Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

El Consell per la República és l’Autoritat Nacional catalana. Joan Laporta nou president del Barça? Notícies breus.

RÀDIO ARRELS – 22 de desembre del 2020 – Crònica d’actualitat 223

S’ha constituït l’Assemblea de representants dels elegits i ratificat Carles Puigdemont president d’aquesta Autoritat Nacional. S’indiquen les línies de la nova estratègia, inici de la confrontació amb l’Estat. Joan Laporta, el president de la gran època del Barça, és tornar candidat i penja una pancarta gegant a Madrid, tocant a l’estadi Bernabeu. Mentrestant el rei Juan Carlos tindria coronavirus, el president Macron també, ningú no fa més cas de Donald Trump, i el rei Felipe VI ve d’amagat a Barcelona mentre Joan Laporta s’ensenya a Madrid.

El Consell per la República és l’Autoritat Nacional catalana

És que el Consell per la República és l’Autoritat Nacional catalana?

Sí. Dissabte passat, durant gairebé quatre hores, se va posar en plaça l’Assemblea de representants dels elegits. Va ser amb connexió telemàtica des del Palau de la Generalitat a Barcelona i des de la seu del govern a l’exili a Waterloo. Recordem que en poden ser membres i votar els elegits dels partits independentistes, que siguin parlamentaris a Catalunya, a Madrid o a Europa, com també els batlles i els regidors a Catalunya.

Se va desenvolupar com la instal·lació de qualsevol assemblea de diputats, amb primer una mesa d’edat, que organitza l’elecció de la presidència i de la mesa, i allavontes se fan les votacions programades. L’objectiu era evidentment que tingui la legitimitat de la representació dels elegits i que respecti les normes de les assemblees dels països democràtics. S’ha pogut veure tot l’acte des del canal del Consell i també per tothom per Youtube. És penjat a la xarxa. Per tant tot és transparent i públic.

S’han elegit doncs els representants i s’ha ratificat Carles Puigdemont com a president del Consell per la República. Això pot semblat anodí, però canvia jurídicament les coses. Fins ara Carles Puigdemont era un president de la Generalitat a l’exili, és a dir el president d’una estructura interna de l’Estat espanyol, que el pot ratificar o revocar, com ho va fer amb l’aplicació de l’article 155 l’any 2017.

Ara no és més el cas, car el Consell per la República i la seua assemblea de representants dels elegits (pel poble, recordem-ho) no depèn de l’Estat espanyol, ni hi és registrat. És una estructura nova, que deriva del referèndum i de la declaració d’independència de l’octubre del 2017. A més, la base electoral d’aquesta assemblea són els elegits de Catalunya, que li transmeten doncs la legitimitat d’un vot popular. Com ho va dir amb força Toni Comin a l’inici dels parlaments, el Consell és dipositari de la legitimitat de l’1 d’octubre.

En l’acte van parlar també, sempre cinc a deu minuts, representants de la CUP, de Poble Lliure, de JuntsxCat, de Demòcrates de Catalunya, com també Lluís Llach i Clara Ponsatí per a explicar el vota del dia i el vot durant el 2021 de l’altra part de l’Assemblea, els representants dels membres individuals, i evidentment va parlar el president Puigdemont.

Unes quantes coses han quedat clares. Primer que el Consell per la República és l’Autoritat Nacional catalana. És ell qui representa Catalunya, porta la representació del país i dels ciutadans. Al mateix temps fa efectiva la proclamació de la República, com a primer pas afirmant la legitimitat i la representació del país. Aquest acte tanca el llarg període de tres anys marcat per la repressió de l’Estat espanyol contra els presos polítics, contra els exiliats amb les demandes d’extradició i contra milers de persones i elegits a Catalunya, repressió que continua.

Després s’ha dit clarament que el President i el Consell se cuidaran de la diplomàcia -que no pot fer el govern de la Generalitat- i que per la seua part el parlament de Catalunya haurà de desplegar les mesures legislatives i socials necessàries per la República. Doncs és l’instrument del govern a l’exili per la gestió de Catalunya i farà lleis, fins i tot si no són conformes a l’estatut d’autonomia. És l’estratègia de la confrontació amb l’Estat.

També se posarà en plaça l’estructura digital de la República. Significa un diari oficial i un espai de contacte del govern a l’exili amb la ciutadania, mentre la Generalitat activa la digitalització de la seua gestió. Traducció: li permetrà de tenir una gestió interna més eficaç, però permet també de fer-la a distància, és a dir eventualment des de l’exili, si un dia hi ha obligació. És el que ha previst i ja ha organitzat el govern d’Estònia car tenen por que Rússia envaeixi aquesta república bàltica. El govern estonià a l’exili podria dirigir el país des de Suècia o Finlàndia, per exemple.

L’estratègia és desbordar l’Estat amb el Consell, amb les eleccions, amb les manifestacions i amb iniciatives col·lectives en coses concretes, com ha començat a fer-ho l’ANC. A notar que durant l’acte hi va haver disset mil atacs informàtics per fer impossible la reunió, que se feia per via telemàtica. Van fracassar car l’equip d’organització els va contrarestar. Si recordeu havia passat el mateix l’1 d’octubre durant el referèndum, per part de l’Estat espanyol i dels seus serveis informàtics. Això mateix demostra la importància que tenia pel govern de l’Estat aquesta Assemblea de representants dels elegits.

Una observació personal per acabar. Per l’elecció durant el 2021 dels representants dels membres individuals, la segona part de l’assemblea, hi hauran circumscripcions, han dit per apropar els elegits dels ciutadans. És a dir que se trenca amb el sistema espanyol de grans llistes per grans territoris on els partits decideixen de la llista, on no se pot tatxar noms i on finalment la gent no sap concretament qui els representa. Per exemple a França tothom sap qui és el seu diputat.. Pels representants dels elegits, el primer bloc de l’assemblea designat dissabte, és amb una circumscripció única i el vot individual dins una llista. Això vol dit que se pot triar-ne uns i no els altres: són doncs llistes obertes amb panachage. Les dones seran com a mínim la meitat. Després del vot se diran quines dones seran elegides, tant si són primera, segona, quarta o quinzena, i un cop la meitat dels escons ocupats per dones, allavontes s’atribuiran els altres llocs. Per tant aquest sistema de vot trenca totalment amb el dolent sistema espanyol actual. Prefigura el futur sistema electoral de la República de Catalunya.

Joan Laporta nou president del Barça?

Més eleccions. D’aquí un mes seran les del Barça, del Futbol Club Barcelona, on Joan Laporta serà el nou president de l’entitat?

Molts ho voldrien. A més de la seua mala gestió i de temporades catastròfiques, és la crisi Messi i l’amenaça d’una moció de censura que van provocar la dimissió de Josep Maria Bartomeu de la presidència del Barça el 27 d’octubre passat. Les eleccions per un futur president seran el 24 de gener. Mentrestant una junta gestora dirigeix el club, que va de baixa.

Ja s’han posicionat vuit candidats, però no tots s’acabaran presentant, car cal donar una llista de firmes i un aval de 125 milions d’euros. Poca broma. Fa cinc anys només quatre candidats se van presentar entre els quals Bartomeu que va guanyar i Joan Laporta que va arribar segon. Ha tornat a presentar ara la seua candidatura, amb com a vicepresident Jaume Giró, que va ser director general de la fundació del banc La Caixa. En dedueixi que pot ajudar pels avals.

Joan Laporta -o Jan Laporta com se diu a l’Empordà d’on és la seua família o a Catalunya Nord- no és un desconegut. Ja va ser president del Barça del 2003 – tenia allavontes 41 anys- dins al 2010. Ara té 58 anys. Va ser un gran president d’un període daurat del Barça, i li va donar un gir clarament catalanista. Precisament les candidatures posteriors de Sandro Rosell i de Bartomeu eren anti-Laporta, és a dir sense color i sense olor, catalanistes només un poc, just el que cal per fer contents els socis i prou.

