Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

L’UCE d’enguany. Eleccions i atemptats.

RÀDIO ARRELS – 6 de juny del 2017 – Crònica d’actualitat 38 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

Es repassen les propostes de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada d’aquest agost, amb presència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, diversos consellers de la Generalitat i personalitats polítiques i científiques del País Valencià i de les Illes Balears. Catalunya Nord hi és molt present. Es reflexiona sobre les relacions entre les eleccions i els atemptats.

L’UCE d’enguany

Han sortit les dates i el programa de la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany.

La Universitat Catalana d’Estiu tindrà lloc a Prada del 16 al 23 d’agost. Serà la 49a edició. L’any vinent tindrà 50 anys d’existència. Seria curiós que fos el mateix any una nova etapa per Catalunya i pels Països Catalans. Hi ve gent de tots els Països Catalans. L’any passat hi van passar en total 1.579 participants. Més de la meitat són estudiants; unes quatre-centes persones són participants a les diades professionals o científiques; després hi ha els professors, la gent que participa als espectacles, etc. Catalunya Nord en representava un 10%, el Principat 70%, 10% pel País Valencià, 6% de les Illes Balears i 3% d’altres llocs. Dos terços van fer un sojorn complet i els altres d’uns quants dies.

Com se sap, és un lloc de debats d’actualitat. Hi ha molts periodistes, sigui perquè hi venen molts polítics, pels temes tractats que poden ser notícia, i també perquè és un moment de l’any, la segona quinzena d’agost, on hi ha poques notícies. Això fa que tot plegat, l’any passat, eren presents 17 mitjans de comunicació i 26 periodistes acreditats, car alguns mitjans, sobretot televisions, venen a dos o tres. Hi ha doncs una cobertura de l’UCE excel·lent. Suposi que aquest any serà igual, perquè el programa és realment atractiu.

Hi ha noms, ja, de qui participarà?

Com sempre, tenim noms de gent que s’hi ha compromès. Després i sobretot pels grans polítics, fins a l’últim dia tenim l’ai! al cor, car ens demanem si precisament aquest dia hi haurà un impediment d’última hora. Els que són previstos ja han vingut a Prada i són gent segura. El tema de l’any és una societat, un país, un futur. És doncs mirar cap a l’avenir dels Països Catalans. És a dir, en la perspectiva que Catalunya pugui ser independent, què passarà, quines relacions amb els altres Països Catalans?

Vindran moltes celebritats i homes polítics. En principi hi tindrem la presència del president Carles Puigdemont. També ha promès la seva presència el vicepresident Oriol Junqueras. Vindrà per un acte el conseller de cultura Santi Vila, que és de Figueres i que també és un acostumat. També vindran la consellera d’ensenyament Meritxell Ruiz i Raül Romeva, el conseller d’afers exteriors. Per primera vegada vindran diverses personalitats del País Valencià. A un debat sobre municipis i sostenibilitat estan previstos el batlle de València Joan Ribó i, el president nostre del SIOCCAT, Francis Manent. A un altre acte hi haurà Pere Manzanares, que potser algú coneix a Ràdio Arrels. Els debats seran sobre Catalunya i Espanya, un diàleg impossible, sobre drets humans i democràcia, sobre justícia i política: la crisi de la separació de poders, o encara sobre el procés d’independència i els Països Catalans. Més evidentment tots els cursos habituals, que cada any renoven el seu tema.

 

Una classe del matí a l’UCE 2016 (font:uce.cat)

 

Per més informació teniu a internet uce.cat. Tindrem altres setmanes per parlar d’aquest programa. Un estiu on els diputats catalans potser no hauran de marxar massa lluny de vacances.

És el que me fa més gràcia. Serà un estiu d’astreinte, al peu del canó pels diputats del parlament de Catalunya. La presidenta del parlament Carme Forcadell i el president Carles Puigdemont els han demanat de quedar-se a menys de dues hores de Barcelona, per a poder reunir-se en cas d’urgència, suposi si hi ha una emergència en relació amb el senyor Rajoy. Els recomanaria de venir o assistir a l’UCE, que és exactament a dues hores de Barcelona i que, degut al nombre de periodistes, és un dels llocs de Catalunya on més ràpidament sabran el que està passant a tot arreu. Per tant els faig una invitació a compartir amb nosaltres la cantina del liceu Renouvier de Prada on, per cert, s’hi menja molt bé des de fa uns anys.

Aviat se sabrà el dia i la pregunta del referèndum. A l’Estat espanyol, el primer ministre Rajoy i els diputats tenen la mà trencada per embolicar les coses. El tema que desenvolupen ara és: cal venir al parlament a Madrid per demanar el que voleu, que us farem la pell. Demaneu-lo, votarem i us tombarem el referèndum. El Carles Puigdemont contesta: fixarem la data primer i us ho vindrem a explicar. També partits polítics s’estan espantant, ara, amb el referèndum; alguns diuen sí, d’altres com el grup de l’alcaldessa de Barcelona diuen sí, però cal que sigui efectiu. És estúpid car a Espanya cap referèndum és efectiu, és a dir aplicable, sinó que són indicatius. Són ganes d’embolicar. A veure si aquesta setmana s’anuncien el dia i la pregunta.

Eleccions i atemptats

A la resta de l’actualitat volem parlar d’eleccions i atemptats.

No és per a evocar els atemptats de Manchester i de Londres, una desgràcia. Quan un és normal se demana com això pot passar i com l’adoctrinament pot anar tan lluny. Cal remarcar que la interpretació de totes les religions pot portar a la violència. Una de les religions que més violència ha portat en el món durant els deu últims segles és la religió catòlica, contra els pobles que calia convertir, contra els protestants, contra els mateixos musulmans a les creuades, contra els jueus. La pau com a precepte dominant de la religió catòlica té un parell de segles. La religió musulmana, per alguns dels seus aspectes, té més retard.

Entre altres coses, el terrorisme en nom de l’islam, sembla aprofitar els moments d’eleccions. Hi ha hagut atacs i matances de policies per les presidencials a França, ara és a Gran Bretanya. No sé si és perquè volen incidir per a afavorir un partit o un altre, o bé simplement només pel ressò, per la mediatització més forta que procura? Incideixen en el debat i fan parlar del que volen. He sentit que s’interpretava com una acció a favor de tal o tal candidat o partit. Me sembla que és només per fer més disbarats i tenir més impacte.

Diversos comentaristes ho diuen, amb raó, és una violència que continuarà fins que els propis musulmans trobin la solució, no tant a l’Orient mitjà, on costarà molts anys abans que les societats canviïn, sinó a Europa mateix. Fins ara no se’ls ha sentit gaire. Es veuen musulmans a les manifestacions que segueixen els atemptats, Quan se fan intervius, sovint són joves, diuen el seu horror. Mes els musulmans que tenen influència i porten la religió, no se’ls sent massa. Me demani: ells mateixos tenen por de represàlies, o bé tenen hesitació per condemnar uns creients de la seva pròpia religió? Ara bé, per mi, la solució vindrà el dia que els imams i la gent de confessió musulmana se posi clarament contra aquestes accions terroristes. Fins aquest moment, sempre sortiran fanàtics per fer disbarats.

Una altra de les raons d’aquest terrorisme és que l’islam no és una religió amb una direcció piramidal i una doctrina general. No hi ha l’equivalent del papa, un cap de l’església, sinó que qualsevol imam és tan important com qualsevol altre. Hi ha doncs sempre una escletxa possible i interpretacions de la religió.

Un rebot sobre l’actualitat, ja que diferents països s’allunyen de Qatar. Per exemple l’Aràbia Saudita, Bahrain, els Emirats Àrabs Units o Egipte han decidit tallar completament les relacions diplomàtiques amb Qatar. L’acusen de sostenir el terrorisme islamista.

Exacte, però tinc molts dubtes, car el primer Estat – o el segon – que finança el terrorisme o l’islamisme més dur és l’Aràbia Saudita, amb a l’interior del país una actitud bastant dràstica en l’aplicació de la religió. Què passa? Aràbia Saudita té problemes interns, rebel·lions amb possiblement finançament del Qatar. Me demani si les mesures preses no tenen més a veure amb l’oposició de sempre entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, que Qatar està ajudant, que amb la lluita contra el terrorisme islàmic. En un altre àmbit, trobi molt bé que el Barça hagi canviat de patrocinador i que no sigui més el Qatar.

Les eleccions a la Gran Bretanya seran aquest dijous. Veurem si aquests atemptats tindran o no incidències sobre els resultats.

Potser tindrà més incidència el fet que la primera ministre hagi estat durant molts anys la ministre de l’interior. Els seus oposants li atribueixen la poca seguretat que hi ha a Gran Bretanya.

Referència àudio:

Articles recents

La vergonya de la formació dels mestres bilingües de català. Yvan Auguet, nou president de la Universitat. Els militars feixistes espanyols i el rei Felipe VI.
8 desembre 2020
Els trenta diners dels Evangelis. El Tren Groc i la seua electricitat.
1 desembre 2020
On passarà la línia TGV entre Toluges i Salses? Els diputats de Vox fan el ridícul a Europa.
24 novembre 2020
Comença el post-trumpisme. El major Trapero torna al cap dels Mossos d’Esquadra.
17 novembre 2020
Els americans diuen prou trumpades!
10 novembre 2020