RÀDIO ARRELS – Crònica breu 3, difosa el 6 d’octubre del 2014 – Joan BECAT
Bon dia. Amb la tardor, cada any, arriben les pluges i els bolets. Aquestes pluges poden de cop ser molt violents i provocar inundacions fortes.
Va ser el cas fa pocs dies al Gard i a l’Erau, amb moltes destrosses i pèrdues de vides humanes. Van caure 350mm de pluja, o sigui un pam i mig, que és molta aigua: s’entén que quan baixa i se concentra pugui inundar i emportar-ho tot. Cal dir que tot sovint no s’ha previst el pas de tanta aigua, i les destrosses en són incrementades. És també el que ha passat a l’Erau i al Gard. L’aigua ha de passar i té una força immensa.
Ara bé, vull recordar que el rècord de pluja en un dia va ser durant el famós Aiguat del 40 a Catalunya Nord, amb un màxim a l’alt Vallespir, als municipis del Tec, de Montferrer, de Sant Llorenç de Cerdans o de Prats de Molló, amb el doble d’aigua que aquests dies a l’Erau per tot el Vallespir, la Garrotxa i el Conflent. Va ser un metre d’aigua en un sol dia i un metre i mig en tres dies, els 16, 17 i 18 d’octubre del 1940. Heu d’imaginar aquesta quantitat baixant de tot arreu, erosionant i emportant-s’ho tot, terres, cases, gent, rutes i ponts. Qui ho ha vist se’n recorda encara i per sempre.
Això tornarà a passar, car els estudis històrics mostren que hi ha una probabilitat de un cop o dos per segle. Com han passat setanta anys, això vol dir que el pròxim aiguat és per aviat.
Durant l’aiguat d’en 40, a Perpinyà, en dotze hores el nivell de la Tet va pujar de un metre a més de sis metres. Quan seu avui dia a la via ràpida que és dins el llit de la Tet imagineu l’alçada: seria per damunt de la vostra votura, amb una ribera enorme i violent. Nimes i Montpeller no són les soles a tenir des aménagements mal concebuts, que exageren les catàstrofes. Nosaltres també sem tan burros com els altres. Us en diré un exemple, entre d’altres, i a Perpinyà mateix.
La gent gran o d’experiència sap que, quan hi ha un aiguat, sempre la Tet salta a fora del seu llit després del Soler, just passada Santa Eugènia, en front de Baó i abans de Sant Esteve. Com que hi ha un talús alt a la seva riba dreta, la Tet va cap a l’esquerra, abans de l’actual ruta de Baó que travessa la ribera, i inunda les terres baixes, passa pel Baix Vernet i torna al seu llit cap a on hi ha la Fira, la deixalleria i les terres baixes de Bonpàs.
S’han fet digues per a protegir, molt altes, però només comencen amb el municipi de Perpinyà. Més amunt i precisament on salten els aiguats, són de terra i de sorra, i més baixes. Per tant el pròxim aiguat saltarà sempre aquí. On anirà l’aigua? Doncs som sempre per la part baixa de Baó i de Sant Esteva – que han tingut la prudència de no construir en aquesta zona – i des d’aquí pel Baix Vernet, on els bombers són en zona inundable, però desprès l’aigua no podria tornar a la ribera, car li prohibiran les digues. Per tant continuarà per les urbanitzacions de Bonpàs, per Vilallonga de la Salanca i per Santa Maria, fins al mar. I es dirà que era imprevisible car mai no hi havia passat la Tet.
Quina solució? Fer digues suficients fins al pont del Soler. Qui paga i qui en prendrà la decisió, ara que estem encara a temps?
