Immigració i refugiats a Europa i a França

Bon dia. Les eleccions a Àustria i les onades de refugiats al Mediterrani han focalitzat l’actualitat sobre la immigració i la insolidaritat a Europa.

Amb les eleccions a la presidència d’Àustria, on ha guanyat de poc – 50,3% – el candidat independent i ecologista Alexander Van del Bellen davant del candidat d’extrema dreta Norbert Hofer, s’ha parlat molt dels refugiats com la causa d’una pujada d’aquesta extrema dreta, i s’ha insistit a França sobre la insolidaritat dels petits Estats identitaris, com Àustria.

És evidentment en part veritat, però hi ha altres raons, i també cal comparar el que fa Àustria amb el que fan els grans Estats com França, Alemanya o Espanya.

Parlem doncs d’aquestes migracions. Observem situacions diverses. Hi ha d’una banda els immigrants que són actualment a la una de tots els informatius, on s’hi barregen sobretot els refugiats de l’Orient Mitjà i molts africans. Hi ha d’altra banda els immigrants que ja són dins els Estats d’Europa i que són més o menys integrats, la majoria dels quals són també de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà, on la religió musulmana és ben present. Finalment hi ha el immigrants europeus mateixos, originaris d’un Estat i migrants a un altre.

 

 

Per l’onada actual d’immigració – un milió de persones l’any 2015 -, sabem que s’hi barregen els que ho fan per raons econòmiques, perquè pensen trobar una vida millor, i els que són refugiats polítics, o sigui al voltant de 400.000 dins aquest milió. És molt i és molt poc en relació amb la població europea.

En efecte, cal relativitzar. Sabem que la Unió Europea ha decidit un pla de repartició molt criticat de 120.000 refugiats polítics de Síria, Irak i països veïns. França s’ha compromès a acollir-ne 24.000, dels quals 18.000 ja han entrat. En relació amb la seva població total de 65 milions d’habitants, és només el 0,3%. Penseu que és enorme? que no se pot fer? que ens pertorbarà tot? Qui ho diu exagera i manipula. La sola Barcelona en vol acollir 4.000!

Me fa l’efecte que se barregen dues coses: aquesta arribada finalment modesta de refugiats a casa nostra, i el nombre molt més important d’immigrants que ja són a França, de vegades des de fa temps i que no marxaran mai, que ho vulgui o no el Front Nacional: fins i tot si governa un dia es quedaran.

Quants són ? Doncs a França el 13% de la població és d’origen estranger, o sigui prop de nou milions de persones, comptant la primera i la segona generació, dels quals sis milions són de fora de la Unió Europea i tres milions dels altres Estats europeus. Tot sovint ja són integrats i el 40% d’entre ells han adquirit la nacionalitat francesa. Com que el seu nombre fa que són un mercat econòmic i que poden mantenir els seus costums i religions, això pertorba molta gent. Els refugiats actuals no hi són per res.

Estem acostumats a veure a les sèries americanes aquestes situacions de grups identitaris amb barris propis, llengües i costums propis i diferents, car és una realitat als Estats Units des de fa dos segles. Però resistim a acceptar-ho a casa nostra. Ens ho caldrà admetre car a Europa ja sem una societat multicultural.

Sense que ens adonéssim, ja era el cas a Catalunya Nord, amb la cultura catalana i la cultura francesa, com també a Catalunya amb la catalana i l’espanyola. Avui continua sent el cas, però ara amb noves cultures que s’han afegit i que ara també són europees, entre elles evidentment la musulmana.

Tornant al nombre de gent d’origen estranger a França, si hi afegim els fills que tenen un dels seus pares immigrant arribem a 26% de la població, o sigui un habitant sobre quatre. A Alemanya és el 22% i a Espanya el 20% de la població.

Per acabar on hem començat, és a dir Àustria i els refugiats, doncs si França n’ha acollit 18.000 i Espanya només 18 (sí, sí, divuit!), la petita Àustria, que és com Catalunya, en té actualment 90.000, i seria un país insolidari?