Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

La Universitat Catalana d’Estiu d’enguany. El congrés de Junts per Catalunya. Guerra, inflació i canvi climàtic.

RÀDIO ARRELS – 26 de juliol del 2022 – Crònica d’actualitat 351

Informació sobre el programa de la 54a UCE, el tema de l’any, els cursos i els actes amb les personalitats convidades. El II Congrés de Junts recolza la presidenta Laura Borràs, dona la via del diàleg per tancada, promet la ruptura però manté la participació al govern. Amb les conseqüències de la guerra a Ucraïna i la inflació el canvi climàtic no és més prioritari.

La Universitat Catalana d’Estiu d’enguany

D’aquí a poques setmanes tindrà lloc la Universitat Catalana d’Estiu.

Del 17 al 23 d’agost, la Universitat Catalana d’Estiu tornarà na animar Prada i el Conflent. Com altres anys s’hi podrà sentir tots els accents de la gran àrea catalana. Com l’any passat l’organització s’instal·larà a Vallroc, a la Ruta de Codalet, amb cursos i activitats a Vallroc mateix i a diverses aules i llocs de la vila de Prada posats a disposició per l’ajuntament i pel Casal de Conflent.

La provisora del Liceu Renouvier ha donat el seu acord per tornar a ulilitzar les seues instal·lacions, però la vila de Prada no ha estat a temps per posar en plaça les infraestructures i el personal. Serà doncs el 2023 on podrem reinstal·lar-nos al Liceu Renouvier i beneficiar de les seus capacitats d’allotjament i del seu menjador.

L’any 2022 serà doncs encara de transició. Si l’accés als cursos, a les activitats i als espectacles serà totalment obert, la capacitat d’allotjament serà reduïda per falta de locals. Els participants hauran de llogar pel Conflent o portar una tenda de campanya al càmping. Recordeu que des de Catalunya Nord podeu anar a Prada a participar cada dia als cursos i actes que s’hi fan. Esperem que hi vinguin com l’any passat molts pradencs i gent del Conflent.

Se conservarà també la doble modalitat de participació. Tots els cursos i activitats són en presencial a Prada i alhora a disposició dins la universitat virtual mitjançant internet, des de casa o de qualsevol lloc on us connectareu.

Precisament quins són aquests cursos proposats?

Seguint la nostra tradició, els cursos, les conferències i els debats són renovats cada any per tots els temes. Se tracta especialment d’aportar una reflexió i una comprensió sobre tot el que marca l’actualitat de l’any. La línia d’enguany serà sobre els Països Catalana, Europa i Espanya: conflictes i aspiracions.

Per exemple el curs sobre el pensament reflexionarà sobre la idea filosòfica d’Europa, el curs de dret sobre la democràcia i les minories, el de les ciències de la natura sobre el desenvolupament sostenible territorial. Serà interessant també el curs sobre Catalunya, potència econòmica natural: s’hi evocarà Com un país pobre en recursos naturals ha esdevingut una potència que ho deu tot a la seua situació geogràfica i als seus habitants, com també els canvis profunds provocats per la pandèmia, la digitalització i la globalització.

 

Vallroc amb un dels tendals preparats per les activitats de l’UCE. De cada banda, discrets, els dos edificis d’habitacions (font UCE).

 

Això no significa que l’UCE descuidi el que és el fonament de la nostra cultura catalana comuna. La secció de literatura ha triat d’evocar la tradició mística de Llull a Verdaguer, l’autor de l’immortal poema Canigó. La de llengua veurà la lexicografia catalana actual. Hi haurà més seccions com les de ciències i tecnologia amb els límits de l’univers, d’art, de musica sobre música i guerra, d’història, de les ciències de la salut, etc., i els tallers de la tarda. En els cursos de formació cultural hi haurà com altres anys Alà Baylac sobre Catalunya Nord. Al curs sobre els Països Catalans el tema serà l’exili, amb intervinents de tots els països i, per Catalunya Nord, Narcís Duran i Ramon Gual. Tindrem també les diades d’Andorra, de l’Alguer i de Menorca. En trobareu tot el detall a la pàgina Web de l’UCE: uce.cat.

També s’hi barreja un apartat especial a l’UCE, els actes i els debats?

Hi seran cada dia, al migdia i a les cinc de la tarda al cinema Le Lido. Hi veurem les més grans personalitats polítiques i culturals, i probablement com cada any algun canvi d’última hora. S’ha convidat p0er la inauguració el president de la Generalitat Pere Aragonès. Hi serà present el president de la diputació de Lleida i el batlle de Prada Yves Delcor.

Per la cloenda tindrem una taula excepcional amb els tres presidenta i presidents dels parlament autonòmics dels Països Catalans: Laura Borràs pel parlament de Catalunya, Enric Morera que presideix les Corts valencianes, i Vicenç Thomàs pel parlament de les Illes Balears, que debatran sobre els límits del parlamentarisme.

Vindran també Jaume Giró, el conseller d’economia de la Generalitat, i Mònica Roca, la presidenta de la Cambra de comerç de Barcelona, que va sàller a l’actualitat fa dues setmanes per les seues iniciatives independentistes. Debatran sobre la pregunta: què cal a l’economia catalana per créixer? No us heu de perdre. Vindrà la consellera d’universitats Gemma Geis amb els rectors de set universitats. Per l’any Fuster hi serà Laura Vilagrà, la consellera de presidència de la Generalitat, i vindrà a l’UCE la consellera d’acció exterior Victòria Alzina.

