La Diada 2018 serà determinant. Debat sobre Catalunya a Perpinyà. Valtònyc. Humor polític.

La Diada 2018 serà determinant

Com cada setmana parlem d’actualitat. Començarem amb la Diada de l’11 de setembre.

És avui mateix. A l’hora en què parlem centenars de milers, milions de catalans s’estan preparant per anar a la manifestació de la Diada Nacional d’enguany. Tot indica que serà un rècord. Ho mostren els 450.000 inscrits que ja hi ha, o sigui més que l’any passat, o el fet que no hi ha més places d’autocars a tot Catalunya. Mitjançant les xarxes socials la gent procura trobar lloc en els cotxes que aniran cap a Barcelona. Hi haurà evidentment la gent de Barcelona mateix i de l’àrea metropolitana que utilitzaran els transports públics. Sembla que serà la més multitudinària des del 2010, any on van començar les grans manifestacions.

Aquesta diada és important i, probablement, determinant pel que pot passar en els mesos que venen, a la tardor i a l’hivern. En efecte, al setembre i a l’octubre de l’any passat el poble se va apoderar del carrer i ha donat l’empenta als partits polítics i als dirigents catalans per fer el que més els hi costava, la declaració d’independència.

Ha vingut la repressió sobre tot i tothom, el 155, les intimidacions que sempre continuen, els empresonaments, els exilis, les causes judicials contra milers d’elegits i de persones. S’ha vist com els partits independentistes començaven a arronsar-se, com els cargols tornen a entrar dins la seua closca quan plou massa. Els ciutadans, ells, s’han mantingut més ferms i més mobilitzats, com s’ha vist a les eleccions del 21 de desembre, on l’independentisme ha triomfat. S’ha vist també amb les constants manifestacions a favor dels presos polítics i amb la batalla guanyada dels llaços grocs.

Els presidents Torra i Puigdemont han afirmat aquesta setmana que volen fer passos endavant, però no diuen com, i no sembla que ERC i el PDCat en siguin entusiasmats.

En aquest context la manifestació d’avui a Barcelona torna a ser la presa de possessió del carrer i de la iniciativa pel poble. Serà tan gran i tan forta que, una altra vegada, arrossegarà tots els polítics cap endavant. Serà també un advertiment a l’Estat espanyol del què pot passar si continua immòbil i repressiu, si, malgrat bones paraules de diàleg i amenaces de tornar a posar el 155 en pràctica, deixa fer els judicis contra els polítics catalans empresonats amb penes exorbitants i acusacions falses, com han dit els tribunals d’altres Estats europeus.

El lema és clar. L’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI han proposat: “Fem la República Catalana”. No hi ha ambigüitat sobre el que demana la gent. A més se podrà sentir, d’una certa manera, car se farà silenci a 17h 14, en record del 1714. Després des de la Plaça de les Glòries, a una punta de Barcelona, se tirarà un coet. Allavontes la gent cridarà i aquesta onada serà, segons els organitzadors, un gran clam, un terratrèmol sonor que pujarà tota la Diagonal fins a l’altra punta de Barcelona. Si no hi aneu, mireu TV3 aquesta tarda.

Debats sobre Catalunya a Perpinyà

Al voltants del Visa, de les exposicions que se fan aquí hi ha conferències i debats sobre Catalunya.

Dijous passat he assistit a una conferència-debat interessant a la Casa de la Generalitat de Perpinyà, organitzada pel Comitè de solidaritat amb els presos polítics catalans, amb dos diputats europeus, un català i una francesa. Josep Maria Terricabras ha parlat del paper de la “Plataforma de diàleg UE- Catalunya” on participa una quarantena de diputats, aquests que va visitar els presos fa dos dies. Ha confirmat que Pedro Sánchez era una persona absolutament desinformada sobre Catalunya, cosa que no deixa de ser preocupant.

Marie-Pierre Vieu és de l’Alt Pirineu. Va subratllar la situació esquizofrènica d’Europa que demana que el seu parlament voti a tot moment mocions sobre els drets de l’home a Amèrica del Sud, a Xina, etc., i no respecta els drets de l’home a casa seua. No és millor a França on, a una entrevista on ella preguntava sobre la situació a Catalunya, el primer ministre li ha contestat que eren terroristes. Estem ben servits i hi ha feina per fer. Va subratllar que la qüestió catalana és cada vegada menys una qüestió de política espanyola per ser una qüestió europea. Pensa que no se podrà evitar un referèndum i que la qüestió se resoldrà per majories.

L’exposició de les 55 urnes és un èxit, amb molts visitants. La pressió exercida sobre Visa pour l’image és tal que el senyor Leroy se va veure obligat a organitzar un debat sobre l’1 d’octubre i el procés català a Palau de Congressos de Perpinyà, amb periodistes catalans i dues corresponsals estrangeres a Barcelona, una italiana i una alemanya. Hi he trobat a faltar un francès i un espanyol. Hi participava Jordi Borràs, que va ser agredit al carrer per un policia espanyol que el va apallissar i trencar el nas. El moderador Pere Becque va dir que havia tingut “quelques désagréments”. No, Pere, no. Calia dir clarament que li havien trencat la cara, en sentit propi, i que a Barcelona la policia i els manifestants unionistes persegueixen i fan violència als periodistes catalans. Suposi que la majoria de la gent present i els periodistes de Visa no ho sabien. Els hi calia dir.

En la seua intervenció Jordi Borràs va dir que entre setembre i desembre 2017, en les manifestacions anti-independentistes, que hi participen sempre ultradretans i gent violenta, s’havien comptabilitzat 140 agressions, trenta de les quals eren contra periodistes que eren periodistes catalans de TV3 o de les ràdios o que havien confós amb ells. És fins al punt que els periodistes de TV3 que cobreixen aquestes manifestacions no porten cap identificació a la càmera per no ser agredits. No se fa respectar la llibertat de premsa a Espanya.

La corresponsal alemanya va ser molt interessant. Va dir que l’opinió pública alemanya va ser primer hostil a Catalunya, car hi veia una desestabilització d’Europa i un nacionalisme que associava per principi amb la violència, quan per aquesta opinió el nacionalisme d’Estat era patriotisme. Ara la opinió pública és en general favorable a Catalunya. El moviment català sorprèn molt, car és proeuropeu, quan molt Estats membres no ho són, car és un moviment pacífic, cosa que trenca amb l’esquema nacionalisme-violència, car és un moviment relacionat amb el respecte dels drets democràtics i de l’home. Ara, hi ha a Alemanya i a tot Europa, a cada redacció, un periodista especialitzat sobre Catalunya. El diari Der Spiegel ha passat tres articles sobre Catalunya el 2013, i ja al setembre d’enguany són seixanta articles publicats.

Passa el mateix a Itàlia, on l’opinió és molt sensible a l’angle democràtic i al tema dels presos polítics. Encara que ho neguin els Estats, el tema català és ara un tema europeu i un símbol de la lluita democràtica.

Valtònyc a Bèlgica

Qui ho ha europeu és també Valtònyc que és ara a Bèlgica.

La justícia espanyola ha condemnat el cantant de rap mallorquí Valtònyc a tres anys i mig de presó per la lletra de les seues cançons, i especialment una que se diu “Circulo Balear”. Recordeu que us vaig informar fa unes setmanes que un informe internacional assenyalava Espanya com un país on se perseguien els cantants i artistes. En té el rècord del món, abans de Rússia, Xina i Turquia.

Ja Valtònyc va ser denunciat el 2012 per insults al rei i a la monarquia. El 2015, quan va arribar al judici, va ser absolt en nom de la llibertat artística d’expressió. Ara bé, el 2017 va ser objecte d’una nova denúncia car deia en una conçó: “España és un disparate, mientras moría gente en el 11M, Letizia follaba en un yate”. Efectivament és directe però ès probable que era veritat que la reina feia l’amor en el iot amb el seu marit el rei Felipe, sinó com tindrien fills? També diu en un altre rap: “Ni tu ni nadie me haria cambiar de opinión, cabròn, fusilaré el Borbón”. Bé, és fort. Però per això l’han condemnat a tres anys i mig de presó. Me sembla molt desproporcionat.