Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.

RÀDIO ARRELS – 17 de maig del 2022 – Crònica d’actualitat 341

Progressivament se destapa la trama del Catalangate. És el CNI, amb descontrolats segons la seua exdirectora. El debat al parlament europeu ha mostrat la responsabilitat del govern espanyol. Per les legislatives franceses se fa balanç de les aliances i de les posicions dels partits polítics.

La trama del Catalangate és al descobert

Fa dues setmanes evocàvem aquí l’escàndol d’un gran espionatge de l’Estat espanyol, dit el CatalanGate, destapat pel centre d’investigació canadenc Citizen Lab i publicat per un diari americà. L’Atzar ha volgut que fos el dia on al parlament europeu se proposava una comissió d’enquesta parlamentària sobre l’ús del programa espia israelià Pegasus per part de la Polònia i de la Hongria.

Aquests dos Estats, ja designats i multats per la Unió Europea pel no respecte de la independència de la justícia i dels drets humans, el feien servir per espiar periodistes, advocats i oposants polítics. Diputats europeus van demanar que s’hi afegeixi Espanya. Els eurodiputats catalans d’Esquerra Republicana i de Junts per Europa van demanar un debat a l’assemblea, recolzats pels seus grups parlamentaris car, espiant-los s’havien espiat diputats europeus d’altres països amb qui eren en contacte. Impensable per ells.

Nos preguntàvem allavontes si venia de l’Estat espanyol, ja que el programa Pegasus se ven només a Estats o serveis estatals. Doncs ara és cert, de la boca mateixa de la ministra de defensa. Sembla que a Espanya el govern Sánchez vulgui tapar al màxim la cosa i que a Catalunya les reaccions polítiques no siguin tan fortes com se podia pensar. Però a Europa una investigació comença. Prendrà un cert temps però anirà al seu terme.

Mentrestant a Espanya, ara que no se pot negar que ho va començar el govern del Partido Popular de Mariano Rajoy i que ho ha cobrir i utilitzar fins ara el govern socialista de Pedro Sánchez, la tàctica és de limitar els efectes de la deflagració i de defugir de les responsabilitats polítiques. En tot cas fins ara. Anem per punts.

El CatalanGate fins i tot ha arribat al parlament europeu, que n’ha parlat.

A Ràdio Arrels ha estat notícia. El debat al parlament europeu s’ha fet l’altra setmana i s’ha pogut seguit íntegrament per internet. Extractes, “des morceaux choisis”, han corregut per les xarxes i encara els podeu veure. Tot va ser molt revelador, per tots nosaltres com sobretot pel conjunt dels diputats europeus. Ha quedat clar que és Espanya qui ha espiat, que no ha respectat els drets polítics i el sacrosant respecte del secret professional dels advocats.

Les intervencions enceses, algunes amb un to violent, la defensa i la justificació de l’ús de Pegasus pels diputats del PP i de Ciudadanos han acabat d’aclarir els dubtes i d’enfonsar l’Estat que pretenien defensar. Ha quedat clar que, conscientment i per un objectiu polític, Espanya ha vulnerat drets fonamentals, com Polònia i Hongria. Ho ha dit amb humor un diputat grec a l’hemicicle: “Hongaresos i Polonesos, no esteu sols!”

L’eurodiputada del PP Dolors Montserrat ha justificat l’ús de Pegasus al·legant: “Si l’Estat és atacat, ha de defensar-se”. Se sap que punxar telèfons i converses privades, sempre sota la responsabilitat d’un jutge, només se pot fer pel banditisme o el terrorisme, i per cap altra raó. A cap país democràtic no se pot fer per opinions polítiques ni se pot violar la privacitat de la gent.

Alguns moments foren surrealistes, com la intervenció del diputat del PP Zoido defensant les escoltes quan se sap que és un dels dos possibles alts polítics espanyols amb el ministre de defensa, a donar l’ordre d’espiar car era ministre d’interior. És aquest Zoido que va testimoniar contra els presos polítics catalans i que no se recordava haver donat l’ordre de les violents càrregues policials el dia del referèndum de l’1 d’octubre. Doncs ara és eurodiputat i a més s’ha colat dins la comissió parlamentària que tracta el tema de Pegasus. Segur que sap de què va i que hi tindrà moltes coses a dir… o a callar.

Aquesta actitud els ha fet aïllar, i amb ells Espanya, car els representants dels grups on són el PP i Ciudadanos també han intervingut però a favor d’obrir una investigació. El president de la comissió parlamentària ha dit. “L’escàndol és greu. És una amenaça per la democràcia a Europa”.

 

Jordi Solé, eurodiputat català d’Esquerra Republicana, ell mateix espiat pel CNI amb Pegasus, durant la seua intervenció al debat del 4 de maig del 2022 al Parlament europeu (font: captura de pantalla, retransmissió del parlament europeu).

 

Els eurodiputats catalans Diana Riba i Jordi Solé, d’Esquerra Republicana, Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí han estat més dignes i més pausats, tot i reclamant explicacions als responsables polítics de l’espionatge, insistint que el CatalanGate era el cas d’espionatge més gran conegut fins ara, i que Europa no podia mirar d’una altra banda. Ara la comissió d’investigació té un any i anirà a documentar-se, a veure responsables i víctimes a Polònia, a Hongria, a Espanya, a Israel on hi ha l’empresa que ha creat Pegasus, i als Canadà i als Estats Units on s’ha destapat l’afer. Té un any per fer-ho.

I ara què en sabem de l’afer del CatalanGate?

Gairebé cada dia que passa aporta nous elements. Ara ja se sap què ha passat, com i qui està implicat. El que encara no se sap és si hi ha més espiats que la seixantena que Citizen Lab ha documentat i si l’espionatge continua encara, com és probable.

Després de procurar eludir el tema i posar en dubte les informacions de Citizen Lab, la ministre de defensa espanyola Margarita Robles va admetre l’espionatge per part del CNI, el Centre nacional d’intel·ligència, però sota autorització d’un jutge, sense més precisions. La directora del CNI, Paz Esteban, va ser finalment obligada de comparèixer davant la comissió parlamentària de secrets oficials i en va dir unes de grosses. Primer que l’Estat espanyol havia comprat Pegasus especialment per espiar l’independentisme català. Segon, que un jutge del Tribunal Suprem -aquest que va condemnar els presos polítics catalans- ha autoritzat d’espiar divuit del afectats. Notem de pas que no és perquè un jutge ho avala que la cosa se pot fer, car queden escoltes il·legals, amb autorització o sense. Però queden més de cinquanta altres espiats.

La directora del CNI ha dit que podrien ser “organismes de l’Estat que espien per sobre de les seues possibilitats reals”. Si és així, són doncs funcionaris de defensa descontrolats que espien amb Pegasus pel seu compte? O pel compte de qui? El més versemblant és que ho fan per ordre i qui dona l’ordre sap molt bé que és il·legal, com ho admet la directora del CNI. Per tant, qui és per sobre d’aquests descontrolats? Només poden ser tres: ella mateixa, la ministra de defensa i el cap de govern Pedro Sánchez.

Dos dies després la directora del CNI era revocada per la ministre de defensa. És com els bombers quan fan un contrafoc per parar un incendi. D’evidència la directora és un boc emissari. Per protegir-ne d’altres, evidentment. Qui?

Seguim parlant del Catalangate a Catalunya i a Espanya.

A Catalunya i a l’exterior els afectats han fet una denúncia davant la justícia. El president Aragonès ha protestat, declarant que “l’espionatge dinamitava la via del diàleg”, però uns dies després veia Pedro Sánchez a una reunió a Barcelona, que li diu que en parlarien més endavant. “Circulez, y a rien à voir!” Tot passa com si s’admetia també a la Generalitat i als partits polítics catalans que espiar era normal per part d’Espanya, escandalós però no tant, que no valia trencar del tot amb el govern Sánchez, ni tampoc fer-lo caure. No ho acabi d’entendre.

El diari La Vanguardia a Barcelona, que sempre ha tingut canals d’informació a Madrid -i filtracions- i diaris espanyols com El País o El Mundo, van destapant nous elements per acusar o per defensar. Per exemple s’ha publicat l’argumentació escrita del jutge Pablo Lucas quan ha autoritzat les divuit escoltes. Segons ell era “l’única formula d’evitar la secessió d’Espanya” i per “evitar el desprestigi d’Espanya”. Per tant raons polítiques i d’opinió per escoltes il·legals, si no són per banditisme o terrorisme.

La tàctica de Pedro Sánchez és primer de procurar minimitzar. Ell mateix porta queixa per ser espiat, per tant barrejar tot, diluir i sobretot deixar passar el temps. Per ell sembla que el més important sigui que el CatalanGate no penetri dins l’opinió espanyola, que admet que tot s’hi val per salvar Espanya. Per això tots els eurodiputats espanyols del PSOE, del PP i de Ciudadanos, tots de bracet, han fet el possible perquè la comissió d’investigació europea no posi els peus a Espanya. Deu pensar: que investiguin, però des de Brussel·les, que la nostra premsa ho taparà quan passi. Han aconseguit que s’acabi per Espanya… si li queda temps. Prova que la patata per ells és molt calenta.

Algunes breus notícies del front electoral francès

Queden uns minuts per parlar de les eleccions a l’Estat francès.

L’acord de la NUPES del Mélenchon ha fet el seu efecte car els sondeigs mostren que interessa els electors d’esquerra. També ha fet passar la Marine Le Pen al seu darrere. Ell és ara considerat com el principal oposant al president Macron. I el president és a l’espera que vinguin cap a ell els descontents de l’acord.

L’ex-candidat comunista Roussel ha dit clarament a un interviu -l’he sentit- que l’acord de la NUPES era per a repartir circumscripcions i no per aplicar-lo en un govern. Com previst els socialistes són mig partits, amb regions i circumscripcions on dissidents se volen presentar malgrat tot, doncs contra candidats NUPES. Ho faran realment? Poden passar o és sense sallida?.

Cap aliança a la dreta, els Républicains se presentaran sols. Dels cent u diputats que tenien a l’assemblea, quants se salvaran? Al Rassemblement National volen matar el Zemmour. Cap aliança ni cap entesa electoral. Saben que a la segona volta els seus votant vindran cap a ells. L’Eric Zemmour ha tingut una llarga hesitació, però finalment presentaran candidats a tot arreu, per fer competència i per fer calaix. Ell mateix a Hyères, al Var, on ha fet un bon resultat. Hi va anar aquest cap de setmana i va començar el seu discurset per: “J’aime Hyères, j’aime les hiérois”. Efectivament és un argument polític de pes.

La majoria actual també ha fet la seua aliança. El lema serà “Avec vous”, amb el MODEM del François Bayrou, Horizon de l’Édouard Philippe, la nova ligne bleue des Vosges, i Renaissance, el nou nom de La République en marche.

Renaixen però no havia sentit a dir que ja s’havien mort. Mentrestant Macron espera, pel seu caràcter com per tàctica.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1691/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-17-de-maig-de-2022

Leave a Reply

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022
Eleccions presidencials que marquen canvis. L’extrema dreta Vox governa a Castella.
26 abril 2022

Arxius