Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Conflicte territorial amb Andorra.

RÀDIO ARRELS – 24 de novembre del 2015 – Crònica breu 33 – Joan BECAT

Bon dia. Parlarem avui de la resolució d’un conflicte territorial entre França i Andorra.

Ara mateix, amb tots els instruments moderns i la gran precisió dels GPS professionals, els serveis competents de l’Estat francès, és a dir el cadastre i l’Institut Geogràfic Nacional, estan delimitant la nova frontera entre França i Andorra, segons el tractat internacional firmat el 2012 entre aquests dos Estats sobirans. Preguntareu: que no hi era ja, la frontera, i des de fa temps? Doncs si, mes hi havia un litigi territorial per un petit sector de muntanya, que l’un i l’altre declaraven seu.

És l’Arieja que fa de frontera, del seu naixement a un petit estany, que els Andorrans de la parròquia d’Encamp anomenen l’Estany de les Valletes i la gent de Porta, a la Vall de Querol, l’Estany de Font Negre, i aquest riu ho fa fins a l’Ospitalet. Just abans d’aquest petit poble occità, la frontera puja recte fins a la cresta, deixant la Solana d’Andorra evidentment a Andorra, i segueix la Muntanya de Merens.

Aquí cap contestació: el litigi és a la part alta, al damunt de l’estany, on hi ha dos petits circs d’origen glacial, les Valletes – o sigui les petites valls – separats per una petita cresta amb un coll, el Coll dels Isards, i un puig que domina l’estany, dit Pic de les Valletes pels uns i Pic de Font Negre de les Valletes pels altres. Cada Valleta era una pastura pels ramats de fedes i cada una tenia una font que alimentava l’estany, la Font Negra d’un costat, la Font de les Valletes de l’altre. Perfecte simetria: la part andorrana continuava al solà vers el Pas de la Casa i la part francesa al bac vers les Mines del Pimorent.

On és el problema? Doncs els Andorrans diuen que la Valleta de l’oest és seva i la de l’est és francesa, i que la cresta mitjana fa de separació. En la lògica ramadera i pastoral, que era la de l’origen, és el que passa a tot arreu, i jo diria que els Andorrans tenien raó. Mes l’Estat francès s’apropia la meitat de la Valleta andorrana, del Pic d’Envalira a la Font de les Valletes i a l’Estany. Com que l’altra font, la Font Negre, és a França, doncs tota l’aigua és seva. No encaixa amb els sistemes pastorals: com explicareu a les fedes que només han de pasturar la meitat d’una pastura, que no té cap delimitació al mig, i com faran els pastors i els gossos d’atura per fer respectar la frontera? És impossible: és tot o res.

El litigi ha passat per diversos tribunals, que tots han donat la raó a la posició francesa. Mes l’amusant, el divertit, és que els tribunals eren francesos, de Tolosa, amb mapes i documents francesos, i amb conclusions evidentment imparcials segons ells, però franceses. I els Andorrans, com se diu, fent l’Andorrà, i tornant a plantejar el litigi després de cada sentència.

L’acord de 2012, de fet, reconeix el límit andorrà, deixant la Valleta de l’oest a Andorra però, en lloc de seguir la petita serra mitjana, segueix el camí – que és un GR – que baixa del Coll dels Isards, al peu d’aquesta serra, fins a l’estany, i migparteix l’estany mateix.

Perquè han arribat finalment a aquest tractat? Doncs perquè hi tenien interessos uns i altres. Andorra ha necessitat un petit tros de França per fer la rotonda que hi ha a la sallida del túnel d’Envalira, i vol passar un acord d’associació amb la Unió Europea (quin padrí mes bo que França?), i a França li cal aquesta aigua per un projecte – avui parat per raons ecològiques – de fer una estació d’esquí veïna del Pas de la Casa i les urbanitzacions corresponents.

Així va la vida.

El Pas de la Casa i les Valletes. en una fotografia antiga. Al fons i a l’esquerra és la Valleta situada al territori de Portè. A la dreta el Pic d’Envalira i la Valleta situada en territori d’Encamp, de la qual França reclamava la meitat. Al mig la més modesta cresta de separació amb el Coll del Isards i més endavant el Pic de les Valletes, que les separa (clixé Erac, arxiu Terra Nostra)

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius