Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Manifestacions. Projecte internacional de Carles Puigdemont. Reeleccions a Rússia i Xina.

RÀDIO ARRELS – 20 de març del 2018 – Crònica d’actualitat 79 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

Setmana de manifestacions de signe diferent a Catalunya, amb molta participació pels presos polítics i per l’escola catalana, amb menys èxit pels unionistes, i a França per les pensions. Carles Puigdemont convoca els diputats de JpC a Brussel·les, inicia l’estructura de la República i intervé a Suïssa, mentre Clara Ponsatí és convidada a Àustria. Vladimir Poutine i Xi Jin Ping són reelegits amb 76% i 100% dels vots a Rússia i Xina.

Manifestacions

Parlarem per començar de manifestacions diverses.

Manifestacions i més manifestacions. És una setmana de manifestacions, de tots signes i molts diferents, però que totes han tingut un gran ressò mediàtic, fins i tot quan hi havia quatre gats, que és el cas per una d’elles.

Fa cinc mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó i més de quatre mesos per Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Arreu de Catalunya se van fer concentracions davant dels ajuntaments i una manifestació a Barcelona. Aquestes detencions preventives no tenen base legal: un antic jutge espanyol del mateix Tribunal Suprem ha declarat que s’hauria de perseguir el jutge Llarena per prevaricació, car refusa de posar-los en llibertat. És un cas de manual, tant és evident que ni hi ha base jurídica. És evident que són represàlies polítiques i venjances, car un dels presos, Jordi Sànchez, pot ser president de la Generalitat.

Altra manifestació dissabte a Barcelona per l’escola catalana, amenaçada pel ministre espanyol d’educació. El lema era “L’escola catalana no té por”, recordant el crit de la gent després dels atemptats islamistes de l’estiu passat. Prendre el mateix eslògan “No tenim por” contra els terroristes i contra la repressió del govern espanyol té més similituds que el que sembla. En els dos casos se tracta de fer por, d’atemorir la població. En els dos casos la més bona resposta és continuar pacíficament la lluita per les llibertats i la convivència.

Encara una altra manifestació, aquesta fallida. L’endemà, diumenge, s’havia convocat una manifestació unionista, antiindependentista, convocada per Societat Civil Catalana, els dirigents de la qual són de dreta i d’extrema dreta, deien per contrarestar els efectes de les dues manifestacions precedents. Ai las, pobra gent! Va ser un fiasco, amb només uns milers de manifestants, 7.000 segons la Guàrdia Urbana. N’hi ha més a Perpinyà quan manifestem. Ara bé els organitzadors, que tenen fetge o que no tenen bona vista, n’han declarat 200.000, o sigui trenta vegades més. Són els mateixos que havien organitzat l’estiu passat una manifestació a l’avinguda Laietana de Barcelona, amb més gent car eren uns cent mil, mes ells en van declarar més de un milió, o sigui deu vegades més. Es veu que menys n’hi ha i més multipliquen. És una nova matemàtica.

El lema era “Retrobem el seny”, però el manifestants cridaven “Viva España”, “Viva la Guardia Civil” i “Puigdemon a la prisión”, és a dir, com es pot veure, amb pau i seny. Què serà el dia que no tinguin més seny! Diverses personalitats van parlar i especialment Manuel Valls, que de socialista francès passa des de fa uns mesos a defensar la dreta espanyola, per jacobinisme i anticatalanisme. A Catalunya Nord ja ho sabíem, car ho hem comprovat el 2016 i 2017 que era anticatalà, quan va refusar “País Català” i nos va posar per decret el nom Occitanie per la regió.

En el seu discurs en va dir una de grossa: “El nacionalisme és guerra”. Té tota la raó car és guerra quan és un nacionalisme d’Estat. Són el nacionalisme francès i el nacionalisme alemany que van provocar la guerra del 14-18, i encara el nacionalisme alemany que va provocar la guerra del 39-45. És el nacionalisme serbi, hereu de l’ex-Iugoslàvia, que va provocar la guerra dels Balcans, i avui dia és el nacionalisme espanyol que provoca la repressió a Catalunya, amb amenaces de líders del Partido Popular d’utilitzar l’exèrcit, la força militar. Me sembla també que el bàndol feixista que se va aixecar contra la República espanyola se proclamava nacionalista. Doncs, nacionalistes mateix combat.

Encara més manifestacions a França, a Perpinyà i a Espanya per les pensions, les retretes. Trobi que està bé que els jubilats recordin que no tothom viu bé, que dins la població que pateix pobresa hi ha bastants jubilats i moltes dones viudes. Cal dir que a Espanya llur situació és encara més preocupant que a França. Si a França se poden sempre pagar les retretes, a Espanya la gent és més preocupada car el govern Rajoy ha buidat les reserves del fons de pensions per tenir liquiditats pel seu pressupost, que és en dèficit. Un desastre del qual no se parla gaire, mes que tindrà conseqüències un dia o l’altre.

Recordem el preu del referèndum, que va costar car a l’Estat espanyol. Diners que no van per exemple als jubilats.

La repressió ha costat 22 milions d’euros a l’Estat i el referèndum zero euros a la Generalitat, segons el ministre de finances espanyol Montoro. Feu la proporció.

Projecte internacional de Carles Puigdemont

Anem ara cap a Bèlgica. Recordem que fa uns dies hi ha haver una reunió dels diputats de Junts per Catalunya.

Se van reunir a Brussel·les, convocats pel president Carles Puigdemont, per prendre decisions de cara a la formació d’un govern. Ensenya qui porta la direcció, i es va confirmar la candidatura de Jordi Sànchez i, eventualment, de Jordi Turull que pot seguir. Mostra que el president Carles Puigdemont té un suport real a Catalunya, com ho havien ja demostrat al desembre els batlles i la gent, més de 40.000 catalans presents a Brussel·les.

Des de la instal·lació d’una estructura de la República catalana a Brussel·les, fa uns quinze dies, el president Puigdemont multiplica les entrevistes, els intervius i els desplaçaments malgrat els enormes esforços de la diplomàcia espanyola per impedir-ho, fins pressionar els governs dels diferents Estats. Com ha dit el ministre d’Afers exteriors espanyol ahir, les visites de Carles Puigdemont li procuren incomoditats, que és la manera diplomàtica de dir que és em…pastifat. Perdoneu, anava a dir emmerdat, però no se pot dir a la ràdio.

Aquests dies, de diumenge passat a demà dimecres és a Suïssa, a Ginebra, i de dijous a dissabte serà a Finlàndia, on farà dues conferències, una al parlament, convidat per un intergrup de diputats, i una a la universitat d’Helsinki, la capital. Mentrestant l’exconsellera d’educació Clara Ponsatí ha tornat a Escòcia, a la universitat de Saint Andrew on és professora. Ha anat de convidada a Àustria per participar a un debat sobre l’autodeterminació amb universitaris i diplomàtics d’arreu de món, on ha exposat el cas català.

 

Carles Puigdemont i Anna Gabriel al Palau de les Nacions Unides de Ginebra durant el debat sobre els drets humans a Espanya (vilaweb.cat, 19/03/2018)

 

Què ha passat a Suïssa amb Carles Puigdemont? Hi és acompanyat per la consellera a l’exili Meritxell Serret. És convidat pel Festival de cinema de drets humans de Ginebra, on s’ha projectat el documental francès: “Catalogne: l’Espagne au bord de la crise de nerfs”, que relata l’evolució del procés d’independència a Catalunya i l’1 d’octubre, la gent que vol votar i la repressió. Carles Puigdemont era convidat pel debat sobre la regressió dels drets humans a Espanya. També van ser presents a Ginebra les companyes de Jordi Cuixart i de Joaquim Forn, empresonats.

És interessant saber que la justícia espanyola ha fet una consulta secreta prop del govern suís per saber si arrestarien i extradirien Carles Puigdemont. La resposta, pública (quina bufetada), la va fer l’Oficina federal de justícia suïssa, dient que els delictes de rebel·lió i sedició no existien a Suïssa, que no s’hi perseguia la gent per delictes d’opinió i que l’Estat tenia una llarga tradició d’acolliment de refugiats polítics. Per tant, Carles Puigdemont podia venir sense limitacions a Suïssa com qualsevol ciutadà europeu. Com se diu, que s’hi posin el mocador a sobre.

El diumenge Carles Puigdemont va veure Anna Gabriel, exdiputada de la CUP exiliada a Suïssa. Junts van assistir a un debat sobre la vulneració dels drets humans que tenia lloc al palau de les Nacions Unides (recordi que l’ONU té seu a Nova York i una subseu a Ginebra), és a dir on se reuneix el Consell de drets humans, prop del qual el president Puigdemont ha dipositat queixa contra Espanya per violació d’aquests drets. Com deia Pierre Dac, tot és dins tot, i recíprocament.

Reeleccions a Rússia i Xina

Són les últimes informacions que venen de l’exterior concernint les activitats de Carles Puigdemont. Ara bé avui Joan Becat vol parlar d’unes altres eleccions.

Una pinzellada sobre dues reeleccions. A Rússia, Vladimir Putin acaba de ser reelegit per sis anys més amb 76% de vots. Hauria de dir de butlletes, car de gent que vota sembla que n’hi havia menys. És a dir més que per l’elecció precedent.

Caldria demanar a Louis Aliot, que hi era observador.

Sí, però depèn on el van posar o si hi ha hagut una pausa pel té amb samovar i el pica-pica. Sigui com sigui, Vladimir Putin és l’home fort per sis anys. Ens hem d’acostumar a aquest senyor que fa por a tothom, la veritat sigui dita. Això dit, tot el que pot empipar el Estats occidentals i sobretot Europa li va bé. Per tant segur que un dia o l’altre s’immiscirà en els afers d’Espanya i altres països de la Unió Europea.

A la Xina una elecció del nou emperador. Xi Jin Ping s’ha vist reelegit amb 100% de sí pels grans electors, i zero abstencions. Detall divertit: va jurar el càrrec amb la mà sobre el llibre de la constitució que acabava de fer modificar per treure les limitacions del nombre de mandats. Bon vent i barca nova!

Articles recents

La Generalitat de Catalunya té finalment pressupost. La pandèmia del Covid19 s’aprofundeix dins el món.
28 Abril 2020
Desconfinament i coronavirus per temps. Jean Castex, el nord-català de l’any. Els militars espanyols haurien de callar.
21 Abril 2020
Perspectiva de crisi sanitària i econòmica als Estats Units. Alemanya critica la gestió del Covid19 de Pedro Sánchez. Una anècdota borbònica imaginària.
14 Abril 2020
L’Amèrica contaminada de Donald Trump. Far West en el món. Més anècdotes coronavirades.
7 Abril 2020
Europa en curs de submersió pel Covid19. Una anècdota coronavirada.
31 Març 2020