Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

La manifestació del Trocadero. Les conferències d’Artur Mas.

RÀDIO ARRELS – 7 de març del 2017 – Crònica d’actualitat 25 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

Reflexions a propòsit de la manifestació de París al Trocadero a favor de François Fillon, i comparació amb les manifestacions proporcionalment molt més importants a Barcelona pel suport als processats per la consulta de novembre o per la independència, o a Catalunya Nord pel País Català. Segueixen reflexions sobre les conferències d’Artur Mas.

La manifestació del Trocadero

Parlarem de l’actualitat a l’Estat francès amb la manifestació que va tenir lloc al Trocadero de París.

Just abans, com que s’acaba de parlar a l’espai de memòria de Ràdio Arrels de les deixalles de tot el departament que es van acumular a les garrigues de Pesillà, a prop del Coll de la Dona. Eren a un lloc predestinat car es diu la Coma del Pecat, i efectivament s’hi va fer un pecat ecològic molt gros, quilomètric.

Això dit, unes reflexions a propòsit d’aquesta manifestació a París a la plaça del Trocadero. Se la va triar perquè no és massa gran car amb una altra plaça més ampla tenien por que no fos plena. Per cert, el Trocadero és el nom d’un fort que protegia Cadís, que les tropes franceses que ajudaven el rei d’Espanya van anar a assetjar i van emportar l’any 1823. Aquest diumenge hi va haver a París una gran – segons la premsa – manifestació en suport a François Fillon, amb una participació de 35.000 a 40.000 persones segons les estimacions, que correspon a les previsions dels organitzadors. S’ha dit que n’hi havia més, fins a 200.000 diuen els fillonistes, però no és veritat, car la plaça té una cabuda màxima de 40.000 persones. Segons ells aquest suport, qualificat de massiu, justifica una candidatura a la presidència de la República d’un Estat que compta 66 milions d’habitants – val la pena recordar-ho – i dins una ciutat, París, que té 12,5 milions d’habitants en la seva unitat urbana. Doncs, vist des de França, amb 40.000 participants va ser una manifestació multitudinària i exitosa.

La mateixa setmana el dilluns, doncs sis dies abans a Barcelona, hi va haver una gran manifestació amb també 40.000 participants, en suport als tres processats per haver organitzat la consulta del de novembre del 2014, el president Artur Mas, Joana Ortega i Elena Rigau. La xifra de 40.000 era el nombre d’inscripcions – per indicar per endavant on anar en el trajecte entre el Palau de la Generalitat i els jutjats -, però en realitat hi havia més gent. Però deixem, considerem que hi havia també 40.000 participants a Barcelona, per un país de 7,5 milions, Catalunya, i en una ciutat que té 3,5 a 4 milions d’habitants en la seva àrea urbana.

Això dit, fem comparacions o transposicions. Per tenir una manifestació comparable als 40.000 participants de Barcelona hagués calgut 400.000 persones a París per François Fillon, i no n’hi va haver ni la desena part. No estic dient que les 40.000 persones de París no compten, car són molts participants, vinguts en autocar o en trens i cotxes de tot França, el que vull subratllar és el caràcter massiu i impressionant que té el moviment independentista a Catalunya. No ho valorem prou car ens hem acostumat a manifestacions multitudinàries.

Per prendre un altre exemple de comparació : la gran manifestació de París per Charlie Hebdo va reunir entre un milió i un milió i mig de participants segons les estimacions. Era realment multitudinària. Però alguns mesos abans la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona també reunia la mateixa quantitat de participants, per dos països que tenen – recordem-ho – respectivament 66 i 7,5 milions d’habitants. Transposant, per tenir a París una manifestació comparable a la de Barcelona, hagués calgut 10 milions de manifestants.

Això posa de manifest la importància a Catalunya de la voluntat d’autodeterminació i d’independència. Això subratlla la incongruència de l’actitud de l’Estat espanyol, que no ho té en compte.

Guardant les proporcions, passa el mateix a Catalunya Nord, amb la manifestació del 10 de setembre del 2016 que va reunir 10.000 participants a Perpinyà contra el nom de la regió i pel País Català. Per fer l’equivalent d’aquestes 10.000 persones a Catalunya Nord, que té només 450.000 habitants, n’hagués calgut 1,5 milions a París per François Fillon. Recordeu que la presidenta de regió Carole Delga i el primer ministre Manuel Valls van fer com si res no hagués passat ! Mateixa incongruència, mateix menyspreu, mateixa supèrbia de gent emborratxada pel poder.