Segur que recordeu la gran època del Barça d’en Laporta, amb Frank Rijkaard i després Pep Guardiola d’entrenadors, amb Ronaldinho i Eto’o, amb molts títols i la primera copa d’Europa, i jugadors fabulosos com Leo Messi, que va tenir la seua primera pilota d’or, com Iniesta, Xavi i tots els altres.

Doncs, a penes candidat Joan Laporta torna a sacsejar el pruner per fer baixar les prunes madures. Ha fet parlar d’ell la setmana passada, a Barcelona com a Madrid, amb un gran cop de comunicació, d’intrepiditat i de desafiament que indica clarament el sentit de la seua candidatura sense menester d’explicacions, tant el missatge és clar i evident. Què ha fet? Doncs ha fet penjar una gran lona, una gran pancarta sobre tela de dalt a baix de la façana d’un edifici de disset pisos, a Madrid, tocant al camp del Reial Madrid -se veuen junts-, amb la seua foto gegant. A dalt, amb lletres enormes sobre quatre pisos hi ha escrit: “Ganas de volver veros” (Ganes de tornar a us veure). A baix: “Laporta president. Estimem el Barça”. S’hi quedarà un mes, tot el gener, fins a les eleccions. El madrilenys tindran Laporta com a regal de Nadal i de Cap d’Any.

Sobre la façana d’un immoble de tretze pisos, la pancarta gegant de Joan Laporta a Madrid. Al centre i al rerefons l’estadi Bernabeu del Reial Madrid (font: vilaweb.cat, 15/12/2020).

 

La premsa madrilenya ha cridat a la provocació. Joan Laporta ha dit que no, que era pels socis del Barça que s’estan a Madrid. A Barcelona el gest ha reanimat molta gent. És clar que és un desafiament. Joan Laporta ha triat de no atacar els altres candidats, com se fa habitualment en les campanyes electorals, sinó de fer una afirmació potent: amb jo, el Barça serà fort, desafiarà els rivals i l’Estat, que ha fet sota Franco del Reial Madrid l’emblema de l’espanyolisme, i ho continua sent. Significa també: jo no tinc por de res i vull guanyar, fer pujar el Barça una altre cop al cim.

Evidentment és també un missatge polític que va més lluny que el futbol. En un temps on la repressió contra l’independentisme ha fet destrosses i ha tocat els ànims de la gent i ha fet agenollar certs partits polítics, és un impuls per a tornar a aixecar-se i a combatre pel país. Joan Laporta serà el futur president del Barça? Molts ho voldrien. Jo també.

Notícies breus

Molt ràpidament algunes notícies breus.

Pobre rei Juan Carlos! Tot se li posa en contra. Primer paga impostos, que no li valen la simpatia dels jutges. Ara ha sallit la notícia que té el coronavirus. La casa reial de Madrid ho ha desmentit. Evidentment. Però si és veritat és una cosa molt seriosa a la seua edat.

Ja que parlem del coronavirus, el president Emmanuel Macron ha estat també contagiat. Ha entrat doncs en el grup molt selecte dels caps d’Estat coronavirats, al costat de dirigents prestigiosos com Jair Bolsonaro, Donald Trump i Boris Johnson. Ha entrat també en el grup dels dos milions i mig d’anònims contagiats a França.

Als Estats Units Donald Trump continua dient que ha guanyat i que hi ha hagut frau, però ningú no se l’escolta més. Fins i tot la majoria republicana del senat ha pactat amb el nou president Joe Biden un gros pressupost per fer front al coronavirus i a la crisi econòmica. Des de la confirmació de la seua victòria pels delegats tothom, demòcrates, republicans, Putine, Bolsonaro i tutti quanti han felicitat Joe Biden. È finita la commedia, com deien els italians de la Commedia del’Arte quan s’acabava l’espectacle.

Per acabar, ahir el rei d’Espanya Felipe VI va venir a Barcelona per un acte. És tant cagat de por que hi hagi manifestacions i crits contra ell que la seua visita no va ser anunciada. Només se va comunicar que havia vingut quan ja era de retorn a Madrid. Per tant el resum de la setmana podria ser: Joan Laporta s’ensenya a Madrid i el rei s’amaga a Barcelona.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/944/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-22-de-desembre-del-2020

Leave a Reply

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius