Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

S’apropa el 29 de febrer. Batlles i elegits nord-catalans a l’honor. Reflexions diverses sobre Catalunya.

RÀDIO ARRELS – 18 de febrer del 2020 – Crònica d’actualitat 179

S’evoquen els preparatius i el context de la diada del 29 de febrer a Perpinyà amb Carles Puigdemont i els eurodiputats. La manifestació del 29F serà l’ocasió de fer honors als nostres batlles i elegits solidaris amb els presos i exiliats polítics catalans. S’evoquen un interviu de Joan Canadell, un editorial de Vicent Partal i la declaració de Mireia Boya davant la comissió parlamentària sobre el 155.

S’apropa el 29 de febrer

Aqueixa crònica ens permetrà de tractar diversos temes i primer la visita de Carles Puigdemont el 29. S’apropa aquesta data.

No us estic recordant que 2020 és un any bissextil, doncs que febrer tindrà 29 dies i l’any un dia més de feina per a tothom. Evidentment vull fer referència a la gran manifestació del dissabte 29 a Perpinyà, davant el Palau de les Exposicions, al baix Vernet. Vindran el president de la Generalitat Carles Puigdemont i els seus consellers Toni Comin i Clara Ponsatí, que tenen ara immunitat parlamentària com a eurodiputats. És per trepitjar una terra catalana i, com ho havia promès, reservar la primera visita a Catalunya Nord per donar de viva veu les gràcies als nord-catalans que han permès de realitzar el referèndum de l’1 d’octubre, i als batlles i elegits nostres que han firmat el suport als presos polítics i exiliats sud-catalans.

S’hi preveuen més de 50.000 participants i belleu 100.000. M’ho crec car ja són llogats – i pagats pels participants – quatre cents autocars per l’ANC, cent cinquanta per Òmnium Cultural, sense comptar els autocars organitzats per la gent de molts pobles, les autocaravanes, les votures que vindran, els trens plens i, evidentment, els nord-catalans i la gent que vindrà de tot el sud de França. Van ser 60.000 a Brussel·les, més de 20.000 a Estrasburg. És cert que les previsions se compliran, tant a prop del Principat.

Us recomani de ser presents, car serà la més gran manifestació mai vista a Perpinyà des de fa un segle, i és probable que no podran tenir una altra oportunitat com aquesta durant tota la vostra vida.

Com ho podeu imaginar planteja problemes materials considerables que se resoldran amb l’ajuda de la vila de Perpinyà, que col·labora al 100%. Per exemple, on aparcar els autocars ? El baix Vernet no tindrà circulació als voltants del Palau de les Exposicions i s’utilitzaran els bulevards. A més del servei d’ordre de la vila i de l’Estat, hi haurà un servei d’ordre de la manifestació, assegurat per militants de l’ANC, que en saben d’organitzar enormes manifestacions. Cal comptar també amb l’autodisciplina dels catalans independentistes del sud. Finalment ajudaran els voluntaris nord-catalans de la Delegació a Catalunya Nord del Consell de la República.

No és ni l’ANC, ni Òmnium, ni els partits polítics que convoquen, sinó el Consell per la República. Els partits hi són representats, però no pas pels líders. Aquí és ara el gran debat : qui serà sobre l’escenari, el pòdium, i qui parlarà ? ERC i el PDCat han vist el Consell com una competència, han fet boca petita però ara, el 29, serà una manifestació d’un gran impacte, en plena campanya preelectoral. Tothom vol ser-hi present i se fer veure, hagi ajudat el Consell o no. És el costat més desagradable de la política politiciana.

Però no és el més important. El que serà important de veritat seran les desenes de milers de participants vinguts per saludar i ovacionar Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí, per fer evident la derrota de l’Estat i de la justícia espanyols. Volien tothom a la presó, volien Carles Puigdemont expulsat d’Alemanya i de Bèlgica, volien matar el moviment independentista. Doncs els tindran aquí, a Perpinyà, celebrant llur victòria.

Batlles i elegits nord-catalans a l’honor

També hi haurien de ser batlles i elegits nord-catalans.

La manifestació del 29 de febrer serà l’ocasió de fer honors als nostres batlles i elegits que se van solidaritzar amb els presos i exiliats polítics catalans, en nom del respecte pels drets humans i democràtics, siguin ells batlles independentistes o no. Ho han fet quan pocs, a França, se manifestaven per la defensa dels drets dels elegits o, fins i tot, quan França se posava del costat de l’Estat espanyol repressor. Són molts, més de cent elegits nord-catalans, a qui la justícia europea ha donat la raó. A la manifestació no podran pujar al pòdium ni parlar car és campanya electoral. És llàstima. Només podria parlar François Calvet, que no se presenta més. Mes al manco jo els voldria veure a primera fila, amb la faixa tricolor que diu que són elegits pel seu poble, dins una república que se proclama la pàtria dels drets de l’home i que no ha defensat aquests drets a Catalunya. Ells sí, representen el poble i la República.

A més, crec que faria un gran efecte. A la manifestació a Perpinyà per Occitània-País Català, recordi el goig que feien les desenes i desenes d’elegits nord-catalans amb la seua faixa, mostrant que són representants dels ciutadans.

També vull honorar els quinze elegits que van anar a Barcelona per donar suport al president Torra, fa uns deu dies. La setmana passada vaig dir per error que Jean-Marc Pujol era present. No és el cas. Vaig ser induit en error per la premsa barcelonina, que només citava un o dos noms però il·lustrava els seus articles amb una foto presa un mes abans – sense dir-ho – amb el batlle de Perpinyà al mig.

Al pati del Tarongers, la delegació d’elegits nord catalans que han donat suport al president de la Generalitat Quim Torra (font: Casa de la Generalitat a Perpinyà).

Doncs hem de tornar al César et que és del Juli. Eren al Palau de la Generalitat François Calvet, senador del Pirineu Oriental, Nicolas Garcia, vicepresident del Consell Departamental, Francis Manent, batlle de Sant Andreu i president del SIOCCAT (dels 15 elegits presents, 12 eren del SIOCCAT), el batlle de Vallestàvia Jaume Taurinyà, el batlle d’Espirà de Conflent Roger Paillès, el batlle de Pesillà de la Ribera Jean-Paul Billes, el batlle de Fenollet Jean-Louis Raynaud, el batlle de Prats de Molló Claudi Ferré i l’antic batlle Bernard Rémédi, el batlle d’Arles René Bentoure, el batlle de la Torre del Bisbe Pierre Rogé, el batlle de Salelles François Rallo i tres batlles adjunts, Annabelle Brunet de Perpinyà, Dominique Texidor de Bonpàs i Jacqueline Tarrius de Baixàs. Us estem agraïts a totes i a tots.

Reflexions diverses sobre Catalunya

És doncs la delegació que es va trobar amb el president Quim Torra. Seguirem amb algunes reflexions sobre Catalunya.

Són reflexions sobre fets o notícies a propòsit de Catalunya. La primera concerneix els polítics catalans exiliats a Brussel·les. El jutge belga ha suspès les euroordres contra Carles Puigdemont i Toni Comin fins que el parlament europeu decideixi sobre l’aixecament de llur immunitat parlamentària. La comissió del parlament que estudia el cas era presidida fins a gener per una eurodiputada anglesa. És ara presidida per un eurodiputat de Ciudadanos que acaba d’entrar al febrer al parlament, degut a la marxa dels britànics. La presidència tocava al seu grup parlamentari i aquest l’ha posat.

Evidentment pot influir sobre l’informe de la comissió, però és el ple del parlament que votarà. Se podia esperar la presidència d’un diputat de qualsevol altre Estat de la Unió Europea, per més objectivitat que un diputat d’un `partit que vol “Puigdemont a la prisión”, com criden els seus militants a les manifestacions. Com diuen a França, “il faudra faire avec”.

Després d’aquesta notícia us voldria exposar breument tres reflexions, tres opinions que ha recollit d’altres persones. En primer un interviu de Joan Canadell, el president de la Cambra de comerç de Barcelona, publicat ahir per Vilaweb. És bastant clar i pragmàtic. Diu : “Els polítics no han renunciat tan sols a la independència, sinó també a solucionar el maltractament fiscal” de Catalunya. És veritat, no tan sols se reclama un nou pacte fiscal com ho havia fet el president Artur Mas fa anys. Joan Canadell ho retreu especialment a ERC. Els hi diu : si veuen que la independència no se pot fer a curt termini, que se dediquin a fer disminuir el dèficit fiscal quan pacten amb Pedro Sánchez i el govern de l’Estat. Constata que ni tan sols ho han demanat. Té tota la raó.

La segona opinió és de Vicent Parlat en el seu editorial d’ahir. El director de Vilaweb ha triat un títol que ho resumeix tot : “Els aparells dels partits són ara l’amenaça per a l’independentisme”. Ho il·lustra amb la foto del cartell d’una campanya per l’esport femení, on una dotzena dels principals polítics de tots els partits se tapen un ull amb una mà, amb el text : “Si no veus esport femení t’estàs perdent la meitat de l’espectacle”. Fa un paral·lel amb el moment polític actual, on els polítics dels partits refusen de veure la realitat. Diu que per ells “el Primer d’Octubre ja és només retòrica electoral”. Com per Joan Canadell, també és veritat. Vicent Partal oposa a aquest abandó el paper dels diputats independents que eren dins la llista de Junts pel Sí i que no han afluixat mai fins ara : Lluís Llach, Muriel Casals, avui desapareguda, Dolors Bassa, Germà Bel i altres. El sistema electoral espanyol també és responsable : llistes tancades, decidides per la cúpula dels partits que decideixen per sobre dels militants i dels electors, i ara per sobre del poble.

Això m’ha recordat la tercera opinió, remarcable, de Mireia Boya durant la seua compareixença davant la comissió parlamentària del 155. Ha donat una lliçó magistral als diputats, dient les quatre veritats : l’1 i el 3 d’octubre són victòries ; la legislatura va fallar el 30 de gener del 2018 ; se va frenar el moviment popular ; la repressió no ha acabat, amb els milers de judicis, als quals no hi ha més resistència ni real objecció ; no se pot anar més lluny si els partits independentistes ja no saben seure i parlar entre ells ; que poden esperar de l’Estat i d’un Pedro Sánchez que ha votat el 155 i la dissolució del parlament i del govern de la Generalitat, amb els quals ningú no creu que vulguin parlar i encara menys negociar ? També té tota la raó.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/499/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-18-de-febrer-del-2020

 

Articles recents

Eleccions coronavidriolades. Covid19, com reaccionen els Estats veïns.
17 Març 2020
El 29F, una afirmació política de gran potencia. Fracassat a Barcelona, Manu vol tornar a França.
10 Març 2020
Un 29 de febrer reeixit a Perpinyà : una organització perfecta, una autodisciplina impressionant, una lliçó per Perpinyà i per França. Quants érem?
3 Març 2020
Obstrucció parlamentària. Elements d’anàlisi del context del 29 de febrer.
25 Febrer 2020
Noves inestabilitats als vessants del Conflent. Cal seguir el model alemany. Algunes notes sobre Catalunya. Josep Borrell no se cansa mai.
11 Febrer 2020