Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Prescripció pels delinqüents financers. Presidencials: tenim els principals candidats. Francesc Homs jutjat.

RÀDIO ARRELS – 28 de febrer del 2017 – Crònica d’actualitat 24 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

En una llei sobre la prescripció que s’acaba d’aprovar a França, els delictes financers dels homes polítics en exercici són perdonats al cap de dotze anys, cosa que indultaria la major part del cas Fillon, mentre que la campanya de les eleccions presidencials se clarifica pels principals candidats. A Madrid, el Tribunal suprem jutja el diputat Francesc Homs per la consulta del 9 de novembre del 2014.

Prescripció pels delinqüents financers

Volem parlar d’una nova llei de prescripció de delictes financers.

És la vergonya d’aquest mes de febrer. El 17 de febrer a París els diputats han adoptat una nova llei sobre la prescripció, entre altres els delictes financers per afers de frau, de prevaricació i d’abusos financers comesos pels homes polítics en exercici. S’hi va introduir una esmena (un amendement) votada a mà alçada, una petita modificació que té conseqüències notables i que personalment me xoquen. Diu l’esmena que hi ha prescripció per tot el que hagi passat, malversacions o altres delictes financers, dotze anys abans de l’obertura d’una instrucció judicial. La llei és ja votada i s’esperen els decrets d’aplicació, que no trigaran gaire. És a dir que els diputats, dreta i esquerra units en la defensa dels seus interessos i per tapar la cara fosca de certs d’entre ells, s’han autoperdonat eventuals delictes. Doncs una assemblea a les acaballes, els últims mesos, en els últims dies, se fa una llei d’autoamnistia. Potser és legal, però poc moral. El senyor François Bayrou, per mi, té tota la raó, cal d’urgència una llei de moralització de la vida política.

Es van avançar dos arguments per a justificar una decisió injustificable. El primer és que, amb el temps, és difícil trobar proves. Doncs deixem córrer. Aguanteu-vos pel segon: s’ha dit que hi ha un dret a l’oblit, és a dir que aquesta categoria de delinqüents tindria dret a que se’ls deixi tranquils, facin el que facin. És d’una immoralitat total.

Sembla que és per la imminència de l’aplicació d’aquesta llei de prescripció que s’ha obert una informació judicial sobre el cas Fillon, car d’aquesta manera els fets no seran prescrits. Si el cas s’hagués obert després de la seva aplicació, una bona part dels delictes suposats de la família Fillon serien prescrits i no se’n parlaria, serien ocultats. Pitjor, aniria contra la llei de parlar-ne.

“Proposition de loi portant réforme de la prescription en matière pénale”. Motiu: “Les interventions erratiques du législateur et l’interprétation prétorienne extensive des textes ont progressivement brouillé la clarté des règles en matière de prescription pénale.” (font: www.senat.fr).

La transició amb el cas Fillon és fàcil.

Aquesta setmana passada diversos elements han començat a clarificar la campanya de les eleccions presidencials pel que fa als principals candidats.

Sobre el cas Fillon hi ha una novetat. El divendres 24 de febrer es va saber que l’enquesta preliminar del parquet anticorrupció havia reunit prou elements per obrir una informació judicial confiada a tres magistrats instructors. El cas judicial comença doncs realment i no s’acabarà fins al final, amb o bé un non-lieu, o una acusació. Les sospites – evidentment a comprovar o a rebutjar – són granades : desviament de fons públics, abús “de biens sociaux”, complicitat i recel per aquests delictes, tràfic d’influència, etc. Per la meitat d’això no sé que us passaria a tots vosaltres o a jo mateix, però segur que no se prendrien guants com pel senyor Fillon. Ara bé, si tot això se comprova, no hi haurà inculpació abans de les eleccions, cosa que fa que si el senyor Fillon és elegit no se podrà continuar la causa fins al 2022 i, si fos reelegit, fins al 2027. Si perd, evidentment, la justícia continuarà el seu treball.

Presidencials: tenim els principals candidats

Justament, per aquestes eleccions presidencials coneixem els candidats i les aliances.

Aquesta setmana passada diversos elements han començat a clarificar la campanya de les eleccions presidencials, com a mínim pels principals candidats. No sabem si és definitiu perquè passen tantes coses en pocs mesos que qui fa pronòstics és realment un aventurer.

Hi ha doncs el senyor Français Fillon, que té moltes dificultats a fer campanya, car a tot arreu on va la fan un festival de cassolades. A molts llocs alcaldes, fins i tot del seu partit, no el volen rebre, o bé perquè no els agrada o bé per por de disturbis. Els tenors del seu partit no se’ls veu gaire, per tant no l’ajuden. Fins i tot fa pena. Me fa pensar a la campanya del Giscard d’Estaing quan en principi tenia l’ajuda de Jacques Chirac i que aquest el va liquidar en sotamà. Com que ha dit clarament que se presentaria, no hi ha acord per un eventual substitut. Doncs tot continua per aquest cantó, amb les cassoles penjades i l’enrenou que continuarà al voltant seu. També, com que ha dit que es presentaria, passi el que passi, vol dir que la possibilitat que es presenti Alain Juppé desapareix : François Bayrou, que el volia ajudar car era el candidat de dreta més moderat o més transaccional, evidentment ha anat cap a Manuel Macron. De fet no ha canviat de lloc, s’ha quedat on era: el gir molt a dreta dels republicans rebutja automàticament la part més centrista i el fa bascular vers el candidat que li és més pròxim. Observo també que François Fillon segueix ara una tàctica que no era la seva i que podríem qualificar de sarkozista, quan també tenia afers judicials. Quan tens afers que vols tapar i que veus que és impossible, doncs crides i ataques, adversaris i govern. Més grossa la fas millor. És el que fa François Fillon parlant de guerra civil i de complot. Això provoca una polèmica amb la gent que tu ataques: metres la gent i els mitjans de comunicació de fixen amb la polèmica, no parlen tant dels afers que te molesten. La decisió de François Bayrou de no presentar-se – la dreta esperava la seva candidatura per treure vots a Manuel Macron – fa que el senyor Fillon només podrà comptar amb els seus vots. Per això busca el recolzament d’altres centristes per recuperar vots i imatge, com el senyor Jean-Louis Borloo.

A la senyora Marine Le Pen també li cauen problemes judicials. Primer va fer com si no era concernida, però ara hi ha de fer front. Observo que no li afecta la seva base, que és molt sòlida com ho mostren els sondejos.

Les cassoles són menys sorolloses.

També tant els hi fa. El que volen els seus electors és que hi hagi canvi. En el fons d’ells mateixos, una part del seu electorat no es creu que serà elegida, i per tant que tingui cassoles o no, tant se val. L’electorat del Front National és bastant antieuropeu, per tant si és Europa que paga, són diners que tornen a casa. Per ells no és tant greu. A més aquesta gent del Front National que és pagada per la Unió Europea fa realment una feina pel partit, quan per la senyora Fillon no és segur que en feia.

Hem mirat cap a la dreta, i cap a l’esquerra ?

Cap al centre i l’esquerra, pel senyor Manuel Macron el resum serà aviat fet: és segur que es presenta i puja la seva probabilitat de vots. Com diu la nostra cançó tradicional “La calma de la mar”, té el vent en popa i mar bonança. Ara per ara tot li va bé. Observo que la senyora Ségolène Royal, de la qual es deia que li agradava bastant el senyor Macron, ha declarat que no es tornarà a presentar a les eleccions legislatives. Per tant és lliure no hi ha cap mitjà de pressió del seu partit sobre ella. El partit socialista pot dir a qui voldria anar amb Manuel Macron: te quedes a casa o bé presentarem un candidat contra tu a la teva circumscripció. Pot ser el cas de Jacques Cresta. Això vol dir que ella pensa ajudar Manuel Macron, o bé que se retira de la vida política ? Si pren partit per Macron podria ser una bona candidata macronista a les eleccions legislatives.

El senyor Benoît Hamon ha guanyat la primària imposant un programa clarament d’esquerres, però ara li costa molt recuperar tot el seu camp, especialment el cantó dels socialdemòcrates. No s’entén amb el senyor Jean- Luc Mélanchon. Com que aquest no vol cap candidatura d’esquerres que no sigui la seva, es repartiran els vots. Sembla difícil que siguin l’un o l’altre a la segona volta. Però hem viscut mesos tan bojos, amb tantes sorpreses, que no es pot fer cap pronòstic definitiu.

La preparació de les eleccions legislatives i de les senatorials continua a Catalunya Nord, amb les tractacions o ja les investidures de candidats com han fet els socialistes. Hem llegit tots que hi havia algunes friccions entre els partits que donen suport a Jean-Luc Mélanchon per les investidures, entre el Front de Gauche i el Partit comunista. A veure si els melanchonistes oposaran dos candidats entre ells a cada circumscripció ? A veure també el que passarà entre els socialistes i el moviment En Marche de Manuel Macron ?

Una actualitat de Madrid a comentar.

Assistim a la continuació d’una situació penosa. Des d’ahir el diputat Francesc Homs és jutjat pel Tribunal Suprem a Madrid per la seva participació a la consulta del 9 de novembre del 2014. Durant la vista oral, el fiscal li va dir, per interrompre’l : “Esta no és su casa, és el Tribunal Supremo.”. Que qualsevol ciutadà no és a casa seva en una institució del seu Estat ? O bé és que un ciutadà de Catalunya és considerat per un fiscal com un estranger a Madrid ?

Referència àudio:

https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-28022017?in=radio- arrels/sets/cronica-dactualitat-joan-becat

Articles recents

La Generalitat de Catalunya té finalment pressupost. La pandèmia del Covid19 s’aprofundeix dins el món.
28 Abril 2020
Desconfinament i coronavirus per temps. Jean Castex, el nord-català de l’any. Els militars espanyols haurien de callar.
21 Abril 2020
Perspectiva de crisi sanitària i econòmica als Estats Units. Alemanya critica la gestió del Covid19 de Pedro Sánchez. Una anècdota borbònica imaginària.
14 Abril 2020
L’Amèrica contaminada de Donald Trump. Far West en el món. Més anècdotes coronavirades.
7 Abril 2020
Europa en curs de submersió pel Covid19. Una anècdota coronavirada.
31 Març 2020