RÀDIO ARRELS – 25 d’abril del 2017 – Crònica d’actualitat 32
Les urnes han donat el seu veredicte : per la segona volta seran Emmanuel Macron i Marine Le Pen. Els sondejos no s’han equivocat. Els francesos han acabat la feina, sense miraments; amb les primàries havien eliminat els dos últims presidents i dos ex-primers ministres. El tercer, François Fillon, ha pagat ara. Volen canviar cares i la política. Els partits clàssics ho entendran ? En relació amb les regionals, la senyora Le Pen baixa a tot arreu. Els candidats, els seus programes i discursos, tot era trist i eren contra tot. Emmanuel Macron contrastava, afirmava Europa i donava un missatge d’optimisme.
A la sorpresa general avui no parlarem… sí, que parlarem de les eleccions presidencials, amb resultats i sondejos.
És la notícia principal i no ens en podem escapar. Les urnes han donat el seu veredicte i tenim els dos candidats per la segona volta, Emmanuel Macron i Marine Le Pen. Moltes coses han quedat clares.
Diria primer que els sondejos no s’han equivocat. Els últims, del divendres, donaven Macron a 24%, Le Pen a 22%, Fillon a 19,5 i Mélanchon a 18,5, però aquest últim amb una progressió regular cada dia, mentre que Hamon baixava sempre, per sifonatge de l’un a l’altre. El resultat real és amb poca diferència, i amb Mélanchon que guanya una mica de vot útil, però sense passar Fillon. Els sondejos han donat el resultat de la primera volta el diumenge 23.
Com pot ser que s’equivoquin tant per les primàries per designar els candidats, i no a l’elecció presidencial real ? Ja n’havíem parlat al moment de les primàries. En efecte, allavontes són tots de la mateixa gran tendència, són els candidats d’un mateix partit que s’oposen. Per tant és més fàcil que la gent canviï de candidat, perquè no canvia de parer, no canvia de filosofia. També no se sabia quants votarien venint de fora del partit per fer bascular o exagerar el vot i el resultat. D’aquí les grans diferències i les evolucions més amples de les tendències sondejades, sobretot els últims dies.
Per l’elecció presidencial és molt diferent, perquè és un vot més raonat. Molta gent ha votat, més que el que es pensava, però molts van ser indecisos fins al final. Vol dir doncs que va ser un vot molt més pensat. Per tant fa més difícil, tant pels que ja ho tenen clar com pels que se decideixen més tard, de canviar de candidat perquè és canviar d’opció, de partit i no de candidats dins un mateix partit. Si voten la persona i no el partit, per exemple Macron o Le Pen, és votar un programa o una línia, i també fa més difícil de canviar. Cal tenir en compte que fa uns anys, els qui votarien Le Pen feien declaracions poc sinceres pels sondejos, era un vot d’amagat, car tenien complexos. Ara no és el cas. Per tant els percentatges previstos per Marine Le Pen s’han complert, car els enquestats no tenen més vergonya de dir-ho. Doncs, a un punt prop, ens podem refiar dels sondejos. Això és la primera lectura que podem fer dels resultats.
Hi ha dos guanyadors clars qualificats per la segona volta. Ara parlem dels perdedors.
Veig bastants perdedors, per alguns ja es veia abans i d’altres acaben de perdre. Els francesos han acabat la feina, sense miraments. Amb les primàries ja havien eliminat els dos últims presidents i dos ex-primers ministres. El tercer primer ministre, François Fillon, ha pagat ara. Hi ha una voluntat evident de canviar de cares i de canviar la política. És que els partits clàssics ho entendran ? Faran els passos necessaris per canviar els seus líders ? Ara per ara, me sembla que no. Per les legislatives ja han designat els candidats : són els mateixos, a la dreta com a l’esquerra. Ara veiem un combat de caps dins cada partit: vol dir que no hi ha lideratge. En lloc de parlar amb claredat dels resultats, ho tapen tot i diuen: ja veurem després de les eleccions legislatives. Se’ls està canviant el seu món i no ho entenen.
La gent no vol més qui ha governat, no vol veure més les cares fins avui conegudes. Sall un de nou, Emmanuel Macron, i li fan confiança. Marina Le Pen no ha participat a cap govern i guarda els seus. Els perdedors reals no són els candidats, petits o més grans, sinó els partits i la manera de fer política. Per l’Hamon ja era una mort anunciada, perquè se sabia que no guanyaria. La qüestió era de saber si baixaria a menys de 5%, i no cobraria les despeses de campanya, o si seria per sobre. Per sort per ell, el dia del vot ha arribat de pressa, perquè si s’esperaven vuit dies més podia baixar encara. Els petits candidats han fet la seva, com previst. Només Dupont-Aignant guanya tres punts en relació amb 2012: per tant és ell que fa perdre el Fillon. Es pot suposar que els que no han volgut votar Fillon, pels afers o altres raons, i sense votar el Front Nacional, han anat cap a ell. Es pot dir que és la dreta que ha sacrificat François Fillon, no els seus adversaris, i s’ha autosacrificat ell mateix. També li falten tots els vots del centre-dreta que han anat cap a Macron.
És un perdedor que malgrat tot ha guanyat un poc.
Els grans perdedors són el Partit socialista i els Republicans. Ells que governaven França des del president Mitterrand, doncs durant trenta anys, ja són d’una altra època: el futur no són ells. L’esquerra socialista és clarament trencada en dos, i tindrà un problema per les legislatives. Tots els escons ja són repartits, a tot arreu, pels uns com pels altres. Penseu al François Fillon de la foto amb els cinc cents candidats republicans. Mateixa cosa pels socialistes.
Benoît Hamon, molt amarg, ha dit que accepta de votar a la segona volta per la dreta. Per ell és el Macron, que no és a la dreta car sinó significaria que François Hollande tenia ministres de dreta. No estava al Partit socialista, però n’era a prop. Quan el Mélanchon diu el mateix, no és veritat. Per tant, si el futur president possible o probable, Macron, presenta llistes a tot arreu, que faran els socialistes ? Presentaran a tot arreu un candidat en contra ? I els socialistes que s’han posat a favor de Macron, aquí el senyor Jacques Cresta – el senyor “Occitanie” anti “Pays Catalan” -, o el propi Manuel Valls, o Le Drian a Bretanya, els tiraran fora o els guardaran la investidura ? Els partits se pensen fer una nova salut amb les legislatives, però això no passarà. Canvien de candidats o els guarden. Però alguns seran amb l’etiqueta socialista pro-Macron, que l’ajudaran a fer una majoria, i d’altres, com l’Hamon, que són completament contra. Què faran: el mateix partit serà de majoria i d’oposició ? Passa el mateix amb els Republicans, que diuen que faran llistes amb l’UDI, els centristes. Però una part de l’UDI ja ha marxat amb el Macron. Els grans partits són “à côté de la plaque”.
Ara parlarem dels qui han passat a la segona volta. Marine Le Pen ?
Tots els informatius i els comentaristes han dit que havia guanyat molt, un milió de vots : però és en relació amb el 2012 ! Mes allavontes tot era diferent. Amb ella hi havia l’Hollande amb 28% el Sarkosy que havia fet 25%, amb una campanya molt a dreta, molt anti-immigració i ella va ser eliminada. Ara que aquests no hi són, evidentment ella creix. També durant cinc anys ha fet la seva feina.
El que observi en relació amb l’últim vot, fa menys d’un any i mig, per les regionals, la senyora Le Pen baixa a tot arreu : a França de 2%, a Catalunya Nord de 3%. És una falsa victòria, en el sentit que manté el seu electorat, és segur i li és fidel i desacomplexat, però no ha progressat. Per les eleccions regionals se podia dir que havia pujat, i molt. Però ara estagna en vots i regressa en percentatge. Ara el seu problema és : on trobarà nous vots ? Amb la forta participació fa difícil mobilitzar abstencionistes. El que per mi és preocupant és que segons els sondejos, cal creure’ls a partir d’ara, una part molt significativa dels votants del Melanchon, doncs d’extrema esquerra, aniran cap a Le Pen. Vulgui o no vulgui el Sr Mélanchon, una part dels seus votants votaran Macron. Quina permeabilitat hi haurà dins la dreta ? François Fillon representava la dreta de la dreta. Els seus votants aniran cap a Macron, per esperit republicà, o tranquil·lament aniran cap a Le Pen ? Per tant la segona volta serà molt interessant, no pels resultats mateixos – es pot suposar que passarà el Macron -, sinó per qui seran els electors de Marina Le Pen.
Podem parlar d’Emmanuel Macron, que fa tres anys era desconegut ?
Si, la seva nominació com a ministre de finances va sorprendre tothom. D’on venen els seus votants, ja se sap : dels centristes, d’una bona part dels socialistes. Majoritàriament els qui van votar Hollande han votat Macron, no hi ha cap secret. Ara bé, quan es veien els candidats a la primera volta, els seus programes, quan es veien els discursos i el seu to, tot era trist, feien por, eren contra tot. Jean-Luc Mélanchon era contra tot el que vulguis, Marine Le Pen també, François Fillon auster i castanyava, els altres també atacaven el sistema.
N’hi havia només un que deia clarament que calia Europa, que sense Europa no tenim diners, que marxar de l’euro seria tenir un franc o una nova moneda devaluada. Per tant el que guanyaria la gent amb reparticions de diners, salaris i ajudes seria perdut per la devaluació. Per ell cal guardar la Unió Europea, tot i que la calgui canviar. Si és elegit li donarà molta força a Europa mateix, per dir: jo he salvat Europa a França, però no podem continuar així. Car tothom té por a Europa del que pugui passar. Per tant és en posició de bascular políticament la gestió de la Unió Europea. L’altra cara de la seva candidatura era el seu missatge d’optimisme. S’ha dit : això no és un programa, però és donar ànims i fer confiança a la gent. Té aquest atractiu. Deixant de banda el programa i els partits, el seu to contractava dins el conjunt de candidats.
Parlem molt ràpidament dels altres candidats, per tenir temps de parlar de Catalunya Nord.
Doncs Mélanchon ha sorprès tothom, a no donar consigna de vot per la segona volta, quan el 2002 n’havia donat i molt clares contra Jean-Marie Le Pen. La situació no ha canviat: és un candidat del Front Nacional contra un altre. No tenia problemes per donar el seu vot, insistia molt, per Jacques Chirac, que era políticament molt lluny d’ell, i ara no vol el Macron, que és més a prop. S’ha descuidat que no és propietari dels seus vots. Parla dels 450.000 de la seva base que consultarà, però els altres milions de vots li són prestats. Els qui l’han votat perquè no hi havia cap altra solució, seran xocats per la seva posició ? Acceptaran la neutralitat en front de Marine Le Pen ? Pensi que li pertorbarà les seves candidatures a les legislatives, car aquesta posició seva significa que no és fiable per la gent que no vol el Front Nacional, que són molts dins l’esquerra.
Passa una mica com per la CUP a Catalunya, que va ser penetrada per gent alternativa, que tant els fa moltes coses, el que no volen és el sistema.
Fem una lectura ràpida de Catalunya Nord ?
A Catalunya Nord la situació és simple i clara. On Marine Le Pen havia progressat, arriba primera, però globalment i a tot arreu amb menys vots. Per exemple, al bureu de Perpinyà on voti, ha fet 3% menys. És molt, car és un barri de jubilats i de gent que tenen por de tot, fins i tot de la seva ombra. Si es mira la repartició dels vots socialistes, tan a l’elecció d’Hollande, a les antigues legislatives com a les regionals, s’han girat cap a Mélenchon més que vers Hamon o Macron.
Referència àudio: