Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

El Consell per la República pren forma. Apunts sobre el coronavirus a Catalunya i a Catalunya Nord. El rei Juan Carlos no té sort.

RÀDIO ARRELS – 15 de desembre del 2020 – Crònica d’actualitat 222

El dissabte 19 s’elegiran els representants dels elegits al Consell per la República. Els representants dels adherents individuals s’elegiran el 2021 per territoris. Es comparen l’impacte del Covid19 a Catalunya Nord, més feble, a Catalunya, molt més fort, a França i a Espanya, on les estadístiques oficials són considerablement minorades. Per evitar un altre plet el rei paga uns impostos i el jutge li demana d’on sallen els diners.

El Consell per la República pren forma

Tractarem diferents temes, començant pel Consell per la República.

Finalment aquest consell pren forma. És l’any 2018 que se va anunciar el Consell per la República, a iniciativa del president a l’exili Carles Puigdemont, i que se van obrir les adhesions individuals. Avui dia són noranta mil, que són moltes però no tantes com podrien ser tenint en compte el pes de l’independentisme a Catalunya. Com que la iniciativa venia de Carles Puigdemont i que 2018 i 2019 van ser anys de rivalitats internes a Catalunya entre ERC, JuntsXCat i la CUP, hi va haver reticències dins certs partits, especialment Esquerra Republicana. Esquerra participa al comitè directiu però només hi va enviar segones espases -des seconds couteaux en francès.

Va ser el mateix per la manifestació de Perpinyà del 29 de febrer d’enguany, organitzada pel Consell de la República i per la seua delegació a Catalunya Nord. Va ser un èxit formidable. Va demostrar que, si els partits polítics eren reticents, la gent i la militància independentistes eren mobilitzats. Aquesta manifestació del febrer passat era una represa d’activitat i se’ns va prometre iniciatives per tirar endavant el consell durant el 2020.

Tothom sap, no cal explicar-ne les conseqüències, que just després d’aquest míting nos va caure a sobre l’epidèmia del Covid19, un llarg confinament, un desconfinament estiuenc que va portar a una represa de la contagió i a un nou confinament, per ara perquè continuarà. Resumint, 2020 va ser un any entre parèntesis pel Consell per la República com per tota la vida política a tot arreu, tant les preocupacions eren gairebé exclusivament centrades sobre el Covid19 i les seues conseqüències econòmiques i socials.

Ara que hi ha més perspectives positives, tot reprèn el seu curs. Doncs aquest dissabte dia 19, hi havia prevista a Argelers l’Assemblea fundacional de Representants dels elegits. Hi són convocats tots els diputats i diputades de Catalunya, que siguin elegits a parlament de Catalunya, a Madrid o a Brussel·les, per a constituir-se formalment. Elegiran la mesa -el bureu dirien aquí- i ratificaran la presidència de Carles Puigdemont. Les previsions eren d’una assemblea en part presencial a Argelers i en part telemàtica. Serà en totalitat telemàtica, com és de costum des de fa uns mesos per totes les reunions de tots els organismes, assemblees o associacions.

Un aspecte del míting del 29 de febrer a Perpinyà, organitzat pel Consell de la República. (foto Joan Becat).

Ara bé, els membres individuals que s’han inscrit al Consell de la República podran seguir els debats també telemàticament sobre els canals del consell. Com que hi sun apuntat, us podré explicar el que s’hi farà i el que s’hi dirà. Us encoratgi a apuntar-vos com a membres vosaltres també. És molt fàcil. Aneu sobre internet a consellrepublica.cat i seguiu les instruccions a “uneix-t’hi”. Així podreu participar el 2021 a l’elecció de la segona part de l’Assemblea de Representants, que tindrà 40 escons pels elegits, els d’ara, i 81 escons pels representant dels membres, que s’elegiran l’any vinent per territori. Catalunya Nord hi serà representada.

A notar, i això té molta importància als meus ulls, que aquest Consell i tot el que s’hi fa no depèn en res de l’Estat espanyol. No hi és declarat, no en té el control, com és el cas per la Generalitat, li escapa totalment. Quan se va iniciar us vaig dir que era la primera estructura que materialitzava -al seu nivell- la declaració d’independència. Serveix també de lligam entre el president a l’exili i el país, mitjançant els elegits i la gent que hi adhereixen.

Apunts sobre el coronavirus a Catalunya i a Catalunya Nord

Aquest és el Consell per la República i, com ho deies, la reunió no se farà físicament aquí a Catalunya Nord sinó telemàticament. Altra tema, el coronavirus, evidentment, que marca tot el ritme actualment. Ens vols fer un punt entre Catalunya Nord i Catalunya sud.

Efectivament, se parla de l’una o de l’altra però no se fan gaire comparacions. Sense que en faci el comentari cada vegada en aquesta crònica a Ràdio Arrels, des de l’inici de la pandèmia faig de tant en tant el punt de la situació a casa nostra i a altres països. És una manera de passar el temps. Ho vaig fer fa quatre dies, divendres, quan s’anunciava a tot arreu mesures més permissives per Nadal o al contrari tancar tothom per les festes. Com altres vegades va aparèixer a quin punt la situació és diferent a Catalunya i a Catalunya Nord, com també a quin punt l’Estat espanyol falseja les estadístiques. És un pirata, per això com per altres coses. També es veuen clarament les situacions contrastades entre països europeus.

Si nos fiem a les estadístiques oficials dels governs francès i espanyol, des de l’inici de la pandèmia hi ha hagut a França 57.600 defuncions degudes al virus, o sigui 86 per cent mil habitants, i només 47.600 a Espanya, o sigui 102 morts per cent mil habitants, quan Espanya ha estat més tocada, sobretot en la primera fase on hi va haver un descontrol total.

Sempre segons les mateixes fonts, a Catalunya hi va haver fins ara 8.330 morts, 111 per cent mil habitants, i una mica més que la mitjana estatal, i només 116 morts a Catalunya Nord, o sigui només 24 per cent mil habitants, quatre vegades menys. Se sap que ara per ara Catalunya Nord és un dels deu departaments francesos menys afectats pel virus. Hem de procurar que continuï car tenim a prop a Catalunya com dins la regió -Montpeller o Tolosa- llocs on la situació és més que preocupant.

Ara bé Espanya fa trampa tant com pot. Se veu clar a través de les estadístiques sobre Catalunya. Com us acabi de dir, segons el govern espanyol de Pedro Sánchez, Catalunya ha patit 8.330 defuncions, però segons la Generalitat són 16.334, el doble! Com pot ser? És simple, a Catalunya com a França se compten tots els morts per coronavirus, dels hospitals, de les cases de jubilats o a casa, és a dir una informació real i honesta. A Espanya compten només les morts comprovades als hospitals. Tots els altres no compten. Per tant les xifres espanyoles són molt per sota de la realitat, haurien de ser prop del doble.

Us ho vaig comentar fa uns mesos car s’havia comparat l’increment de defuncions d’un any per l’altre per conèixer més bé les xifres reals i s’havia arribar a la mateixa conclusió, trampa de meitat. Perquè ho fan? Doncs per no tenir la vergonya de ser l’Estat més castigat pel coronavirus d’Europa, doncs on les autoritats han estat més deficients, més lamentables. Amb aquesta trampa Espanya se situa després de Bèlgica i Itàlia i si fa no fa com França.

Se sap que la situació no és bona als Estats Units i continua degradant-se. Hi ha ara uns tres cents mil morts. És el rècord mundial, Donald Trump pot ser orgullós de tenir 20% dels morts del món amb només 4% de la població mundial. Però són només 91 per cent mil habitants, és a dir que se situen entre França i Itàlia. Ara bé a Europa hi ha situacions que fan enveja, com a Alemanya que només ha tingut fins ara 24 morts per cent mil habitants, com Catalunya Nord, i prenen mesures de confinament, o Noruega només set morts per cent mil habitants.

Ara que hi ha vacunes i que d’aquí uns mesos n’hi haurà més, veig a venir una cursa contra rellotge que durarà mesos, amb cada vegada més gent protegida car vacunada i més gent que no prendrà precaucions, i alhora una tercera onada de contagió gairebé certa després de les festes de Nadal i dels moviments de població. Mentre se faran les vacunacions se difondrà el sentiment que tot va bé i estem al final de la crisi, que farà relaxar tothom i, per tant, difondre la contagió. L’any 2021 veurà manifestar gent descontenta, gent que no se vol fer vacunar mentre d’altres se protegiran vacunant-se. Serà a la vegada l’any de les esperances i l’any de les desil·lusions. Només a finals d’any hi veurem clar.

El rei Juan Carlos no té sort

Ens vols parlar ara del rei Juan Carlos, que no té sort.

Pobre home, me fa pena! Compateixi per ell. El procuri entendre i me sembla que hi arribi. De fet, és l’anècdota de la setmana. Se sap que el rei Juan Carlos I ha fet tripijoc i malifetes tota la seua vida i ha amagat centenars de milions d’euros a paradisos fiscal. No se pot dir que és un delinqüent perquè no és condemnat, però sí que és perseguit per la justícia i ha fugit a Abu Dhabi. Deu pensar que no n’hi ha per tant amb el que ha fet. A veure, deu pensar que els reis fan el que els hi dona la gana, sinó no serien reis. Tenen immunitat, perquè no n’aprofitarien? D’altra banda, fer uns petits estalvis per quan serem grans, tothom ho fa, ell també. On és el mal? Hi ha gent que no entenen aquestes coses, com per exemple un jutge a Suïssa i fins i tot a Espanya on hisenda, és a dir el ministeri de finances, li reclama 680.000 euros d’impostos no pagats per l’ús de targetes negres i de diners que no havia declarat. Deu pensar: un rei ho havia de fer, això de pagar impostos?

Què és això de les targetes negres? Se’n diuen també targetes opaques. De tota manera no hi ha transparència. Són targetes de crèdit donades al rei i a la seua família, que també palpa, per empresaris o dirigents d’Espanya o altres països, Mèxic, Aràbia… que permeten al rei de gastar diners sobre comptes que no són seus, sinó dels seus benefactors, evidentment sense declarar-ho al fisc. Doncs, per evitar més casos judicials el rei ha decidit pagar aquests impostos sobre ingressos no declarats. Belleu pensa que amb aquest gest podrà tornar a Espanya. Són aquests 680.000 euros.

Però, realment, deu pensar que fer-se honest per un rei no porta sort. Ara que sobre aquest punt el rei s’ha posat en regla, en lloc de dir-li “Moltes gràcies senyor Rei”, el jutge dels altres casos li demana d’on sallen aquests diners? Vol saber si ha pagat els impostos amb diner negre amagat ves a saber on? De veritat, el rei Juan Carlos I no té sort. Deu arribar a la conclusió que el camí cap a l’honestedat no porta en lloc. Ara bé, sap també que el camí cap a les maniobres fraudulents porta als Emirats Àrabs Units.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/934/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-15-de-desembre-del-2020

Leave a Reply

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius