RÀDIO ARRELS – 10 de maig del 2022 – Crònica d’actualitat 340
La setmana política a França ha estat centrada sobre les negociacions entre partits d’esquerra i l’acord de la NUPES. S’examinen el perquè i el com. El president Puigdemont se centra en el Consell per la República i presenta els primers delegats d’una xarxa diplomàtica.
Legislatives: res no és simple, tot se complica
Parlem de les eleccions legislatives. Dius que res no és simple i se complica tot.
Els jocs d’influència, de pressions, d’aprofitament de la misèria dels altres i de declaracions radio-televisives que tenen tot menys la sinceritat sobre el perquè de les coses m’han fet pensar als dibuixos humorístics que Jean-Jacques Sempé, el pare del Petit Nicolas, publicava a diversos diaris sobre la societat i l’activitat política, i que sempre m’han agradat. Especialment dos llibres que els reuneixen i se diuen l’un “Rien n’est simple”, i l’altre “Tout se complique”. És exactament el que passa aquests dies.
Parlem del que ha passat a l’esquerra. La setmana passada us deia de passar pena al mig de les reunions i dels “M’estimes? Jo tampoc”, perquè s’acabarien d’entendre car no tenien més remei. És el que ha passat amb com sempre quan l’entesa se fa per obligació i no per gust, és a dir amb bastants descontents i somriures de pomes agres.
A l’esquerra ha estat un tango, amb passos endavant i passos en darrere. Bàsicament passos endavant del Mélenchon i passos en darrere de tots els altres. Fins i tot amb giravoltes sobtades i capgiraments de la parella. Mélenchon és un polític extraordinari, un gat vell, un autèntic professional de la política com n’hi havia a l’època del Mitterrand. És normal, car va entrar en política fa quaranta-sis anys i des d’allavontes n’ha viscut.
Me sap greu que digui que per ara no pensa representar-se a Marsella i deixar de ser diputat. És possible que ho faci car a setanta anys anar i venir de París on s’està (recordeu la perquisició al seu domicili parisenc i el seu “La République, c’est moi!”) fins a la seua circumscripció de Marsella és cansador a la seua edat. Però remarcareu que és el que fan en sentit contrari els diputats de tota la perifèria per anar al parlament a París. Ara bé el meu dit petit me diu que s’hauria de presentar car sinó perdrà la tribunal de l’assemblea i el seu paper de cap de l’oposició per deixar-lo a un dels seus. Belleu és el que vol.
Però jo esperava que tanqui el seu tron de França electoral. En efecte ha estat elegit senador de la regió parisenca, s’ha presentat dins el Nord, ha estat elegit a Bordeus i l’any 2017 a Marsella. Li faltava només presentar-se a Brest i a Estrasburg. Llàstima, a setanta anys i en plena forma ho podia provar.
Però és que Mélenchon serà primer ministre?
Ell ho diu. Però suposi que sap que les probabilitats de ser primer ministre són ínfimes. Doncs perquè ho diu i perquè fa posar cartells amb “Mélenchon premier ministre”? Crec que és pura tàctica i, com a tal, és encertada car és només destinada a fer votar per les legislatives la gent que l’han triat a la primera volta de les presidencials. Vol evitar que se desmobilitzin, ja que finalment ha perdut. De poc, però és Marine Le Pen que li ha passat al davant. Cal que aquesta esperança els faci votar i no, com sempre, que molts deixin córrer per les legislatives.
En efecte, mirem les coses i els xifres fredament. Per a evitar els canvis constants de majories de govern inestables de la Quarta República, la Cinquena ha decidit un sistema d’elecció dels diputats on la primera volta és oberta, on tots els partits, grans o petits, poden presentar candidats i després cobrar cada any 1,5 euros per vot obtingut si tenen molts candidats. Però per facilitar una majoria de govern i obligar a fer aliances per la segona volta, no s’ha posat la barra al 5% o al 10% dels votants com per altres eleccions, sinó al 12,5% dels inscrits. Això fa que amb una abstenció del 50% cal arribar al 25% dels vots a la primera volta. Cosa impossible pels candidats de molts partits, fins i tot aquests que voldrien governar.
El 2017 el Macron ha tant rebentat els partits de dreta i d’esquerra, i el Rassemblement National ha bloquejat tants votants -sense tenir molts elegits car li faltaven suports a la segona volta- que tots, republicans, socialistes, verds, comunistes, insubmisos, tots saben que aquest juny 2022 tindran pocs diputats, en tot cas cap possibilitat de tenir una majoria de govern. Per això, com per la presidencial amb el seu tema del vot útil, on ha raspallat els vots de tots els partits d’esquerra, ara els vol conservar i, sobretot, que aquests partits no presentin candidats. D’aquí el tema Mélenchon primer ministre.
És possible? No m’hi jugaria el coll però per ara les estadístiques no van per ell. A la primera volta de les presidencials amb molts votants ha fet 22% dels vots, o sigui el 16% dels inscrits, i a Catalunya Nord el 14%.. Si baixa la participació se trobaria a sota de la barra del 12,5% si considerem la mitjana francesa. Passaria el mateix a la majoria de circumscripcions. Doncs com tenir majoria a l’assemblea amb presència a només una minoria de circumscripcions? Mélenchon ha arribat primer a només sis departaments metropolitans i cinc a l’ultramar. Marine Le Pen ha estat primera a quaranta departaments i ultramar i Macron a 52. Per tenir majoria els insubmisos haurien de desallotjar-los a moltes circumscripcions. Fa difícil de creure que això passarà.
Ara bé, com que a molts llocs se’n caldria de poc que no passés a la segona volta, per això calia eliminar ja a la primera volta els possibles candidats dels altres partits d’esquerra. Aquesta és la maniobra i el perquè de tot plegat.
Com que aquests partits supletius tenen encara menys perspectives de passar a la segona volta i que se poden trobar sense grup parlamentari ni diners, ha entès que pactarien, ni que sigui amb fàstic com pels socialistes, o sabent que són cornuts i paguen el ball com els verds i els comunistes.
És doncs per això que els altres partits han acceptat de pactar?
Exactament. Han pactat perquè saben que l’esquerra quedant-se a l’oposició l’acord de la NUPES, la Nova unió popular, ecològica i social, quedarà sense efecte i que tornaran al seu propi programa si tenen un grup parlamentari. Per això se van empassar les colobres, abandonant per ara l’Europa, l’OTAN, l’ajuda a Ucraïna, l’energia nuclear i tot el que faci falta. La moneda són cent circumscripcions pels verds, setanta pels socialistes -moltes de dolentes- i cinquanta pels comunistes, doncs les altres 357 pels insubmisos, que cobraran pels seus vots i els dels altres. S’entén el nostre Nicolas Garcia quan diu que són “les dindons de la farce”, com ho ha dit a L’Indépendant, i que els socialistes catalans arrufin el nas.
Més endavant mirarem què passa pels altres partits.
El president Puigdemont tria el Consell per la República
Acabarem parlant del president Puigdemont i del Consell per la República.
Quan fa poc l’Assemblea de representants va elegir Carles Puigdemont president del Consell per la República, se li va retreure de ser alhora president del consell i de Junts, sobretot des d’ERC i de la CUP. En el seu discurs va dir que si calia triar entre els dos triaria el Consell per la República. Ho acaba de fer, declarant que al pròxim congrés de Junts no se presentaria a la reelecció. Les coses queden doncs clares. El que vol tirar endavant és el consell i dedicar temps als seu mandat d’eurodiputat, car se sap que la causa catalana progressa des de fa temps per l’acció internacional i a Europa. El consell té ara tots els seus components en plaça i pot desenvolupar la seua feina.
Segur que a Catalunya, tant al govern com al parlament o també a Junts, molts deuen ser contents de se treure del damunt el pes d’una personalitat tan popular com ho és Carles Puigdemont. I a ell li pot facilitar de reunir més gents i polítics al voltant del Consell per la República.
Va dins el mateix sentit la voluntat de l’ANC de presentar una llista independentista fora dels partits si aquests no canvien de línia, o bé de promoure els vot blanc o nul a les pròximes eleccions a les corts espanyoles, i de participar activament al Consell per la República.
Precisament, aquest dissabte s’ha presentat a Brussel·les els primers delegats del consell a nou Estats. És l’inici concret d’una xarxa diplomàtica destinada a projectar internacionalment el procés català, establir lligams i connivències. Són catalans establerts en aquests Estats o personalitats del país que poden actuar, com el Consell, sense tutela de l’Estat espanyol, amb total llibertat d’iniciativa.
Quatre són a Europa. A Frankfurt, doncs a Alemanya, és Axel Schönberger, un traductor del català a l’alemany. A Irlanda a Dublín, a Londres i a Luxemburg són catalans instal·lats, universitaris o professionals. Als Estats Units són de cada banda, a Nova York i a Los Angeles. S’hi afegeixen una científica a Isreal, a Tel Aviv, una economista a Nova Zelanda i un novè delegat a Costa Rica. Són els primers i d’altres seguiran. Amb el CatalanGate no els hi faltarà matèria a comentar.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1681/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-10-de-maig-de-2022