Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Mariano Rajoy té pressupost. Sentència del cas Gürtel. Marion Maréchal (Le Pen).

RÀDIO ARRELS – 29 de maig del 2018 – Crònica d’actualitat 89

Els diputats bascos del PNB voten el pressupost de Mariano Rajoy a canvi de 530 milions d’euros d’inversions. La sentència del cas Gürtel declara el Partido Popular responsable civil i 19 acusats tenen penes de dos a cinquanta anys de presó. En reacció el PSOE diposita una moció de censura, que necessita els vots dels diputats independentistes catalans per passar. Marion Maréchal abandona Le Pen i vol formar els futurs quadres de la dreta.

Mariano Rajoy té pressupost

Començarem parlant de pressupostos de l’Estat espanyol.

El primer ministre Mariano Rajoy té ara pressupost, votat pels diputats del PNB, el Partit Nacionalista Basc, l’equivalent ideològic del que era CiU de Jordi Pujol, és a dir nacionalistes bascos però no independentistes. En efecte, no té majoria, fins i tot amb el vot dels diputats de Ciudadanos. Per tant, ha trigat fins ara per fer votar el pressupost de l’any 2018. Precedentment, el 2017, havia aconseguit majoria amb els vots del PNB i volia repetir, a cops de milions d’euros i d’infraestructures pagades al País Basc, precisament les que falten tant a Catalunya i al País Valencià. Belleu creieu a la solidaritat dels pobles sense Estat, però no ha estat mai el cas per les autonomies dins l’Estat espanyol, principalment per part del País Basc i Navarra, com ho veurem més endavant.
Aquest pressupost li és vital car dona dos anys de seguretat al seu govern, l’any en curs 2018 i l’any següent 2019, amb pressupost prorrogat si per cas li refusen de votar-lo, els bascos o Ciudadanos. Li permet de complir els quatre anys de mandat fins a les eleccions del 2020. Té dos anys de tranquil·litat pressupostària i sense pressions polítiques. Això li permet també de bloquejar les ambicions de Ciudadanos que, segons els sondejos, creix a costa del Partido Popular: d’una banda hauran de continuar votant per ell per no perdre els votants que han arrabassat al PP i, d’altra banda, si voten contra, pot continuar governant en més minoria car només una moció de censura el podria fer caure si hi ha una altra majoria, i és impossible que sigui amb el PSOE, Podemos, que és molt a esquerra i Ciudadanos, que és a l’extrema dreta. Per tant, des de divendres passat, Mariano Rajoy és tranquil i se pot considerar l’amo del joc polític espanyol, ara per ara.

Què ha passat i perquè els bascos del PNB li han votar el pressupost? Sembla estrany i ho és, però en realitat no tant. Fa dos mesos que els elegits del PNB declaren amb força i convicció que no votaran el pressupost si se manté l’article 155 a Catalunya, car aquest article de nova aplicació els pot amenaçar també. Doncs bloqueig total i noves eleccions a Espanya, amb perspectiva de triomf d’Albert Ribera i Ciudadanos. Aquest vol limitar l’independentisme i el nacionalisme català, doncs també el basc: control de la ràdio i televisió pública autonòmica, doncs TV3 i la Telebista basca, de l’escola i dels programes d’ensenyament, de l’ús de la llengua catalana, doncs també de la basca.

Com sempre el PNB basc ha acabat votant sense garanties polítiques, ja que l’article 155 queda en vigor, però com sempre mitjançant diners. S’ha parlat d’un paquet de cinc-cents milions d’euros en infraestructures. És a dir que, de manera descarada, el PNB ha utilitzat la repressió de l’independentisme a Catalunya i la seva suposada solidaritat com un xantatge per a aconseguir més diners.

Cal recordar a més que el País Basc i Navarra tenen un finançament diferent de totes les altres quinze autonomies. Recapten ells els impostos – i no pas l’Estat com a Catalunya i a les altres autonomies – i especialment recapten la TVA/IVA, guarden el seu necessari i tornen el restant a l’Estat. No han d’esperar un any o dos per rebre els diners. Això els dona el doble per habitant que per Catalunya. A més no participen al Fons de solidaritat interterritorial, on va a parar el dèficit fiscal de Catalunya. Doncs una situació financera extraordinària i cap solidaritat amb les altres autonomies. Una situació de desigualtat com aquesta seria impossible a França, però existeix a Espanya i s’ha ampliat a favor del País Basc amb aquest trist episodi de cuina política.

Conseqüència a Catalunya, cornuts i pagar el ball: continua l’aplicació de l’article 155 i el govern del president Quim Torra no és publicat. Ara que Mariano Rajoy és confortat, no ho serà fins que se proposin altres noms. Aquí n’estem. Continuarà.

Sentència del cas Gürtel

Tot això envoltat d’altra actualitat a l’Estat espanyol, com el cas Gürtel.

Una sentència esperada des de fa temps i una situació impensable a altres estats, però no a l’Estat espanyol. La sentència del cas Gürtel ha caigut just desprès del vot del pressupost, l’endemà. No és coincidència, car amb la sentència publicada feia molt difícil que el bascos votessin per Mariano Rajoy. S’olora un pacte entre jutges i el govern del Partido Popular. Un altre pacte amb pressions car molts jutges li són afins. Què és el cas Gürtel? És un sistema de finançament irregular del Partido Popular a gran escala a tot l’Estat, en els llocs on governava, i d’enriquiment personal dels polítics que ho practicaven, amb comissions, falsificacions, actes o treballs públics sobrevalorats, i una caixa B del partit. El nom és curiós car és alemany. És el nom que li va donar la policia quan investigava en secret el cas. Gürtel significa corretja (courroie en francès), per referència amb l’investigat principal, Francisco Correa ja que correa és una corretja en castellà.

La sentència ha trigat molt per no pertorbar el PP, com hem dit, i l’acció de Mariano Rajoy contra l’independentisme. Fa anys que s’espera i mesos que se podia publicar, ja abans de l’estiu passat. Visiblement s’ha esperat que se liquidi Catalunya. La sentència és molt dura i afecta tant les persones – una cinquantena, dinou de les quals amb fortes penes de presó – com el Partido Popular mateix. Això faria dimitir govern i ministres a qualsevol Estat d’Europa, o fins i tot faria dissoldre el partit encausat, però no a Espanya, on pot governant anys amb l’ajuda de Ciudadanos, tot i que ha fet bandera de la lluita contra la corrupció. Spain is diferent, deia una publicitat fa uns anys, i és ben veritat.

Doncs el Partido Popular és declarat responsable civil, per la creació “d’un sistema de corrupció institucional” i haurà de pagar una multa. És doncs el partit que és responsable de la trama i no les persones que, evidentment, són també condemnades. Els cinc principals condemnats, dels quals Francisco Correa i Luís Bárcenas, el tresorer del PP, tenen de trenta a cinquanta anys de presó, i els altres de dos a quinze anys.

 

La sentència del cas Gürtel és una primera etapa. Un segon judici s’instrueix amb altres prevaricacions i pagaments mensuals d’una caixa B a molts polítics del Partido Popular, entre els quals un enigmàtic M. Rajoy, com es veu en aquesta pàgina del carnet de comptes ocults del tresorer del PP, Luís Bárcenas, que acaba de ser condemnat (font: vilaweb.cat, 28/05/2018)

 

Evidentment la sentència provoca reaccions. La primera és de Mariano Rajoy que, impertorbable, fa excloure del partit els condemnats i tot continua igual: el problema, el tenen els altres partits. És aquí que és bastant divertit. Tot i quatre declaracions, el partit Ciudadanos no se mou i s’empassa la colobra. Queda el tercer larron del bloc del 155, el PSOE. Què fa i què pot fer? Recordem que fins fa una setmana els socialistes recolzaven Mariano Rajoy i volien més 155! Doncs Pedro Sánchez i el PSOE fan gesticulacions i pantomima. Què més poden fer, compromesos com són amb Mariano Rajoy i ells mateixos amb molts casos de corrupció a gran escala en instrucció per la justícia? Com que n’han de fer una de grossa, doncs Pedro Sánchez diposita una moció de censura. Quines són les possibilitats d’èxit? Teòricament nul·les, llevat d’un miracle. Però ja veurem.

Tot i ajudant Mariano Rajoy, Ciudadanos diu que votarà la moció de censura si és per fer eleccions immediates, que ells guanyarien segons els sondejos. Doncs ajuden Rajoy però se posen contra, comprengui qui vulgui. Per tant fan de cavallers blancs, sabent que el PSOE no ho acceptarà car ell les perdria aquestes eleccions anticipades.

Per a prosperar caldria a Pedro Sánchez, a més del vot de Podemos, que té, tingués sobretot el vot de tots els diputats nacionalistes i independentistes, és a dir els bascos que acaben de votar el pressupost de Mariano Rajoy i els catalans del PDCat i d’ERC, que són reprimits amb l’aprovació del PSOE i insultats fa poc pel propi Pedro Sánchez. Fa difícil, però és possible, ni que sigui per esquerdar encara més el bloc dels partits del 155, que s’estan menjant entre ells a la vista de tothom. Ara bé, ho entendran els votants independentistes a Catalunya? Sobretot amb un Pedro Sánchez que tractava Quin Torra de racista i feixista fa només una setmana?

Divendres coneixerem el final d’aquesta comèdia, d’aquest lamentable vaudeville a la moda de Madrid.

Marion Maréchal (Le Pen)

Per uns minutets anem a França.

Només un encís sobre Marion Maréchal Le Pen. Ella se diu només Marion Maréchal. Té el mateix nom que la seua tia, Marine Le Pen, que se diu en realitat també Marion. Va afegir Le Pen quan va entrar en política de la mà del seu avi Jean-Marie i per ser elegida beneficiant de la seua notorietat. Ara treu Le Pen del seu nom polític i crea una acadèmia de ciències polítiques a Lió, l’ISSEP, “Institut de Sciences Sociales et d’Études Politiques”, amb un diploma en dos anys. És molt jove i té només una llicenciatureta. Però crida els noms més coneguts de la dreta i de l’extrema dreta que hi hagi a França. És una escola de management per a formar quadres dirigents i les elits de la dreta extrema i de l’extrema dreta de demà. Amb els encarregats de cursos anunciats és molt possible que sigui una formació de nivell universitari, però ideològicament a la dreta extrema. El que ha faltat a Marine Le Pen és de tenir quadres, gent formada. Doncs Marion Maréchal els vol formar. Vol dir que ha començat el camí per treure la seua tia?

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius