La Catalunya històrica.

Bon dia. Fa poc, us parlava de quin era el primer poble de la costa catalana, Portbou, com va dir un periodista ignorant de TV3, o els pobles de Catalunya Nord, amb Salses i Òpol com més al nord.

Com que sembla que les coses no siguin prou clares per alguns, com s’ha vist, us voldria explicar sense contestacions possibles que és Catalunya. Faig referència a la Catalunya històrica, la que se va formar fa mil anys, que se va consolidar a l’Edat Mitjana, que era representada per les Corts Catalanes i gestionada per la Generalitat històrica durant més de cinc cents anys.

Doncs la Catalunya històrica era més gran que la Catalunya actual dins l’Estat espanyol. Ha perdut tres territoris a l’oest i al nord. Però tots aquets territoris tenen sempre el dret de se reivindicar com a terres catalanes i els seus habitants com a catalans, si així ho volen.

La primer part que se va perdre és la Franja de Ponent – en francès la Frange du Ponant, és a dir de l’oest -, un nom molt bonic i poètic. Aprofitant un canvi de dinastia a Catalunya, amb un nou rei castellà, Aragó va recuperar aquesta minsa franja de territori, de quinze a trenta quilòmetres d’ample i que va de cap a cap de Catalunya, del Pirineu fins passat l’Ebre. Encara hi és, amb Aragó.

El segon territori que va ser separat de Catalunya va ser Catalunya Nord, amb el Tractat del Pirineu l’any 1659, fa tres segles i mig. Ja sabeu que desprès d’una llarga guerra entre França, Espanya i mig Europa, el rei Lluís XIV i el seu primer ministre italià Mazarin van recuperar el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja part de la Cerdanya. També durant el seu llarg regne i diverses guerres terribles, el rei Lluís XIV va recuperar per conquesta altres territoris al nord i a l’est del seu reialme.

Per tant és cert que Catalunya Nord és una part de Catalunya i que el seu territori com els seus habitants se poden afirmar com a catalans. El seu club de rugbi a tretze se pot legítimament dir els Dragons Catalans. Aquest club n’és tant, de català, com ho és el Barça.

El tercer territori que feia part de Catalunya, el més petit, és Andorra. Un dia us explicaré com els andorrans han arribat a ser independents, tots sols, sense ajuda exterior.

Des de l’Edat Mitjana Andorra tenia uns privilegis atorgats pel sobirà català, com ho tenien altres valls, per exemple la del Querol. Però quedava dins Catalunya: per exemple al segle XVII, és a dir a l’època de Lluís XIV, un ardiaca d’Andorra la Vella, i alhora canonge de la Seu d’Urgell, Jaume de Copons, va ser president de la Generalitat de Catalunya. Progressivament, va ser als segles XVIII, XIX i XX, que Andorra obtindrà la seva independència, fins a entrar a les Nacions Unides l’any 1993.

La part que queda de la Catalunya històrica, la més gran, forma l’actual Principat de Catalunya. Té un Estatut d’autonomia dins l’Estat espanyol i sembla que vulgui ser independent.