Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Sant Jordi a Perpinyà, Catalunya i Madrid. El paper d’Alemanya. Manuel Valls festeja.

RÀDIO ARRELS – 24 d’abril del 2018 – Crònica d’actualitat 84 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

A Perpinyà, per la Sant Jordi, una concentració espectacular va omplir la plaça Aragó i els vorals de la Bassa de llaços grocs, i s’ha constituït una Aliança per les Llibertats a Catalunya. El nou poble de Catalunya, Sant Esteve de les Roures, inventat per la Guàrdia Civil, ara té portal web, universitat, aeroport i pistes d’esquí. A Madrid el jutge Llarena vol fer comparèixer el ministre Montoro com a còmplice de l’independentisme català, mentre premsa i polítics el lapiden. Des d’Alemanya, que potser vol posar ordre a Espanya, el president Puigdemont fa una al·locució de Sant Jordi com a Govern de la República. Manuel Valls vol poder i festeja Ciudadanos per l’alcaldia de Barcelona.

Sant Jordi a Perpinyà, Catalunya i Madrid

Tractem d’actualitat, avui sobre la diada de Sant Jordi, començant per Perpinyà.

Ahir era la Sant Jordi, la festa del sant patró de Catalunya, de les roses i dels llibres. La cultura i l’art matant el drac de la ignorància i de la intolerància. Avui és més necessari que mai.

A Perpinyà la Sant Jordi va començar el dissabte i continuar ahir per un acte a l’Hotel Pams. Roses i llibres al carrer, i una concentració espectacular a la plaça Aragó, que va omplir la plaça i els vorals de la Bassa de llaços grocs. Era per demanar llibertat per Catalunya, pels presos i exiliats polítics. Fa plaer de constatar el suport de polítics de diferents partits de Catalunya Nord, des del republicans de François Calvet fins als comunistes de Nicolas Garcia. La presidenta Hermeline Malherbe havia fet una crida a participar-hi uns dies abans i ha fet penjar una banderola al balcons del Consell Departamental.

També s’ha constituït una Aliança per les Llibertats a Catalunya, amb cares polítiques, les que acabi de citar i altres, de tots partits, i personalitats culturals. Volen anar a veure el cònsol d’Espanya a Perpinyà, és a dir transmetre a Madrid la seua posició, i volen demanar la intervenció de les assemblees i del govern francesos i d’Europa. Els feliciti i els regali una rosa groga.

 

Il·lustració de l’article de L’Indépendant del 19 d’abril del 2018: “Perpignan: le conseil départemental affiche son soutien aux prisonniers politiques catalans” (foto N. Parent)

Una rosa per tots ells. Ara anirem cap al sud.

També es va celebrar ahir la Sant Jordi a Catalunya. Molta gent, molts llibres i moltes roses vermelles i grogues, i a tot arreu el record dels presos i exiliats. Una diada per recordar. Personalment, com a benvinguda, vull regalar roses al nou poble de Catalunya, Sant Esteve de les Roures, que ara coneixem més bé. En vaig parlar la setmana passada, recordeu? És aquest poble inventat per la Guàrdia Civil, on diuen ells que l’1 d’octubre la gent va fer violència als agents que venien a maltractar-los. És probablement aquí, suposi, que alguns guàrdies civils van tenir les ferides greus citades dins l’informe que van enviar al jutge Llarena, com ungles trencades i cansament muscular. Mes resulta que aquest poble no existia.

Ara bé, si és veritat que no consta a cap mapa o atles de Catalunya, però hi hauria de constar aviat. En efecte, vaig llegir un reportatge de Pere Cardús, que parla cada setmana a Ràdio Arrels i és un periodista seriós de Vilaweb. Doncs resulta que ell hi va anar, a Sant Esteve de les Roures, per fer intervius d’habitants i personalitats del poble. Parla de la seua universitat, de la seua biblioteca, de les seues pistes d’esquí, del seu aeroport, de la seua orquestra simfònica, amb lligams a les web i portals d’aquestes entitats. Us recomani de llegir-lo, a Vilaweb del dijous 19 d’abril. Sobretot no us perdeu el petit vídeo de l’interviu del batlle de Sant Esteve de les Roures, on explica l’origen del poble. És per pixar-se de riure. Un ram de roses doncs per aquest poble obert i valent.

I que cada dia existeix més, a través de la xarxa. Acabem la Sant Jordi per Madrid.

A Madrid també regalen roses, ara bé, aquestes amb moltes espines. Fins i tot el Partido Popular i l’extrema dreta – la que és dins el PP i les altres – se les ofereixen entre ells, per a veure qui punxarà l’altre. Mai m’hagués pensat que això pugui passar. Fins ara érem instal·lats en un joc clar: a Catalunya volen la independència, i a Madrid, els polítics, el govern i la premsa reprimeixen, insulten i empresonen. Quedava clar quins eren els bons i quins eren els dolents, que no són els mateixos vist des de Barcelona o vist des de Madrid.

Però ha passat una cosa increïble: el jutge Llarena vol fer comparèixer el ministre Montoro com a còmplice de l’independentisme català ! Autèntic. Per què ? Doncs ja us vaig dir al gener que Mariano Rajoy i Cristobal Montoro, el seu ministre de finances, havien dit que la Generalitat no havia gastat cap euro per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre. Doncs el delicte de prevaricació, del qual el jutge Llarena acusa els polítics empresonats o a l’exili, no existeix.

La novetat és que la justícia d’Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Escòcia demana documents i proves al senyor Llarena per veure si han d’extradir per prevaricació Carles Puigdemont i els exiliats catalans, sí o no. El jutge té un informe de la Guàrdia Civil que afirma que la Generalitat s’ha gastat dos milions d’euros, però no ha demanat mai els documents que ho acreditaven. Increïble però real. Primer inculpem i a la presó, i desprès veurem si hi ha proves, tant se val.

Doncs el jutge Llarena demana ara aquests documents al ministeri de finances espanyol, ja que ho té tot. En efecte, fa dos anys que ha intervingut la Generalitat, és a dir que no li dona els diners, paga ell amb les factures que li transmet la Generalitat i que verifica abans. Dit d’una altra manera, si la Generalitat s’ha gastat diners per l’1 d’octubre, com diu la Guàrdia Civil, el culpable és el ministeri de finances espanyol que ha pagat, i el seu ministre Montoro. En resposta, el ministre Montoro fa enviar al jutge totes les factures des de fa dos anys, o sigui cartrons sencers i espavila’t, i torna a repetir públicament que la Generalitat no s’ha gastat ni un euro pel referèndum.

Escàndol a Madrid! Guàrdia Civil contra Montoro! El jutge Llarena pensa fer comparèixer el ministre davant de la justícia perquè se retracti. El jutge citant el govern de Mariano Rajoy! Mentrestant la premsa, ràdio i televisió de Madrid ataquen Montoro. L’ataquen també la dreta del Partido Popular, el partit Ciudadanos i l’extrema dreta, que fan de Llarena la seua bandera contra l’independentisme català. Ara acusen el ministre Montoro de malversacions i de complicitat amb els independentistes.

El famós i impresentable periodista madrileny Jiménez Losantos, que fins ahir atacava Carles Puigdemont i Alemanya, ara ataca Montoro i Rajoy. Diu (citació): “Montoro fa aquestes declaracions per defensar Alemanya i fer com el seu cap (Rajoy). Han participat al cop (d’estat), l’han finançat (…). Montoro i Rajoy acabaran al banc dels acusats. Si hi ha justícia a Espanya, acabaran al banc dels acusats”. Autèntic.

Per tant, a Madrid, no cal que Sant Jordi vagi a matar els dracs. Són els dracs que se maten entre ells. A veure si de la seua sang en naixeran roses, com dins la llegenda de Sant Jordi?

Es nota que t’ho passes bé amb aquesta actualitat.

És extraordinari. En cal fer un serial a la televisió.

El paper d’Alemanya

Amb Joan Becat analitzem la situació política del país. Ara anirem cap a Alemanya i parlarem de Carles Puigdemont.

És una reflexió seriosa. No pas que el que hem evocat abans no ho sigui, car ho és, tot i que amb aspectes divertits. Quin paper real juga o vol jugar Alemanya? La detenció de Carles Puigdemont en territori alemany va ser un acte deliberat, decidit per les autoritats. Però per què? Les policies i autoritats polítiques de Suècia i de Dinamarca, per on va passar abans el president, també avisades pels serveis secrets espanyols, s’havien negat a arrestar-lo – ara se sap – i l’havien deixat continuar cap a Bèlgica. Alemanya podia fer el mateix. Ja us vaig comentar fa una setmana que, fent arrestar el president Puigdemont, Espanya havia embolicat Alemanya en el cas català i que, ara, era la justícia alemanya i les declaracions dels polítics alemanys que marcaven el tempo d’aquest pas doble espanyol.

Però potser se pot anar més lluny. Ho pensa Martí Anglada, que durant vint anys va ser corresponsal de TV3 a Berlin i, últimament, delegat de la Generalitat a París fins que el cessin amb l’aplicació de l’article 155. Segons ell, Alemanya ha utilitzat voluntàriament l’ocasió que li oferia Espanya per intervenir dins els afers interns espanyols, per posar ordre. En efecte, l’espiral de repressions, de violència sempre més extensa, i la bogeria, el deliri que hi ha a Madrid porten en un carrer sense sallida, ja que Catalunya continua manifestant i que les eleccions han tornat a donar una majoria independentista. Doncs cal, segons Alemanya, rebaixar la tensió i obligar el govern espanyol a deixar constituir un govern a Catalunya i a parlar amb ell, per evitar mals majors.

Car hi ha preocupació per l’estabilitat de l’euro i per un eventual – i gairebé segur – atac dels mercats financers contra Espanya, degut al seu enorme deute. Grècia va ser difícil de solucionar i Catalunya representa molt més que ella. Com us ho he comentat tot sovint, els pes de l’economia catalana és tal que Europa i Espanya no se’n poden passar, la Unió Europea car Catalunya és un puntal de l’activitat a la Mediterrània, i Espanya perquè la necessita per pagar el seu deute i les ajudes a les altres autonomies, que se n’aprofiten. Us vaig dir també que, amb el rescat dels bancs espanyols, són els altres Estats europeus que han tapat el dèficit. Ara Alemanya té el terç del deute espanyol. Poca broma.

Si la senyora Merkel intervé prop d’Espanya imposant una mediació, tots els altres Estats seguiran, els que ja són favorables a Catalunya i els que no, car és Alemanya qui porta la batuta en matèria econòmica, no ho perdem mai de vista. Aquí n’estem.

Sent a Alemanya, no vull acabar sense enviar roses al president Carles Puigdemont. És tradició, el dia de Sant Jordi, que el president de la Generalitat faci una al·locució al país des del palau de la Plaça de Sant Jaume, a Barcelona. Ahir era buit, llevat de la gent que el visitava. Doncs va parlar des de Berlin en un vídeo enregistrat al mig de roses grogues i vermelles i de la bandera catalana. Més enllà de les seues paraules és el símbol que representa, car el text va ser publicat i repartit arreu. Tota la premsa catalana i altra el reprodueix. El seu encapçalament (l’en-tête en francès) diu: “Generalitat de Catalunya. Govern de la República”. El títol és: “Declaració del Govern de la Generalitat a l’exili amb motiu de la diada de Sant Jordi”.

És a dir que s’ha passat a un altre nivell. No és més un elegit destituït i exiliat, sinó el president d’una República Catalana que s’afirma i que, des d’un exili forçat, se dirigeix als ciutadans de Catalunya que han votat en referèndum per aquesta república. A ell i a tots els presos i exiliats, també un ram de roses per Sant Jordi.

Manuel Valls festeja

No vull que acabem sense parlar un poc de Manuel Valls.

El senyor Manuel Valls festeja i vol poder, ja se sap de fa temps. És un festajaire que farà tot per tenir poder. Té ambició i la vol satisfer com sigui. Va ser primer ministre de François Hollande i s’ha dit – i se va veure – com se va reunir amb ell per forçar-lo a retirar-se per a poder presentar-se ell. No va passar a les primàries socialistes. Com que va ser elegit el president Macron, que ell havia criticat, doncs va canviar de parer i el va festejar. Volia presentar- se a les legislatives per En Marche. No el va adoptar, només li van fer la flor de no presentar cap candidat contra ell. Per tant ni és d’En Marche ni de res més. És marginat i presoner. És a dir que està volant i cerca una branca on posar-se, car només és aparentat a En Marche, políticament i sentimentalment, diuen.

Des de la tardor passada se l’ha vist a actes unionistes i espanyolistes a Barcelona. Ara, el partit d’extrema dreta Ciudadanos – és a dir més a la dreta del Partido Popular – li proposa de ser candidat a les municipals a Barcelona l’any vinent.

Manuel Valls vol poder, el que sigui i a on sigui. Per això està disposat a festejar qui sigui i a canviar de partit i de programa. Car ha passat del socialisme a la socialdemocràcia, al centre dreta i ara a una dreta intransigent a un altre Estat. On anirà la pròxima vegada? Què li queda? La qüestió és: ha tingut un dia conviccions i programa seu?

Referència àudio:

Articles recents

Pablo Hasel i la piròmana Audiència Nacional. L’escàndol del vot des de l’estranger. Hi ha una dreta republicana a Espanya? El senat contra el vot electrònic anticipat.
23 febrer 2021
Victòria de l’independentisme a Catalunya. Humor negre a la moda russa.
16 febrer 2021
El fracàs de les farmacèutiques franceses. Polònia, Hongria, Espanya. La guerra dels sondatges a Catalunya.
9 febrer 2021
Eleccions a Catalunya el 14 de febrer. L’Europa, entre vacunes i confinament.
2 febrer 2021
Els Estats Units han girat full. L’escàndol de les eleccions a Catalunya. Espanya comença al Pirineu.
26 gener 2021