Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Els espectaculars recs de l’alt Conflent.

RÀDIO ARRELS – 27 de juny del 2016 – Crònica breu 45 – Joan BECAT

Bon dia. Després de parlar dels grans recs de la plana del Rosselló, us voldria presentar els espectaculars recs del Conflent.

Quan se parla de recs i de regatius, tothom pensa als grans recs de la plana del Rosselló i dels bassins de Prada i de Ceret. Tot sovint la gent no sap que hi ha una regió de muntanya amb recs realment extraordinaris, és l’alt Conflent.

Aquesta regió té hiverns freds i un clima de muntanya, mes també és molt assolellada, amb secades d’estiu. Sense irrigació molts cultius no eren possibles ni es podia fer reserves d’herba seca per l’hivern. A l’alt Conflent hi ha a tot arreu petits recs, petites derivacions de les riberes i dels còrrecs, pels camps i prats del fons de vall, i abans pels molins i les fargues. Mes hi ha també obres d’art, grans recs extraordinaris en unes muntanyes escarpades i inhòspites.

Us en citaré alguns, que val la pena seguir si vos agraden les passejades originals. En tot cas no us cansaran gaire, car el pendent del rec era progressiu, de 1 a 3% en general, i aprofitareu paisatges grandiosos.

El Rec de Llar i de Canavelles és el més llarg i el més remarcable. La seva resclosa, la seva presa és a sota de les fortificacions de Montlluís i porta l’aigua fins a Oleta, o sigui més de quinze quilòmetres, seguint la part alta del vessant abrupte de la gran solana de la vall de la Tet, primer fins al poble enlairat de Llar. D’aquí segueix la cresta al damunt de Canavelles i vers Oleta, més o menys on passa el Camí dels Canons, dit així perquè hi van pujar els canons del fort de Montlluís, a l’època del Vauban. Va ser realitzat per la gent del país per assegurar la irrigació de les terres de Llar i de Canavelles. Mes al segle XX se’l va aprofitar per aportar l’aigua a la central hidroelèctrica d’Oleta: quan hi passeu per la ruta nacional veureu la conducció forçada de 250 metres de desnivell que fa baixar l’aigua del rec a la central.

Sempre a la Tet, però més avall de l’usina de la Cassanya, a sota de Sautó, hi ha la resclosa del Rec de la Solana, que és el rec de Fontpedrosa i que acaba a tocar del Pont Séjourné, desprès de cinc quilòmetres de trajecte.

 

A Fontpedrosa, el Rec de la Solana passa a sobre del poble, al quart inferior del vessant: el seu traçat és visible car marca el límit d’una vegetació més densa i de les feixes de la base del vessant. El Rec de llar i de Canavelles passa al quart superior d’aquest vessant rocós; és aquí a la meitat del seu trajecte i les terres que irriga són a l’extremitat dreta del cim de la muntanya (foto M. Becat)

 

A Fontpedrosa, el Rec de la Solana passa a sobre del poble, al quart inferior del vessant: el seu traçat és visible car marca el límit d’una vegetació més densa i de les feixes de la base del vessant. El Rec de llar i de Canavelles passa al quart superior d’aquest vessant rocós; és aquí a la meitat del seu trajecte i les terres que irriga són a l’extremitat dreta del cim de la muntanya (foto M. Becat)

El Rec de Nyer té un recorregut força espectacular. Té la resclosa un poc avall del poble de Mentet i segueix durant set quilòmetres els vessants abruptes i rocosos d’aquesta vall, tant estreta i difícil que cap carretera no hi ha pogut mai penetrar. Mes el rec fet per la gent de Nyer hi passa de cap a cap, enlairat, i irriga les feixes de la cresta que limita amb Escaró fins al poble mateix.

També són remarcables els dos recs d’Orellà. El Rec Vell té resclosa a la Ribera de Cabrils, prop del mas de Turol, i irriga les terres als voltant del poble. Mes el Rec Nou d’Orellà és molt més llarg. Pren l’aigua més amunt, a sota de Ralleu i, per damunt del Rec Vell, segueix tota la vall per arribar a la Serra de Palmes, al damunt d’Orellà, desprès d’un recorregut de nou quilòmetres.

El darrer rec espectacular de l’alt Conflent que us vull citar és el Rec de Jújols, avui abandonat i convertit en camí de passejada. Agafava l’aigua de la Ribera de Noedes, a sota del Gorg Estelat i passava pel Coll de Portus, on canviava de vall per seguir el cim de la vall d’Èvol, dins el bosc. Seguia a sota del Mont Coronat per arribar al damunt de les terres de Jújols desprès d’un recorregut de deu quilòmetres.

I podríem parlar del Rec de Toren i del Rec de Noedes, d’uns cinc quilòmetres, del Rec d’Orbanyà, que també canviava de vall, dels recs de Saorra i de Fullà, i de tants altres, belleu no tant espectaculars, però que porten també testimoniatge del valor, de la enginiositat i de la voluntat de viure de la gent del Conflent.

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius