Un estrany comitè del nom de la regió

Bon dia. Com sabeu, s’està debatent quin serà el nom de la nova regió que reuneix el Migdia-Pirineu i el Llenguadoc-Rosselló. Parlem-ne.

A l’oposat de certes presidències de regió que han tancat el debat i proposat a la gent “à la hussarde” un nom o una proposta reduïda de dos o tres noms, amb animalades com “Hauts de France” o les que es preparen a l’est o a la regió de Lió, la presidenta Carole Delga ha decidit, amb el seu equip on destaca Gérard Onesta, de fer l’invers. És a dir que consulta, cosa que no vol dir votar, sinó proposar.

Doncs ha consultat prèviament tots els elegits, els més de quatre mil batlles i consells municipals, i la gent que ha volgut fer propostes: se n’han rebudes més de 23.000. Finalment ha creat un comitè de reflexió per a ajudar a triar les propostes i posar alguns criteris per aclarir les coses, si es pot. Després de la tria d’uns quants noms, una desena, els habitants seran consultats i els elegits del nou consell regional votaran.

És una manera de fer participativa i oberta, i ens hem de felicitar de la manera de com van les coses. Com a mínim podreu donar la vostra opinió, i us encoratgi a fer-ho.

Aquest Comitè del Nom, al qual vaig tenir la sorpresa de ser cridat, se va posar en plaça el passat dimecres 23 de març, en una primera reunió a Tolosa. Evidentment, respectaré la reserva que hi ha d’haver en aquest tipus de reunions, mes si que us puc informar dels elements públics que ens han donat i de les actituds que s’hi han manifestat. Algunes eren esperades, mes d’altres són molt sorprenents, venint de gent que són triats – en principi – per ser savis, raonables i ponderats.

Primera constatació de fet: dins la nova regió mana la gent de Tolosa i l’expresident de Migdia-Pirineu Martin Malvy, que presideix i orienta el Comitè. El nombre de membres és molt a favor de l’antic Migdia-Pirineu, amb l’aparent democràcia de dues persones per departament, que fa deu pel difunt Llenguadoc-Rosselló – i només dos catalans – i vint per la regió de Tolosa.

Com he dit, la ronda de propostes prèvia ha tingut molta participació, amb finalment més de vuitanta noms proposats. Més de la meitat són autèntiques burricades o són “farfelues”. Per exemple trobem “Capylan”, “Camilaro”, “Ovalie”, “Entre terre et mer”, “Diamant Sud”, “Mipyoc” o “Pays de Cocagne”.

Entre els noms més seriosos he notat tres tendències: els noms a caràcter identitari, com “Occitanie-Catalogne”, els noms geogràfics neutres i els que fan referència a França, com “Midi de France”, “Sud de France” i “Bas de France”, aquest darrer suposi enviat per un humorista.

 

També m’ha semblat evident que molta gent, entre les quals persones d’influència, no volien sentir a parlar de qualsevol referència a l’occità, al català o a la personalitat pròpia de la regió, és a dir a Occitània, a Catalunya, i fins i tot a al·lusions edulcorades com “Pays Catalan”.

Tot i sent la primera reunió, on no se debatia ni se votava, diversos membres van tenir la cara d’afirmar coses com: “France est un nom porteur, nous sommes en France et il faut France dans le nom”, o bé: “Occitanie me fait penser à Astérix et Obélix”, o encara: “Il faut un nom porteur d’élan, d’avenir, il faut écarter l’histoire; on a des nationalismes qui sorten de partout et ça n’est pas tenable”.

Conclusió: si voleu que hi hagi referència a nosaltres, ens ho haurem de guanyar, de fer pes amb la nostra participació i mobilització. En aquest sentit, vos recomani de participar als actes del col·lectiu SEM, a les seves reunions, conferències i a les votacions que faran als pobles, i de participar nombrosos a les consultes que faci per internet el nou consell regional. Us en informarem.