RÀDIO ARRELS – 8 d’octubre del 2019 – Crònica d’actualitat 160
El govern espanyol, inquiet del discurs independentista a l’exterior, a iniciat la campanya España Global arreu del món per contrarestar-lo : al senat francès una secretària d’Estat va ser contradita per un senador que defensava els drets fonamentals. El finançament de Catalunya pateix un greuge comparatiu amb els altres territoris degut al dèficit fiscal. S’hi afegeix unes inversions de l’Estat de només el 13% del total, que s’executen només pels dos terços, contra el 114% per Madrid. El departament entra en la Quarta Dimensió com a marca turística, un nom ja molt utilitzat, sense referències al país i que el banalitza.
L’ofensiva d’España Global a França
L’ofensiva d’España Global a França, n’hem parlat aquí, hi tornem avui.
Aquests dies, per una banda s’espera la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans, amb ja manifestacions a Catalunya i detencions de joves dels CDR. Per altra banda ja ha començat la campanya electoral de les eleccions generals espanyoles del 10 de novembre per les quals, sigui dit, tots els sondejos prediuen que no hi haurà grans canvis i que ni la dreta ni el PSOE no tindran majoria per governar.
Mentrestant, des de fa gairebé dos mesos se desenvolupa una enorme campanya contra la independència de Catalunya – cosa que demostra la realitat que hi veu el govern espanyol i la seua inquietud – que se diu España Global. És organitzada pel ministeri d’afers exteriors de Josep Borrell. Fins i tot s’ha creat un secretariat d’Estat (doncs un subministeri) per portar l’ofensiva, ocupat per Irene Lozano. La campanya és finançada per bancs i grans empreses espanyoles, de les quals alguna va treure la seua seu de Catalunya l’any 2017, obeint a les ordres de Mariano Rajoy i del rei Felipe VI.
L’objectiu de la campanya és contrarestar el discurs de l’independentisme català dins el món, difós des de Waterloo i des de Catalunya, que és reconèixer que el discurs s’ha implantat a molts països. Les crítiques i desacreditacions d’España Global reprenen exactament les tesis i les falsedats dels fiscals del judici i del jutge Llarena. S’organitzen actes i trobades a totes les ambaixades o consolats i a tots els instituts espanyols del món, o sigui prop de tres cents llocs o països. S’envien vídeos i documents. És una crítica però, alhora, una gran publicitat per l’independentisme català. Per qui no ho sabia, ja ho sabrà. La secretària d’Estat Irene Lozano és doncs encarregada per Josep Borrell d’embrutar l’independentisme català, mentre Pedro Sánchez queda més net i recull vots a Espanya. Guerra bruta i cinisme.
Qui és aquest Irene Lozano ? Efectivament era predestinada per aquesta feina. Ha escrit columnes a l’ABC, aquest diari de Madrid tan virulent contra Catalunya i l’independentisme. Va ser diputada d’UPyD, un partit creat per Rosa Díez per combatre l’independentisme català : Unión, Progreso y Democracia, on la sola paraula important no és ni progrés ni democràcia, sinó Unió, la d’Espanya evidentment. S’ha declarat pròxima de Ciudadanos.
Ara bé, no troba sempre un públic fàcil, com ho ha comprovat al senat francès el 19 de setembre. Compareixia davant la comissió d’institucions europees. Volia contrarestar el text firmat per 41 senadors, alguns dels quals eren presents. Podeu llegir-ne l’acta. Irene Lozano va parlar de campanyes catalanes d’informació errònies, de sorgiment perillós dels nacionalismes a Europa. Per ella l’independentisme català no era progressista sinó reaccionari i egoista, i no hi havia presos polítics, etc.
El senador socialista del Gard Simon Sutour la va reprendre. No soc desinformat, li va dir, conec bé la situació a Catalunya i a Espanya. No se pot comparar Catalunya amb la Lliga Nord o el Front Nacional, car hi ha un partit de centre-dreta, el PDCat i un partit d’esquerra, ERC, i cap d’extrema dreta. Sense ells Pedro Sánchez no seria president del govern, ni ella secretària d’Estat. Sutour li va preguntar perquè els tribunals belgues, alemanys i britànics no van acceptar les extradicions d’independentistes catalans, quan són automàtiques ? Ve dir que Pedro Sánchez li feia vergonya (evidentment com a socialista) pel seu paper durant el procés.
Uns dies després Alfred Bosc, conseller d’afers exterior de la Generalitat, va ser rebut al mateix Senat per uns vint senadors que havien firmat el text a favor dels presos, de la democràcia i dels drets fonamentals. Els hi va agrair el suport. Eren presents Francesc Calvet i el mateix Simon Sutour.
Mentrestant el Consell d’Europa investiga les vulneracions de la llibertat d’expressió dels polítics empresonats a Espanya i a Turquia.
A Catalunya li falten inversions
Efectivament hi ha voluntat de posar energia en aquesta campanya per desqualificar Catalunya. Ara un altre tema : dius que a Catalunya li falten inversions ?
Diuen a Espanya que els catalans són victimistes, que sempre se queixen pels diners, que mai no en tenen prou i que en volen sempre més, que són insolidaris, quan és exactament el contrari : són els més perjudicats de l’Estat per la pressió fiscal, són els que més contribueixen a la solidaritat entre territoris, ja que aporten la meitat dels diners redistribuïts amb només 20% de l’economia de l’Estat. A més, ara s’acaba de saber que l’Estat negligeix les inversions a Catalunya. Se sabia, però no m’imaginavi que era fins al punt que us diré ara.
Us havia comentat que pel finançament de l’autonomia de Catalunya patia un greuge comparatiu amb els altres territoris. En contribució en impostos per habitant, amb les Balears i Madrid, Catalunya és una de les tres que paguen més a l’Estat. Però en diners rebuts de l’Estat per fer funcionar l’autonomia i els seus serveis, com l’educació, la salut, l’ajuda social, l’economia, és la última. Per exemple, segons les últimes dades de l’Estat sobre el finançament de les autonomies, Castella i Lleó passa de 1.620 euros d’impostos pagats per habitants a 3.000 euros donats a l’autonomia per habitants cada any, mentre Catalunya paga 2.420 euros d’impostos per habitant i només en rep 2.020, un terç menys, per fer funcionar els serveis públics de la Generalitat.
Doncs últimament, examinant els comptes públics d’Espanya, el principal diari de Catalunya, La Vanguárdia, en les seues pàgines econòmiques, fa el balanç de l’execució de les inversions de l’Estat a tot el territori. Car a Espanya, una cosa és la quantitat d’inversions (d’investissements) prevista en el pressupost de l’any, i una altra cosa és el que l’Estat gasta realment per que aquestes inversions se transformin en obres, comunicacions, serveis, equipaments, etc. Segons els casos se pot gastar el que és previst, cosa que vol dir que les obres s’han fet, i segons altres casos la realització pot ser feta només en part, és a dir que no s’han acabat les obres i que l’Estat s’ha guardat els diners no gastats per altra cosa o per altres llocs. Són perduts per la regió que ho pateix.
Això explicat, quina és la situació de les inversions de l’Estat a Catalunya ? Primer cal dir que des de fa una desena d’anys el govern espanyol fa menys inversions a Catalunya que a la resta de l’Estat. En els últims quatre anys, de 2015 a 2018, hi tenia programat només el 13% del total, quan Catalunya representa 20% de l’economia. Hi ha doncs un dèficit d’un terç dins la programació.
Però s’acaba de saber que aquest poc 13% d’inversions no se respecta en l’execució. Any rere any, no se compleixen els objectius, ni de lluny. Cada any l’Estat gasta només el 66% del total de les inversions que tenia previstes a Catalunya. Això vol dir que Catalunya perd un terç del miserable 13% que tenia a l’inici. O sigui que la final rep només el 9% de les inversions de l’Estat, quan recordem que representa 20% de la seua economia. Realment hi ha motius per queixar-se. És l’Estat que és insolidari.
Me direu : què passa per Madrid ? Doncs, pel mateix període, l’execució de les inversions és del 114%. Com pot ser ? Simplement que s’executa el 100% del previst i que Madrid rep a més a més les inversions que no s’han gastat a altres llocs … com Catalunya. A més critiquen Catalunya com a insolidària ! Cal tenir molt cinisme.
No n’hi ha prou amb la Quarta Dimensió
Tornem a Catalunya Nord on hem entrat en la Quarta Dimensió.
El departament acaba d’entrar en la Quarta Dimensió i jo no estic content. No n’hi ha prou, mereixem encara més ! És el nom d’una sèrie de televisió cèlebre dels anys seixanta del segle passat, fa setanta anys ! Ara sem al 2020 i vull entrar en la Cinquena Dimensió, per ser més moderns, evidentment.
El Consell departamental del turisme ha triat com a marca turística “La Quatrième Dimension Pyrénées Méditerranée en Pays Catalan”, i s’hi gastarà molts diners. Suposi que hi ha Pirineu Mediterrani per fer plaer a la Cambra de comerç i que hi ha País Català per fer plaer a Renée Soum, a Jaume Roure i a Jordi Vera. Com que la famosa sèrie televisada era sobre temes insòlits i ciència ficció, suposi que han posat la Quarta Dimensió per fer plaer als marcians, si per cas venien a passar vacances a casa nostra.
Aquesta marca és semblant a la típica moció de síntesi dels congressos socialistes on se barreja tot, com les que feia François Hollande quan era candidat. Pregunta : que hi hauria encara socialistes hollandesos al Consell Departamental ?
Occitània no m’agrada com a nom de regió car no hi han afegit País Català, però té el mèrit de ser breu i impactant. Ho seria País Català com a marca del nostre departament. El nom La Quatrième Dimension Pyrénées Méditerranée en Pays Catalan” és llarg com els versos alexandrins dels inacabables poemes de Victor Hugo que me feien aprendre de memòria quan eri a l’escola primària o al col·legi.
Pensi que han caigut en la mateixa trampa que una campanya publicitària del mateix departament que belleu recordeu. Amb una foto de casa nostra hi havia un text com : “Mykonos ? Non, Pyrénées-Orientales !”, i hi passaven les Orgues d’Illa, l’església de Planès i tot el departament i tots els països del món. Dins la pràctica, en lloc de mostrar l’originalitat del departament, deia que se semblava a tot, doncs que no tenia originalitat.
Amb la Quarta Dimensió caiem en la mateixa trampa car Quarta Dimensió, a més de la sèrie americana que he esmentat, és un munt d’altres coses. Han fet bé de reservar els drets de l’expressió Quarta Dimensió, car és també una pel·lícula, un àlbum d’un grup marsellès de hip hop. És un joc, és un sistema de gestió informàtica de dades, és un logicial per cinema 4D, a més evidentment de ser a l’origen un concepte matemàtic i un concepte de física, i també una tendència del cubisme.
És a dir que la nova marca turística del departament és d’una total originalitat i novetat. Felicitacions al genial conceptor i als nostres conseller departamentals, car s’han superat. Tots ells ja han entrat en la Cinquena Dimensió, la dels tontos i de les burricades.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/382/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-08-doctubre-del-2019