Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Un diccionari occità-català.

RÀDIO ARRELS – 5 de juny del 2015 – Crònica breu 21 – Joan BECAT

Bon dia. Avui us presentaré el remarcable diccionari occità-català de Joan Daniel Bezsonoff, que acabar de sàller, el diccionari, no el Joan Daniel.

És publicat per l’editorial Llibres de l’Índex i s’indica que ha Estat revisat per Idali Vera. Els dos són professors de català a Catalunya Nord, de les noves generacions que són el nostre futur.

Ja se coneixia, pels seus articles i ressenyes d’obres occitanes en les revistes catalanes, que Joan Daniel Bezsonoff era interessat, per no dir apassionat per la literatura occitana. Se li notava. Ara bé, fer un diccionari rigorós, de milers i milers de mots, amb les seves referències i acompanyats de citacions on la paraula se troba en situació, és tota una aventura, una cursa de llarg recorregut. Joan Daniel Bezsonoff és un dels més bons autors nord-catalans, confirmat, aquí com a Barcelona, que personalment apreciï molt. Mes aquest cop m’ha impressionat de debò, “il m’a bluffé” com diuen els joves d’ara.

La portada del diccionari de Joan Daniel Bezsonoff

 

Aquest diccionari és centrat sobre l’occità provençal però segueix la grafia clàssica, és a dir la que generalment s’admet. Però tot i que recull sistemàticament el vocabulari occità provençal, és a dir la variant parlada a Provença i a la vall del Roine, per no caure en el localisme, incorpora mots – lèxic – de les altres variants occitanes, indicant la seva procedència: llenguadocià, gascó, llemosí, alvernès o alpí, és a dir del Delfinat.

Cal saber que l’occità, com el català i totes les llengües parlades en un territori ample – la meitat sud de França per l’occità, vuit cents quilòmetres de nord a sud pel català -, doncs tots tenen variants regionals, amb pronúncies un poc diferents i en part un vocabulari particular.

En el cas del català fa un segle que hi ha una acadèmia, l’Institut d’Estudis Catalans, que ha fet una norma escrita comuna que totes les variants poden utilitzar. És la norma elaborada sota la direcció de Pompeu Fabra, que per això es designa sovint com el pare de la llengua catalana.

En el cas de l’occità les variants són més diferenciades i, per falta d’un consens o d’una acadèmia reconeguda com a tal i integradora de tota l’àrea, hi ha encara grafies dissidents que fan un gran dany a la llengua i al seu ensenyament. Per això la feina de Joan Daniel Bezsonoff és coratjosa a més de remarcable, car aplica el mètode que ha fet tan servei al català a una llengua germana, l’occità.

Els mots del diccionari són acompanyats de citacions literàries, amb la seva traducció en català, traduccions molt encertades, on se veu que el qui tradueix és ell mateix un autor literari.

Recomani aquest Diccionari occità-català de Joan Daniel Bezsonoff, que trobareu a la Llibreria Catalana, a can Coste-Torcatís o a altres llocs. Serà útil a tots els catalans del nord per entendre millor els nostres veïns occitans i, sobretot, a tota la gent del Fenolhedés que tindran un diccionari de butxaca molt còmode i fiable de la seva llengua.

Articles recents

Eleccions coronavidriolades. Covid19, com reaccionen els Estats veïns.
17 Març 2020
El 29F, una afirmació política de gran potencia. Fracassat a Barcelona, Manu vol tornar a França.
10 Març 2020
Un 29 de febrer reeixit a Perpinyà : una organització perfecta, una autodisciplina impressionant, una lliçó per Perpinyà i per França. Quants érem?
3 Març 2020
Obstrucció parlamentària. Elements d’anàlisi del context del 29 de febrer.
25 Febrer 2020
S’apropa el 29 de febrer. Batlles i elegits nord-catalans a l’honor. Reflexions diverses sobre Catalunya.
18 Febrer 2020