Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Les eleccions europees. Les eleccions municipals a Catalunya. El Tribunal Suprem rep una lliçó de lingüística.

RÀDIO ARRELS – 28 de maig del 2019 – Crònica d’actualitat 141

A França el RN i LREM són primers. El PS baixa i Hamon desapareix mentre el partit de Mélanchon s’enfonsa. Els LR s’enfonsen més amb la tàctica Macron. A Catalunya Nord el RN arriba primer de lluny i anuncia la batalla per l’ajuntament de Perpinyà. A Espanya els resultats són semblants a les eleccions generals del mes passat i a Catalunya guanya la llista Puigdemont. Les eleccions municipals a Catalunya veuen ERC progressar a Barcelona però no té encara l’ajuntament. Valls fracassa i busca una sallida. Al judici han passat experts diversos. La lingüista de l’IEC Gemma Rigau dona una lliçó per la mala traducció d’un document que pretenia inculpar Joaquim Forn. La presidenta de les corts Meritxell Batet fa la feina bruta i treu els drets de diputats als quatre elegits catalans en judici.

Les eleccions europees a França, a Espanya i a Catalunya

L’actualitat dona feina car hi ha moltes coses a comentar avui. Començarem amb les europees a l’Estat francés.

Les eleccions europees han donat el seu veredicte. Hi ha més interès per Europa que altres vegades car hi ha més votants. En aquest sentit la Marina Le Pen dient a les eleccions presidencials que volia sàller de l’euro ha mostrat de retruc tot l’interés que hi ha de ser a la Unió Europea. A França el Rassemblement National arriba primer amb 23%, LREM és segon, molt a prop amb 22%. Tothom diu que el president Macron ha perdut car no arriba primer. Jo dic que és un miracle que arribi tan alt amb la seua quota de popularitat tan baixa i amb una candidata tan dolenta.

Més seriosament, el que vull destacar no són aquests dos partits sinó els altres. El Partit Socialista tenia dotze diputats el 2014 i ara en té només sis. La France Insoumise també en té sis i només 6,3% dels vots, és a dir només el terç del que va aconseguir Jean-Luc Mélanchon a les presidencials. Hamon ha desaparegut. Se sabia que Emmanuel Macron havia liquidat l’esquerra socialista, ara és la France Insoumise que també s’enfonsa. Quan pensi a tots els esforços que van fer alguns dels seus diputats per fer-se veure amb les armilles grogues, els ha servit per poca cosa.

El més sorprenent és l’enfonsament dels Républicains. És impressionant i per jo és la principal notícia, car passen de vint-i-cinc diputats a només set, i passa a 8,5% dels vots que François Fillon, tot i les casseroles que traginava, n’havia fet més del doble.

Pensi que aquesta Beresina és en part deguda al Laurent Wauquier, que no arriba a imposar-se, però sobretot a l’estratègia d’Emmanuel Macron. Fent intervencions durant les últimes setmanes, focalitzant el combat entre ell i el Rassemblement National, evidentment l’ha afavorit, però ha pogut recuperar vots de la dreta moderada vers la seua llista. Sobretot ha pres els Républicains en entrepà, en sandwich, i ha ajudat fortament a la seua impressionant baixada. El vot útil a la dreta era o bé Macron o bé Le Pen.

Ara bé, la pregunta subsidiària és: on han passat els vots de les armilles grogues i de la gent que els suportaven? No són a cal Mélanchon. Són al Rassemblement National? Probablement.

A Catalunya Nord el RN és primer de lluny, amb 33%. Segueixen Nathalie Loiseau i LREM amb 17%, els Verds i els altres. Com a França, Les Républicains, La France Insoumise i el Partit Socialista s’enfonsen. Per exemple LR passa de 18 a 7%, i els socialistes de 12 a menys de 6%. Això vol dir que el pròxim batlle de Perpinyà serà Louis Aliot? És possible però no és cert, car a les eleccions europees del 2014 el Front National havia fet 35% al Pirineu Oriental i, el mateix any 2014, no havia aconseguit ser batlle. O sigui que, tot i el seu percentatge de diumenge passat, ha baixat una mica. Evidentment tot dependrà de la dinàmica de la dreta clàssica, ara per ara dividida, i de la seua capacitat d’unió per la segona volta.

A Espanya els resultats són absolutament semblants a les eleccions generals del mes passat. No és sorprenent car se sap que a pocs mesos de diferència la gent no canvia el seu vot. Per tant el PSOE arriba primer amb 33% dels vots i tindrà vint diputats. El Partido Popular en tindrà 12 i Ciutadanos set; tots dos baixen, com baixa també Podemos, probablement pel vot útil als socialistes. Vox tindrà tres diputats amb 6% dels vots. Tothom diu uf! car se’n preveien més, però vol dir que Vox s’arrela. La coalició ERC + els bascos de Bildu + els gallecs del BNG tindran tres diputats, un dels quals Oriol Junqueras. La sorpresa és el bon resultat de la llista Lliures per Europa de Carles Puigdemont que, tot i presentant-se sol, té dos diputats elegits, Carles Puigdemont i Toni Comin, tots dos exiliats a Brussel·les. No hauran de fer grans viatges per anar al Parlament europeu. Si el Brèxit té lloc, tindran un tercer escó, el de Clara Ponsatí.

És interessant veure els vots a Catalunya, car la llista Puigdemont arriba a 28,5%, molt per davant dels socialistes, amb 22”, i d’ERC, amb 21%. Com que a l’ajuntament de Barcelona és ERC qui ha arribat primera, i amb diferència amb JxCat, això vol dir que molts votants independentistes han canvia de vot i han votat útil. Per l’acció exterior i el lideratge de Catalunya han triat el president Carles Puigdemont. Per Barcelona han pensat que qui podia guanyar era Ernest Maragall i la seua llista ERC. Això ha passat. Significa també que les baralles dins l’independentisme entre partits no són seguides pels ciutadans, que volen que a cada elecció guanyi l’independentisme, que ha progressat i és gairebé al 50%. Tot i la repressió, tot i el judici, les baralles de partits, i belleu per això, va progressant a cada elecció l’independentisme a Catalunya.

Les eleccions municipals a Catalunya

A veure si n’aprenen els líders dels partits veient que la ciutadania no els segueixen en aquestes baralles. Entrem ara en les municipals.

És Esquerra Republicana qui progressa més. Guanya a Barcelona, també pren Lleida als socialistes que hi eren des de temps. En coalició pot arribar a governar Tarragona, i tindrà Manresa. Però en total és Junts per Catalunya qui tindrà un més gran nombre de regidors a tot Catalunya. Conserva Girona, Vic, Olot, Figueres i Reus.

Els socialistes queden forts a la perifèria de Barcelona, al cinturó urbà del Vallès i del Baix Llobregat, però perden Terrassa on guanya … un socialista ! Com és possible ? Doncs l’antic batlle del PCS havia abandonat el seu partit i estripat el seu carnet de militants a causa del 155 aprovat pels socialistes. S’ha tornat a presentar com a independent i ha estat elegit. A diferents municipis socialistes són batlles crítics que han estat elegits.

Ara bé el resultat més esperat era el de Barcelona. Doncs han guanyat Ernest Maragall i ERC. Si no passa res Barcelona tindrà probablement un batlle independentista. Però ha anat de poc. Ha tingut 21,3% dels vots i Ada Colau el 20,7%. Els dos tindran deu regidors, però aquests pocs vots haurien de fer batlle un segon Maragall, el germà de Pasqual Maragall, el batlle dels Jocs Olímpics del 1992. ERC progressa de cinc a deu regidors.

El tercer és Jaume Collboni amb nou regidors. Havia dirigit Barcelona amb Ada Colau. Ha fet campanya brutal dient que ell seria el cordó sanitari contra l’independentisme. Amb només sis regidors arriba Manuel Valls, que fracassa doncs. És una gran bufetada. Però aneu a saber amb una persona tant camaleó com ell. Ja comença a cercar una porta de sallida. Ha dit, l’endemà mateix de l’elecció, que si Ciudadanos pactava amb el Partido Popular i Vox per guanyar Madrid, ell deixaria Ciudadanos. Això vol dir que ell era realment el representant d’aquest partit, quan deia que no durant tota la campanya. Però això diu també que pensa a una altra jugada possible. Si Colau i Collboni s’ajunten tindran dinou regidors: en faltaran dos. Fa difícil que l’esquerra llibertària pacti amb la dreta de Ciudadanos, però amb Manuel Valls i un altre de la seua llista, que passarien a ser independents? Doncs s’arribaria a la majoria absoluta de 21 regidors. Ja veurem.

Ada Colau i els socialistes fan molta pressió sobre Ernest Maragall per fer una coalició d’Esquerres : ERC + En Comú + socialistes. Efectivament tindrien vint-i-nou regidors, doncs una gran majoria. Però d’una banda seria rompre amb JxCat. Què passaria a la Generalitat, on governen junts ? D’altra banda seria possible un pacte entre un independentista i un antiindependentista virulent com Collboni ? Si cap coalició que tingui majoria no se pot formar, és el que arriba primer que governa en minoria, doncs Ernest Maragall i ERC. Els dies que vindran seran molt interessants.

El Tribunal Suprem rep una lliçó de lingüística

Tenim encara uns minutets i volem tractar el Tribunal Suprem que ens ha ofert una lliçó de lingüística.

Efectivament, va ser sorprenent i ningú no s’hi esperava. Aquesta setmana passaven davant del tribunal experts, perits, citats per l’acusació o per la defensa. Destacaré dos professors universitaris, sociòlegs, John Paul Lederach, un americà especialista d’intervencions per la pau, i Jesús Castañar, de la universitat de Castella-La Manxa, que ha escrit sobre resistència civil i no violència. Els dos van afirmar el pacifisme de les mobilitzacions a Catalunya als setembre i octubre 2017, cosa que va a l’encontre de les declaracions dels policies i guàrdies civils.

 

Il·lustració del comunicat “La filòloga Gemma Rigau, membre de la Secció Filològica de l’IEC, intervé com a perita lingüística en el judici del Tribunal Suprem” (font: iec.cat).

 

Vull destacar sobretot un moment sorprenent i fins i tot deliciós. La defensa va citar Gemma Rigau, una lingüista membre de l’Institut d’Estudis Catalans, la nostra acadèmia de la llengua catalana, sobre la traducció d’un informe dels Mossos d’Esquadra que l’acusació produïa contra Joaquim Forn i els Mossos mateixos. Gemma Rigau ha donat una lliçó lingüística magistral de traducció i de comparació del català i del castellà. Amb tranquil·litat i d’una veu calma i dolça ha demostrat breument la mala traducció i ha preparat la traducció que calia escriure.

És tota la diferència entre que el referèndum pot passar (en català doncs una possibilitat, un anunci) i que el referèndum passarà (en castellà, doncs una ordre donada per Forn, doncs una rebel·lió). El jutge Marchena i el tribunal semblaven molt impressionats. Aquest moment ens ha de fer orgullosos de la nostra acadèmia i dels seus lingüistes.

La setmana ha acabat amb la decisió de la mesa del congrés espanyol, presidida per Meritxell Batet, cap de llista dels socialistes de Catalunya, de treure els seus drets de diputats als quatre elegits catalans actualment en judici. De la mateixa manera que el govern Rajoy, del Partido Popular, havia deixat fer la feina bruta de l’1 d’octubre i del 155 a Enric Millo, un català, ara Pedro Sánchez i el govern del PSOE han posat dos catalans al cap de les corts i del senat espanyol per fer la seua feina bruta. I la fan. Ho intuïa la setmana passada i us ho havia dit. Ara està comprovat.

És exactament una situació colonial, en sentit propi. França i Anglaterra en les seues colònies d’Àfrica i altres llocs feien el mateix. Utilitzaven els caps del indígenes, els que manaven per fer la feina de controlar i mantenir quieta la gent, i eventualment pegar-la. Espanya fa el mateix amb Catalunya mitjançant catalans, que no sé com se’ls ha de qualificar, però el cert és que no és una feina gaire lluent la que fan.

 

Referència àudio:

 https://www.radioarrels.cat/podcast/324/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-28-de-maig-de-2019

 

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius