RÀDIO ARRELS – 23 de juny del 2015 – Crònica breu 22 – Joan BECAT
Bon dia. Us voldria presentar avui l’Institut d’Estudis Catalans, la nostra acadèmia de la llengua catalana, evocar alguns punts de la seva trajectòria i la presència de nord-catalans.
L’Institut d’Estudis Catalans, doncs, és l’acadèmia nacional de Catalunya i dels Països Catalans, com hi ha l’Acadèmia Francesa i l’Institut de França pels països francòfons, o la Reial Acadèmia Espanyola a Espanya.
L’Institut d’Estudis Catalans va ser creat l’any 1907, fa més de cent anys, per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat de Catalunya, la primera estructura política de la Catalunya contemporània.
El nom reflecteix les preocupacions de l’època, car calia treballar la catalanística, és a dir els estudis i recerques sobre el català i Catalunya, el país i la seva història, que les universitats de l’època, castellanitzades, no feien. També se tractava de fixar la llengua catalana amb una norma comuna, com per qualsevol llengua de cultura moderna. D’aquí doncs aquest nom d’Estudis Catalans, que avui dia pot fer confondre la nostra acadèmia amb un centre universitari.
L’Institut d’Estudis Catalans té cinc seccions. La secció d’història i arqueologia va ser la primera. Al cap de pocs anys se van crear la secció filològica, és a dir d’estudi de la llengua, i la secció de ciències. Més recentment aquesta darrera es va subdividir i es va crear la secció de filosofia i ciències socials.
Entre els primers membres, els primers acadèmics, trobem Josep Puig i Cadafalch, arquitecte i historiador, que participarà a moltes restauracions d’edificis romànics, i Pompeu Fabra, que dirigirà la realització d’una gramàtica moderna i del diccionari que tothom coneix. Hi havia també Antoni Maria Alcover, Joan Maragall i Àngel Guimerà. Si hi havien membres de les Illes Balears i del País Valencià, durant molt de temps no s’hi va elegir cap membres numerari, és a dir titular, de Catalunya Nord. Mes hi va haver membres corresponents. El primer va ser Jean-Auguste Brutails l’any 1916. No era català però era arxivista a Perpinyà. Cal esperar l’any 1945 per veure entrar com a membres corresponents Amadeu Pagès, especialista d’Ausiàs March, Josep Calmette i Joan Amade. Més tard seran corresponents Pierre Fouché, Esteve Canal i Josep Sebastià Pons. El primer membre titular nord català accedirà a l’Institut d’Estudis Catalans només el 1991 i el segon el 1993.
L’Institut va entrar a la Unió Acadèmica Internacional l’any 1923, just després de la seva creació. Aquesta Unió té seu a Brussel·les i reagrupa les acadèmies nacionals de més de seixanta Estats. S’ha de sapiguer que una acadèmia espanyola hi van entrar després, presentada per l’IEC. Aquest gest generós no li va merèixer agraïment a Espanya ja que, uns anys més tard a l’època franquista, l’acadèmia espanyola va demanar l’expulsió de l’IEC de la Unió Acadèmica Internacional. Per sort, les altres acadèmies no ho van acceptar i l’IEC, prohibit a l’Estat espanyol i reunint-se dins la clandestinitat, va continuar enviant un representant a les reunions a Brussel·les.
Evidentment, amb la democràcia i el retorn de l’Institut d’Estudis Catalans dins els edificis que se li havien confiscats, tot tornarà a entrar dins la normalitat, fa quaranta anys.
La seu