També a Catalunya les manifestacions es fan any rere any.

La repetició mostra que la gent no es desanima. L’altre element remarcable és l’autoorganització. La gent s’hi apunta i s’autoregula. Hi ha sempre un desenvolupament pacífic, Va ser també el cas fa dos dies a París, però és excepcional car en general hi ha trencadissa i violència a les manifestacions parisenques.

Les conferències d’Artur Mas

L’actualitat francesa ens ha portat a parlar de Catalunya. Entrem-hi amb conferències d’Artur Mas.

Si recordeu, quan el president Artur Mas va fer “un pas de costat”, el president Puigdemont i el govern van demanar a Artur Mas de ser un ambaixador itinerant per difondre positivament la imatge de Catalunya i el desig d’independència de molts catalans, i explicar el que està passant. L’opinió a l’exterior compta molt i cal crear bases de dades. Quan hi ha una conferència a un país se’n parla en els diaris, hi ha algunes notes o resums, la conferència i el text mateixos se poden penjar a la xarxa en la llengua del país. Després, quan Catalunya apareixi a l’actualitat, què fan els periodistes ? Van a buscar informació on la poden trobar, especialment a internet i tot sovint en l’estoc d’articles i noticies anteriors. Aquest aspecte tant important s’havia negligit fins ara, per tantes urgències i pressions a Catalunya. És el que acaba de fer, tres vegades de patac el president Mas en pocs dies.

El 27 de febrer va fer una conferència al Kursaal de Sant Sebastià, que en basc es diu Donòstia, amb Juan José Ibarretxe, l’antic lehendakari (president) que havia demanat l’autodeterminació – el parlament espanyol li va refusar -, sobre el tema de la independència de Catalunya i el dret a l’autodeterminació. Era portar la paraula a Espanya i en castellà.

El primer de març, fa una setmana, va anar a Oxford, convidat per la Oxford Union Society, un dels grans llocs de debats de Gran Bretanya. És de gran prestigi car és relacionada amb la universitat d’Oxford. Per exemple aquesta societat va rebre en el passat Bill Clinton, Yasser Arafat o el Dalai Lama. Cada any hi passen celebritats polítiques. El tema d’Artur Mas va ser evidentment la independència de Catalunya, sobre Europa i el que pot passar, donant aspectes positius, i és clar en anglès, cosa que li va permetre de lluir el seu coneixement de les llengües. És cert que aquest tipus d’actes té repercussions, queden com a pòsit.

Tres dies després era a Boston, convidat per la universitat de Harvard – en francès diuen: Excusez-moi du peu ! -, és a dir la crema de la crema de les universitats dels Estats Units.

S’ha de subratlla que no és Catalunya qui persegueix, sinó que hi ha un interés.

Li han demanat, car era una diada sobre el futur d’Europa. Era un dels conferenciants convidats per la European Conferencia 2017. El tema era, evidentment en anglès : “La forma futura d’Europa: adhesions i secessions”. Per tant es tractava del Brèxit i la marxa eventual de certs països de la Unió Europea, de la independència de Catalunya, dels problemes de Grècia, és a dir la qüestió de la coherència i dels moviments dels Estats a Europa. Artur Mas va fer una conferència en anglès amb títol (tradueixo) : “El projecte català en la cruïlla: Espanya, Unió Europea o més enllà ?”. Amb ell hi havien empresaris que es cuiden d’organismes internacionals i especialistes d’aquests temes que venien de França, del Regne Unit, d’Espanya, d’Europa del nord, de les diferents organitzacions i comitès europeus, i per tant de nacionalitats diverses.

El president Artur Mas el cartell de la Harvard Law Scholl anunciant la conferència (font: Harvard Law Scholl).

Les tres són intervencions que tenen un cert ressò, que ajudaran a fer sentir una altra veu. A l’oposat del govern espanyol i el seu ministre d’exteriors que minoren el que passa a Catalunya, bloquegen tot el que poden i critiquen, es donen a conèixer aspectes positius, són rastres que es deixen i després poden servir. Artur Mas fa perfectament la seva feina. Aquí el govern espanyol no pot dir res. Pot criticar quan per exemple el president Puigdemont va a Brussel·les i intentar boicotejar l’acte, com ho ha fet fa poc. Artur Mas no té cap funció electiva, és lliure, és un conferenciant que conviden com s’ha fet per Bill Clinton i els altres, i probablement ara Barak Obama, totes proporcions respectades.

Referència àudio:

https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-cronica-del-07032017?in=radio- arrels/sets/cronica-dactualitat-joan-becat

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius