Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Per les presidencials se’n diuen de gruixudes.

RÀDIO ARRELS – 2 de maig del 2017 – Crònica d’actualitat 33

Com es preveia la campanya de la segona volta és molt dura. Se’n diuen de gruixudes, com la proposta de la candidata FN de crear una nova moneda interior a França, amb totes les conseqüències previsibles que perjudicarien la gent i les regions frontereres com Catalunya Nord. S’analitzen les posicions dels candidats eliminats a la primera volta.

Com que no pot ser d’altra manera, entre les dues voltes de les eleccions presidencials, parlem de diferents aspectes d’aquesta campanya. Un dels punts dels quals es parla més del programa de Marine Le Pen és la sortida d’Europa i de l’euro.

Estem a cinc dies de la votació per la segona volta de l’elecció presidencial. Com se preveia, la campanya és molt dura i ha despertat el senyor Macron, que volava, no s’hi posava. Ha après que cal contestar a tot. La senyora Le Pen no s’estalvia donat cops, a cada míting passa més temps a atacar el senyor Macron que a presentar el seu programa. Fins i tot, com ha dit ahir a un periodista que li feia aquesta remarca : la gent que me ve a sentir ja el coneix, el meu programa, per tant no cal. Tenim una campanya bastant original.

Més aviat que seguir el que passa dia a dia – ja ho fan els diaris i les ràdios – tinc algunes reflexions que us voldria comentar.

Se’n diuen de gruixudes i molta gent se les creu. Una d’elles és l’estupidesa més gran que he sentit des de fa dècades. És la proposta de la senyora Le Pen de fer una nova moneda per França, un euro francès o un nou franc, i de guardar l’euro pels bancs i les grans empreses. Evidentment, encara que digui el contrari, seria un desastre, car vol dir que la moneda interna, el nou franc, tindria una paritat variable, fluctuacions com era el cas pel franc d’abans de l’euro. Com que França és molt endeutada i no seria un dels països més segurs amb un govern Front National que promet tot, doncs que gastaria molt, això vol dir que finançarà les seves despeses per un dèficit i compensarà per la creació de moneda interna, cosa que no podria fer amb l’euro. És l’antic i conegut sistema de “faire fonctionner la planche à billets”. A més, amb aquesta situació i la poca confiança internacional amb la senyora Le Pen – només cal veure com ja s’espanta tothom a fora – la nova moneda serà atacada i perdrà valor. És a dir que tots nosaltres perdrem una part dels nostres estalvis, del nostre patrimoni, del sou o de les retretes.

A més, imagineu, si hi ha una moneda interna i si vosaltres seu un comerciant, un artesà o una petita empresa (l’euro serà reservat a les grans empreses segons la senyora Le Pen), com comprareu el que necessiteu de l’estranger ? Evidentment amb el nou franc devaluat. Com pagareu i com cobrareu ?

Si seu un assalariat d’empreses, de l’Estat o de les col·lectivitats, cobrareu el salari en nous francs. Com pagareu si aneu a comprar a la Jonquera o si aneu a Barcelona, a la Costa Brava, o a Itàlia i Alemanya ? Haureu de canviar la vostra moneda interna, com se feia abans, els nous francs per euros europeus : a quin canvi ? Evidentment hi perdreu, com hi perdíem abans, car és impossible de creure que el nou franc serà més fort que l’euro o el dòlar.

Podríem continuar amb els exemples de dificultats concretes i pèrdues que tindríem tots nosaltres. Jo me pregunti : qui és l’assessor en economia de la senyora Le Pen ? És una persona perillosa, que nos vol amagar la vida, sobretot aquí, a Catalunya Nord, que sem un departament de frontera ? Me sembla increïble que una candidata ho pugui imaginar i ho arribi a dir, i encara més increïble que hi hagi gent que s’ho cregui i que ho voti.

A veure si aquesta temàtica sortirà en el debat entre els dos candidats que tindrà lloc demà. Parlem d’una persona que és d’actualitat, Dupont-Aignan.

Se sabia aquest senyor pròxim del Front Nacional per alguns temes, i feia part de la dreta més dretana, com se diu. Electors l’han votat per no votar Fillon, que haguéssim pogut directament votar el Front Nacional. Vol dir els seus votants són una gent molt a dreta, molt conservadora, però no frontista. Ara el senyor Dupont-Aignan fa aliança amb Marine Le Pen. François Fillon havia cobrat amb la seva dona molts diners durant temps; me sembla que el senyor Dupont-Aignan s’ha fet comprar per menys. Se diu i us ho expliqui. Aquest senyor pensava fer 5% a la primera volta, perquè els sondejos ho deien, i s’ha gastat molts diners a la campanya. Ara té un deute molt important.

El 5% és la barrera per se fer reemborsar el cost de la campanya per l’Estat.

Sí. Va anar a dormir amb 5% i se va despertar amb 4,7%. Per tant té un problema de 300.000 euros, que no té. Al cap de dos dies parlava de demanar als seus fidels i a la gent que l’han votat de li donar diners. Tal com és, sap que no tindrà diputats. No veig una aliança a les legislatives entre la dreta i ell, car ella pot pensar – amb raó – que els ha fet perdre els dos o tres punts que van faltar perquè Fillon sigui a la segona volta. Doncs és dins un atzucac, en un camí sense sortida. Cap diputat en perspectiva i diners que no sap com pagar.

La senyora Le Pen, ella, té diners, bastants. És a la segona volta i tindrà uns quants diputats. Doncs tindrà un finançament públic assegurat. També ha rebut diners, es diu de Rússia, que va anar a demanar, i és segur que el seu pare li ha deixat sis milions d’euros. Imagineu aquesta candidata que es diu del poble i que té una família que li pot deixar sis milions ! No sé a qui de vosaltres pot passar. Quan ella diu que el senyor Macron és l’home dels bancs, què és ella ? la dona de les grans fortunes ?

Deixem. Estic segur que dins el pacte que han fet hi ha: “Si no pots pagar el teu deute, jo el cobriré”. La senyora Le Pen ha dit que ell tindrà diners perquè tindrà candidats a les legislatives. Vol dir que hi ha també un acord electoral i que li deixaran algunes circumscripcions. El presenta com a futur primer ministre, però ella vol el poder per exercir-lo: el donaria a un altre ? Doncs és un acord electoral. Aquesta estratègia implica que no creu que serà elegida, tot i que fa el necessari per ser-ho.

Ara la gent que ha votat Mélanchon ho té clar. El senyor Dupont-Aignan és la dreta clàssica. Ha participat a les manifestacions contra el casament homosexual. Ara no hi ha més ambigüitats.

Després de firmar un acord, Marina Le Pen i Nicolas Dupont-Aignant a una conferència de premsa a la seu parisenca del Front Nacional (font: lemonde.fr)

Fem un poc de paral·lelisme entre història i actualitat.

És una reflexió personal. Es diu que la història es pot repetir, però en realitat no, perquè les circumstàncies canvien, el context és diferent. Però sí que amb circumstàncies semblants poden passar esdeveniments semblants. No cal dir, com ho he sentit aquests dies: mireu Mussolini, Hitler o Franco, doncs Le Pen serà com ells. Però examinem la situació.

Cal recordar que Hitler com Mussolini han agafat el poder de manera legal, els hi han donat desprès d’eleccions. Bé, a l’Alemanya d’Hitler, són les seves Seccions d’assalt que provocaven inseguretat al carrer – ara es crea dins el cap de la gent – que ha facilitat la seva presa de poder. Aleshores va passar un esdeveniment extraordinari, l’incendi del Reichstag, és a dir l’assemblea nacional. Es va saber després que era ell qui l’havia ordenat, però en el moment ho va atribuir als seus oposants principals, els comunistes, que tenien un terç dels vots. Els va engarjolar i va decretar l’estat d’urgència. Van seguir eleccions amb només el seu partit i alguns de petitons que va admetre. Va tornar a guanyar i per sempre. Això ho diu la història.

No dic ara que la senyora Le Pen vulgui portar una dictadura, però suposen que guanya les eleccions presidencials i forma un govern. El parlament no existeix més car la legislatura és acabada, doncs no se’l pot reunir. Durant unes setmanes o un mes i mig ella sola té el poder. Arriba un atemptat enorme. Diu que no hi haurà atemptats amb ella, però ni haurà, perquè els islamistes radicals de fora volen que hi hagi una política repressiva contra l’islam a França i ella n’és portadora. Amb algú que diu jo seré repressiva i tiraré els indesitjables fora, segur que en tindrà. Decreta l’estat d’urgència i governa per decret, modificant el que vol. Ho ha fet el general De Gaulle en certes circumstàncies car la Constitució francesa ho permet, legalment. Diu l’article 16: “Lorsque les institutions de la République, l’indépendance de la Nation, l’intégrité de son territoire [és aquest el punt] sont menacés d’une manière grave et immédiate (els atemptats], le Président de la République prend les mesures exigées par les circonstances”. Té trenta dies a la mà. Després, els diputats, si hi són, o el Consell constitucional poden demanar comptes. És un guió que pot preocupar.

Darrer punt: Mélanchon i la seva posició actual i de cara a les eleccions legislatives.

El senyor Mélanchon me fa pena. Em cau prou bé, però no l’he votat perquè no tinc confiança amb una part de la gent que va amb ell. La nit dels resultats la seva decepció feia pena. S’ha vist ahir també, car durant la manifestació de l’1 de maig, se’l veia molt emocionat i al mateix temps decebut, gairebé dolgut. Ha passat a prop. Això explica la seva posició, car pensa probablement ja a les legislatives.

Se sap que al cap d’un o dos mesos, la gent torna a votar el mateix. Doncs si deia de votar Macron perdria una part del seu electorat possible pels seus diputats. Però ara s’envisa que la seva posició de no rebutjar el Front Nacional ha anat tan lluny, en dir ni l’un ni l’altra, que ara fa una mica de retropedalatge. Diu: no a Marine Le Pen, cosa que vol dir abstenció, doncs malgrat tot al seu avantatge, car augmenta proporcionalment el seu percentatge. On em sembla que fa un error és quan pensa que el 19% de vots que ha obtingut a la primera volta són seus. Ho són com a candidat, és cert, però que siguin pels seus candidats a les legislatives, no m’ho crec. Una bona part li venen dels socialistes que han votat útil. Potser tornaran cap als candidats del Partit socialista que, tot i perdre vots i ser el dolenta posició, pot fer aliances a les legislatives d’un cantó o de l’altre, per exemple tant amb els comunistes com amb candidats més centristes. No és cert que tots els seus electors el segueixin, car molts són anti-Le Pen, per exemple els comunistes. Però fa la jugada de tenir un grup parlamentari fort per obligar el nou president Manuel Macron a fer una política determinada.

Referència àudio:

 

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius