Dragons Catalans i, després de fer treure llaços grocs i de no voler una bandera estelada al Castellet, ara porta un llaç groc a la seus americana. Divendres va fins i tot firmar la petició de batlles nord catalans a favor dels presos polítics. Benvingut sigui.
la tarda el president Torra va visitar la presidenta del Consell Departamental Hermeline Malherbe i ha pogut veure la banderola demanant la llibertat dels presos que hi ha penjada al balcó de l’Hotel del Departament ja fa setmanes. Ella n’és convençuda des de fa temps, no és una conversa. Després va assistir i participar a la presentació de les 155 fotografies sobre el procés a Catalunya i va anar a peu amb els manifestants fins a la Casa de la Catalanitat on va inaugurar l’exposició “55 urnes per la llibertat”.
Tot ben rodó i una bona operació de relacions públiques, amb tothom a la butxaca. Fins al punt que va desplaçar a la inauguració de Visa pour l’image com a primera notícia als diaris.
Les exposicions Vis à Vis i les 55 urnes
Així ha estat la visita de Quim Torra a Catalunya Nord. Fèiem referència a Visa pour l’image, en parlarem també, com de les exposicions Vis a Via.
El senyor Jean-François Leroy és irritat i ho diu de manera molt directa, per no dir vulgar i violenta. És una decepció per una persona d’aquest nivell. Però la gent és com és. A certs moments el fons sall a la superfície. Ell no volia Catalunya al seu festival Visa pour l’image, i vet aquí que tothom en parla, que és a la portada dels diaris i que hi haurà una desena d’exposicions dins la ciutat i als voltants, sense comptar amb l’exposició artística de les 55 urnes per la llibertat. A més, com hem dit, el president Torra ha vingut a Perpinyà el dia de la seua inauguració per li fer la guitza i li robar la vedette, a ell que li agrada tant. Sense comptar que el seu suport indefectible, el batlle de Perpinyà, festeja amb l’adversari. Fins i tot L’Indépendant s’hi posa amb un títol “pleine page” sobre la inauguració de Visa, que diu: “Visa pour l’image s’offre une polémique d’anniversaire”. És exactament això.
Ja havíem evocat el menyspreu d’aquest senyor pel procés a Catalunya, que segons ell no valia una exposició, i ara en té deu. Però en lloc de deixar còrrer, insisteix i s’enfonsa encara més. Segons la premsa ha declarat: “J’ai vu sur un site qu’on allait montrer des photos que VISA n’ose pas montrer. (…) C’est des trolls! C’est des minables! d’une connerie!” És a dir que els catalans, els catalanistes, els que escolteu, jo i els altres sem trolls, sem minables, sem conys. Doncs té una bona opinió dels indígenes del país. Afegeix: “Parce que sous prétexte qu’on est à 200 km, je me devrais de faire une expo?! Jamais personne ne m’a imposer quoi que ce soit. Je n’ai jamais vu un Palestinien me demander une espo sur Gaza! Ou un Tchétchène! Je le répète: ces photos de Barcelone ne justifient pas une expo.”
Compara doncs la situació a Catalunya a la dels palestins de Gaza, que són tancats i assetjats dins el seu territori, i a la situació de Txetxènia, que com sabeu ha estat destrossada per l’exèrcit rus perquè volia ser independent. És com Catalunya i Espanya. El govern espanyol no ha arribat a aquests extrems però, salvant les diferències, crec que el senyor Leroy té una visió clara del que passa i pot passar a Espanya. Suposi que espera que hi hagi morts per parlar- ne. Mentrestant hauria fet millor de callar.
A més ha afegit: “J’ai lu qu’Emmanuel Macron m’avait appelé pour m’interdire de parler de la Catalogne! Je n’ai jamais eu Emmanuel Macron au téléphone, ni Brigitte d’ailleurs, c’est des “fake news” comme dirait monsieur Trump.” Se suposava que la decisió de no parlar de Catalunya era política. Doncs, parlant ell de falses notícies de fet els hi dona peu i fa que, ara, molta gent que no ho sabia s’ho creuran. El senyor Leroy és realment un gran comunicador.
L’exposició Vis a Vis és de 42 periodistes a sis llocs de Perpinyà i Pesillà de la Ribera, i la de les 55 urnes, que heu d’anar a veure. Teniu tot el mes de setembre. Vos recomani d’anar a veure l’exposició de les urnes. És d’una bellesa i d’una força increïbles. Hi podeu anar cada dia de les 9 del matí a les 5 de la tarda, i podreu comprar el llibre per 25 euros. Tot va a la caixa de solidaritat.
El nom Vis a Vis és especialment ben trobat. Textualment, vis a vis és cara a cara, i ho són les exposicions sobre Catalunya i les de Visa pour l’image. A la mateixa ciutat se miren l’una l’altra. Però si ajunteu el primer “vis” a la “a”, i pronuncieu a la catalana fa “Visa bis”, és a dir un segon Visa. Hi ha un altre significat pels que venen del sud: a Espanya i a Catalunya un vis-a-vis és el parloir de les presons on els presoners parlen al seu visitant separat per un vidre, cadascú de banda i banda. És també una manera de recordar que hi ha presos polítics. Realment, pensi que ho heu d’anar a veure.
Nicolas Hulot dimiteix
Aneu a veure aquestes exposicions. Canviem totalment de tema i anem a l’Estat francès, amb la dimissió de Nicolas Hulot.
Nicolas Hulot, el ministre d’Estat de la transició ecològica ha dimitit del govern francès, sense que el president o el primer ministre n’estiguin informats. el president Macron perd el seu “alibi”, la seua coartada ecològica. Nicolas Hulot denuncia la presència dels lobbys i llur influència sobre el govern i el president. És veritat que el ministre dimissionari no ha parat d’engolir colobres i fins i tot anacondes.
No ha pogut influenciar la política sobre el nuclear i la sola central nuclear que havia de tancar ja fa anys, Fessenheim, ha tingut una pròrroga. Ha perdut la batalla sobre el glyphosate, aquest pesticida que continuarà la seua feina de matar insectes i gent amb la seua pol·lució química. El tractat amb el Canadà, el CETA, farà entrar massivament els aliments transgènics que la Unió Europea havia prohibits. S’ha donat un impuls nou al cultiu desastrós per l’oli de palma per fer carburants, etc.
La gota que ha fet desbordar el got va ser la presència d’un lobbysta representant els caçaires a una reunió a l’Eliseu, on no estava convidat, per preparar una llei sobre la caça. Se pot dir que els caçaires han tingut en trofeu la pell de Nicolas Hulot. És a dir que participaven a l’elaboració d’una llei que els hi seria després sotmesa per negociació. On és la llibertat del legislador? Se’n podria dir una influència participativa. Suposi que deu ser el mateix pels altres temes. S’entén que Nicolas Hulot s’enfadi i digui prou. Va constatar també que no tenia el suport dels altres ministres. Va dir: “Où sont mes troupes? Qui est derrière moi?” Visiblement no hi tenia ni el primer ministre ni el president Macron.
No puc estar de fer un paral·lel amb el finançament de la campanya electoral d’Emmanuel Macron que, sense cap partit al darrere, és a dir sense les seues finances i els seus crèdits bancaris, ha reunit catorze milions d’euros en poques setmanes. Miracle o aposta financera de tots els grups d’interessos que avui dia cobren per la seua inversió?
A Barcelona, l’anècdota de la setmana
Ens queda uns minutets per l’anècdota de la setmana.
Ens ve de Barcelona i dels llaços grocs que penja la gent i que l’Albert Rivera i Ciutadanos volen arrencar. Aquest partit ha desaparegut de les primeres files dels partits espanyols i de la portada dels diaris. Per tant intenta tenir protagonisme traient llaços grocs dels pobles i ciutats de Catalunya, provocant polèmiques i acompanyat de militats i grups ultradretans, sovint encaputxats. Després d’una altercació verbal entre una militant de Ciutadanos i d’un senyor que la va increpar perquè treia llaços, han dipositat una queixa per violència.
En una manifestació a la Ciutadella, a Barcelona, encapçalada pels seus líders Albert Rivera i Iñés Arrimadas, un grup de manifestants de Ciutadanos van agredir un cameràman de televisió a cops de puny a la cara, al cap i a l’esquena. Van ser filmats i podeu veure el vídeo per internet. Es a dir que aquests que manifestaven contra les agressions van deliberadament agredir un periodista.
Però resulta que el periodista agredit pels ultres era de Tele Madrid! Els de Ciutadanos piquen els de Madrid! On vas, Espanya? Ara bé, els agressors tenien una excusa, car se pensaven que era un periodista de TV3. És el que van dir per disculpar-se. En efecte la càmera tenia una enganxina, un adhesiu groc que van prendre per un llaç groc. Per tant, per ells, picar sobre els periodistes catalans i de TV3 no és ni pecat ni delicte, com tampoc picar sobre algú que té un llaç groc.
El periodista ha denunciat l’agressió davant els Mossos d’esquadra. L’anècdota ha fet escàndol a Madrid i a Espanya i ara hi ha gent que posa llaços grocs a diversos llocs de l’Estat. A Albert Rivera, el tir li ha sallit per la culata.
Referència àudio:
https://soundcloud.com/radio-arrels/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-04-de-setembre-del-2018