RÀDIO ARRELS – 15 de novembre del 2016 – Crònica d’actualitat 9 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ
Als Estats Units només ha votat el 25% del cos electoral, és molt poc, a la més gran democràcia del món. La senyora Clinton té més vots i el senyor Trump més delegats, car és un vot a cada Estat. A casa nostra, el Consell d’Estat ha decidit no suspendre l’aplicació del decret sobre el nom de la regió Occitània, però haurà de jutjar el fons a la primavera. A més s’ha dipositat una QPC, també per a accelerar el procés.
Reflexions sobre les eleccions americanes Comencem amb un comentari sobre les eleccions americanes.
Només un breu comentari, car no entraré en la valoració del mateix Donald Trump, que té opinions poc respectables sobre les dones, les minories i la societat en general. Voldria parlar de les eleccions mateixes, per destacar que, als Estats Units, només ha votat el 25% del cos electoral, és a dir molts pocs. Si fos a França seria un escàndol, ja que a 50%, que és el doble, diuen que hi ha poca participació. Malgrat això ningú no diu que l’elecció de Trump no és vàlida. Allavontes jo dic: quan a Catalunya hi ha 60% de participació i que guanyen els partits independentistes, el senyor Rajoy diu que les eleccions no són vàlides, que no representen prou electors. Quina cara dura !
Altra cosa: en vots és la senyora Clinton qui ha guanyat, perquè ara per ara té 200.000 vots més. Ella té el 47,8% dels vots i Trump el 47,3%. Mes Trump té més delegats de més Estats. És simple: sem dins un país federal on cada Estat és sobirà i, per tant, qui hi guanya té tots els delegats. Cal transposar a Europa on passa el mateix: segons guanyi la dreta o l’esquerra, serà la posició d’aquest Estat quan voti a la Unió Europea. La senyora Clinton va tenir molt més vots que el senyor Trump a alguns Estats: per exemple a Califòrnia el supera de més de 30%, a Maryland i Massachussets de 30%, a Nova York de 21%. Són Estats que tenen molts votants i molts delegats, mes els suplements de vots no li serveixen pas. A costat d’això Trump té majoria a molts petits Estats, però també per exemple a Florida on guanya de 1,3% i s’emporta 29 delegats, a Wisconsin de 1% i té 10 delegats, a Michigan 0,3% i 16 delegats, i això fa la diferència. Entre ell i la senyora Clinton hi ha 74 delegats de diferència, i si prenem els cinc Estats on guanya de poc li fan 82 grans electors. Són aquests que l’han fet guanyar.
Hem esmentat Califòrnia i s’ha reactivat la campanya Yes California que demana la independència de l’Estat.
Això no passarà. Als Estats Units han fet una guerra de secessió, van perdre els secessionistes i aquí es queden. Tampoc no dimitirà el Trump. Jo no entenc a l’Estat espanyol els que diuen que volen un Estat federal però al mateix temps no volen que es voti a Catalunya per un referèndum, quan precisament en un Estat federal és cada Estat que vota el que ell vol. Els que diuen federalisme, bàsicament els socialistes i alguns altres a l’esquerra, són ignorants o descarats.
El recurs ciutadà en urgència al Consell d’Estat
Passem a la sentència del Consell d’Estat sobre el recurs. Què s’ha decidit ?
Pel recurs dipositat per l’Associació ciutadana, fins ara hem reeixit el que volien fer tot i no obtenir la suspensió. El Consell d’Estat ha decidit de no suspendre l’aplicació del decret sobre el nom de la regió Occitània, a seques. A més del recurs principal, que és el que compta, havíem fet un segon recurs, basat sobre el primer per demanar aquesta suspensió en l’espera del resultat del recurs principal. És això que s’ha denegat sobre l’argument que no hi havia prou urgència. Ja ho sabíem, car la demanda era una mica “tirée par les cheveux”: demostrar que hi ha gran urgència a parar, que tot el país no funciona era difícil. També l’hem basat sobre el fons, és a dir l’error de jutjament i el procés de decisió mateix. Tot i que el jutge ho nota, la seva decisió se basa només sobre la urgència.
En realitat la raó d’aquesta segona demanda és simple : la instrucció del recurs principal s’acabarà a la primavera, i el Consell d’Estat triga una mitjana d’un any o dos per resoldre els casos. Com que caurà en plena campanya electoral, el perill seria que diguessin: no és oportú, esperem el 2018, i eventualment el 2019. Aleshores podria jugar la clàusula dita d’irreversibilitat, és a dir que ens donin la raó, mes com que ha passat tant de temps considerin que les coses són irreversibles, que costaria més de tornar enrere que no pas de continuar, tot i donar la raó. Ha passat diverses vegades i no ho volíem. Aleshores la tàctica va ser de posar un recurs de suspensió en urgència. O bé la suspensió s’accepta perquè hi han prou elements, o bé es nega, com s’ha fet, mes aleshores el recurs principal se jutja al final de la instrucció. Vol dir que estem segurs que s’acceleraran els tràmits perquè no es pot alhora denegar una cosa i l’altra. No es pot dir no hi ha prou urgència, quan tenim elements, evidentment, i al mateix temps esperar massa.
L’altra jugada és que l’Associació ciutadana ha dipositat el recurs principal sola, amb els seus membres. Mes mentrestant les intercomunalitats del país, comunitats de municipis, sindicats, el propi departament, la vila de Perpinyà i la seva comunitat urbana, també ens han fet costat i van decidir de ser codemandants. La sentencia també accepta que siguin dins el plet. Doncs ara no estem sols, és tot el departament que porta la queixa.
Diversos elegits us van acompanyar, físicament.
Sí, era necessari. Primer per que el jutge accepti els codemandants i, sobretot, per què portin el seu testimoniatge sobre, precisament, la urgència, el dany econòmic i sobre el fet que estan descontents del nom.
A més tenim un tercer recurs, també basat sobre el principal. En català se diu guardar una pedra dins la faixa, per tirar-la quan no hi ha més municions. Havíem promès a la gent que aniríem a totes, que faríem tot el possible i és el que estem fent. És una QPC. Què és ? Una qüestió prioritària de constitucionalitat. Considerem que s’està vulnerant la constitució. Senzillament perquè el nom Occitània no és històric, no és geogràfic, és un nom identitari que fa referència a la llengua occitana, no a l’antic Llenguadoc, a l’antiga Guiena, a res d’històric llevat de la identitat. Com a francesos tenim els mateixos drets, diu la constitució. Sem iguals en drets, or n’hi ha que tenen els seus drets identitaris reconeguts, els occitans, i els catalans són ciutadans de segona categoria perquè no veuen els seus drets reconeguts.
D’altra banda, el primer ministre, anunciant que acceptaria el nom, basant-se sobre la consulta, i el consell regional fent el mateix, han vulnerat la constitució perquè han abandonat per endavant les seves competències, i ho han dit i escrit. Pensem doncs que és al Consell Constitucional de dir si s’ha vulnerat o no la constitució. Si el Consell d’Estat “le saisit”, tot ha de ser jutjat en tres mesos. Per tant és la segona jugada d’acceleració que s’està estudiant i per la qual, cap al desembre o el començament de gener, tindrem una resposta. De tota manera, per aquesta també, si és positiva, si ens donen la raó, aquí s’acaba tot, i si és negativa estem segurs que immediatament després de la instrucció se jutjarà el fons.
L’altra jugada, car hi ha jugades dins la jugada, és que el que plantegem pel Consell Constitucional són les qüestions de fons, la desigualtat dels ciutadans i la irregularitat de tot el procés. Ens assegura que serem jutjats sobre aquests temes, que són els nostres punts forts. De vegades el Consell d’Estat jutja, com diuen, a l’economia, és a dir quin és el dany menor? Per tant, de vegades, ni jutja el fons sinó les coses com són. Amb la QPC estem segurs que jutjaran el fons.
Política i estratègia. Imaginem que finalment us donin la raó. No significarà que un altra nom apareixerà directament.
La regió i l’Estat que ho decideix hauran de tornar a fer aquest procés. Hauran de triar un nom que no serà Occitània sola. Ara bé, si no tornen a posar Occitània dins el nom tindran problemes dins la zona occitana, sembla evident, i se sap que el nostre departament sencer vol País Català. Per tant o bé trien Occitanie-Pays Catalan, o trien altra cosa, Pyrénées-Méditerranée, Languedoc- Pyrénées, Sud de France, el que vulguin. Tornarà a començar el procés, però amb una base radicalment diferent.
És garantit que hi hagi el procés de consulta ciutadana ?
Suposi que no s’atreviran a fer-ho, car com ho han fet és completament il·legal. Se pot pensar que faran el que s’hauria de fer normalment, és a dir una consulta d’autoritats, d’ajuntaments i Consells Departamentals, que és obligatori i que no han fet. Han fet una simple carta al president o presidenta del departament dient: què en penseu? No han demanat que voti cada departament pel que vol. Per tant, consulta d’autoritats i decisió dels propis consellers regionals, que és que s’ha fet a tot arreu.
Voldria fer una mica de propaganda. Si, en el vostre poble, associació, municipi, que tots ens heu ajudat, si voleu fer le punt de la situació i debatre d’aquest tema, estem disposats a venir per comentar-ho amb vosaltres.
Referència àudio: