El soterrament de la línia elèctrica de Molt Alta Tensió

Bon dia. Fa pocs dies, els caps de govern de França i d’Espanya van inaugurar la línia elèctrica de molt alta tensió que connecta aquests dos Estats.

Concretament va de Catalunya Nord a Catalunya, o sigui de Baixàs a la regió de Girona. Se’n diu la MAT, les inicials en català de Molt Alta Tensió, i se’n diu THT en francès, per línia a Très Haute Tension.

Se’n digui MAT o THT, tenien previst de plantar grans torres de ferro i enormes línies elèctriques al mig de la plana del Rosselló, passant pel Riberal, Pollestres, Trasserra i el Voló, amb tots els desperfectes que podeu imaginar pel paisatge i totes les molèsties pels habitants. Una bogeria i un gran menyspreu per la gent i pel país. Tot això per fer més sous i més beneficis pels accionistes d’una empresa privada promocionada per l’Estat. D’altra banda, és veritat que calia aquesta interconnexió per a regular millor les puntes de la demanda, perquè a Catalunya li falta electricitat i perquè a França li sobra electricitat nuclear.

Al moment on s’enterren moltes línies elèctriques, per seguretat com per estètica, doncs nos volien plantar uns enormes espantaocells – o mataocells, com voldreu – al mig de la zona més poblada del país. Com més gent afectada millor, segons la seva filosofia.

Recordeu que hi va haver una gran revolta, una gran mobilització de molta gent i desenes i desenes de batlles i consells municipals per a protestar i per imposar, com a transacció, que la línia fos soterrada. Grans manifestacions, constància durant anys, un equip de líders activa amb, entre altres, el batlle de Vilamulaca, Joan Claudi Peralbà.

Recordi una manifestació i un debat viu, però correcte, a la Universitat Catalana d’Estiu l’any 2005, amb el Conseller de la Generalitat Joaquim Nadal. Tots els homes polítics nord-catalans s’hi van posar i especialment Cristià Bourquin, cosa que va contribuir a fer afluixar el govern francès i l’empresa.

I es va triar el soterrament, que costava evidentment més car que la línia aèria i que, per tant, disminuïa els beneficis de l’empresa. Mes crec jo que si l’han feta soterrada, amb un túnel sota l’Albera i si l’inauguren avui, és que hi ha malgrat tot un benefici: doncs perquè aquests poca-vergonya nos sacrificaven per fer uns súpers beneficis?

 

Ara bé, al sud no són tant contents com nosaltres car, passada l’Albera, la línia és aèria. No s’han mobilitzat tan com nosaltres i el govern espanyol no és tan democràtic com el seu veí del nord car no escolta gaire la gent. El resultat és que tenen la línia visible i les molèsties.

D’aquí pocs anys, a Catalunya Nord, haurem descuidat el combat i les peripècies de la MAT i ningú no recordarà que tenim sota els peus una línia de gran potència enterrada de nord a sud dins la plana, i tothom beneficiarà de bonics paisatges sense saber el que ha costat conservar-los. Per tant, ara que és hora, vull retre homenatge a tota la gent – dels quals belleu feu part – i a tots els elegits que han portat aquest combat amb valentia, amb tossuderia i saludar el triomf de la democràcia, que és fer cas de la gent car és en nom d’ells que es governa.