Sobretot no us perdeu el debat sobre el “deep State”, l’Estat profund, és a dir l’Estat dins l’Estat, que dirigeix i influencia a l’ombra, com són els alts funcionaris, els serveis d’intel·ligència i totes les xarxes de poder. En debatran el president d’Òmnium Cultural Xavier Antich, la nova presidenta de l’ANC Dolors Feliu i el periodista del diari El Món Quico Sallès.

Evidentment cada nit a la plaça de la vila un espectacle amb grups de tots els Països Catalans. Realment aquest any un programa de gala, excepcional.

El congrés de Junts per Catalunya

En tornarem a parlar pes properes setmanes. També hem de fer un aprtat especial sobre el congrés de Junts per Catalunya.

Després d’un primer congrés a Argelers de la Marenda on se va elegir a la direcció Laura Borràs i Jordi Turull, el partit independentista Junts per Catalunya, creat per Carles Puigdemont, ha celebrat el seu segon congrés a l’Hospitalet de Llobregat, dins l’aglomeració barcelonina. S’hi esperava la definició de la línia del partit per aquesta segona etapa sense el president Puigdemont, i especialment si realment prenia la línia rupturista i com. En filigrana, si això se decidia, hi havia la ruptura o no amb la línia contrària d’ERC i del president Aragonès, caució del govern espanyol.

El congrés se feia en un context crispat. En efecte Laura Borràs, la presidenta de parlament i del partit, és investigada per la justícia espanyola que li vol clavar sis anys de presó i vint-i-un anys d’inhabilitació per càrrecs públics, és a dir tirar-la per tota la seua vida fora de l’activitat política i al mateix temps escapçar el principal partit independentista. Suposant que els càrrecs contra ella tinguin fonament, cosa que no és certa, la desproporció de les penes demanades per la fiscalia (el procurador general del tribunal) mostra clarament que és un judici polític. Se tracta de decapitar el partit que més planteja problemes a l’Estat espanyol, ja que ERC hi col·labora. La resposta del congrés de Junts ha estat de fer pinya al voltant de Laura Borràs. Hagués estat sorprenent i xocant que no fos així.

Però d’altra banda hi ha la qüestió de la taula de diàleg amb el govern espanyol, que per ara no ha donat cap resultat, ni pels temes d’autodeterminació i d’amnistia, que han estat descartats des de l’inici, ni per cap altre. En el pacte de govern entre ERC i Junts, aquests havien donat dos anys per veure què passaria. El congrés de Junts ha donat per morta aquesta via.

Això qüestiona la participació de Junts al govern de la Generalitat. Però la qüestió de sàller d’aquest govern no se planteja per ara. Per tant Junts és contra la continuació d’un diàleg que no porta enlloc, tot participant al diàleg on el president del govern espanyol Pedro Sànchez toreja el govern de la Generalitat. Com a observador que soc de la vida política d’Espanya i de Catalunya des de la transició, i de la vida política a França des de molt abans, us confessi la meua perplexitat. No ho entenc, o bé la paraula incoherència no té el mateix significat a Barcelona i a Perpinyà.

Això sí, la línia política de Junts ha estat aprovada. És la represa del procés d’independència a partir de l’1 d’octubre l’enguany. Perfecte. Només falta dir com. O bé és només un anunci simbòlic per fer contents els militants? Resposta a la tardor.

Guerra, inflació i canvi climàtic

Ho sabrem més endavant. Queden uns minuts per parlar de guerra, inflació i canvi climàtic.

La guerra a Ucraïna és un afrontament directe entre els bel·ligerants, l’agressor rus que se vol apoderar del territori, i l’agredit ucraïnès que se defensa com pot. Però és també una guerra per procuració on els Estats Units i els seus aliats europeu dins l’OTAN utilitzen els ucraïnesos per a debilitar Rússia i, sense manies, estudien les noves estratègies, tant militars com econòmiques, i els nous armaments, qui els seus míssils, qui els seus drons, qui els seus canons César, i totes les tecnologies lligades a la informàtica.

Per altra banda, Rússia sent un gran productor de gas i de petroli i els dos b els grans exportadors de cereals i oleaginosos, la guerra és també econòmica i alimentària, amb penúries organitzades com una estratègia militar. La conseqüència és una crisi d’aprovisionament en blat i oli a molts països d’Àfrica i Àsia i l’espectre de la fam. És també una inflació i una pujada de preus arreu. No pas que la guerra les hagi creades, sinó que les ha agreujades fins a proporcions alarmants.

L’altra conseqüència, a terme més greu, és que la lluita contra el canvi climàtic, que semblava fer consens car els seus efectes s’havien fet evidents, ha passat al segon pla. Falta gas i petroli. Alemanya i Polònia passen a l’acceleració de l’ús del carbó, el pitjor del que podia passar. L’onada de protestes de les armilles grogues anava relacionada a l’origen al preu dels carburants. En aquest nou context n’estem al mateix punt. D’aquí les rebaixes del preu pagades pel govern per a evitar una revolta social.

I el canvi climàtic? Doncs que continuï, que s’amplifiqui, que sigui desmesurat. Ja veurem més tard car tenim coses més urgents a fer pel nostre dia a dia, pensa gairebé tothom, aquí i a tot el món.

 

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1768/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-26-de-juliol-del-2022

Leave a Reply

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius