Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Ha tornat la processó de la Sanch. La campanya de la segona volta de les presidencials. La guerra a Ucraïna i Putin se conviden dins la campanya.

RÀDIO ARRELS – 19 d’abril del 2022 – Crònica d’actualitat 337

El Divendres Sant la processó de la Sanch ha recorregut els carrers de Perpinyà, passant davant totes les esglésies de la ciutat vella, enmig de la curiositat turística al centre i d’un ambient més recollit als barris alts. Primera setmana de campanya que oposa Emmanuel Macron i Marine Le Pen, amb estils diferents. Es comenten punts dels programes i el paper dels suports. L’agressió russa continua a Ucraïna i declaracions de la candidata RN han aixecat polseguera.

Ha tornat la processó de la Sanch

Després d’una interrupció de dos anys per culpa del Covid19 la processó de la Sanch ha tornat el Divendres Sant pels carrers de Perpinyà. Recordi que la última vegada, el 2019, era un dia plujos i fred. Aquest divendres era un dia assolellat i bonic de primavera. Cada any m’agrada anar a veure passar els misteris, els caparutxos vestits de negre o de roig i les senyores vestides de negre que segueixen el regidor Joan Pere Caspar, vestit de roig, que passa al davant amb la seua campaneta.

No anem mai al centre de la vila on hi ha massa gent i empentes, on la processó se converteix en un espectacle turístic, que molts turistes pensen fet per a ells.

Personalment tinc el record de la processó de la Sanch de fa molts, molts anys, després de la represa de la postguerra, on passàvem per la Barra amb gairebé ningú sota els porxos, poca gent que mirava i alguns que passaven, gairebé sorpresos. Seguíem el misteri de la Mare de Déu que portaven les Dames de Sant Feliu. Eren les dones i les filles de les famílies devotes del poble, i el capella ordenava als nins i nines que preparaven la comunió: “Tothom divendres a la processó”, per seguir el misteri.

Era l’època on tothom feia la comunió, per creença de la família o per costum, on els nins pensaven molt al “stylo” o al primer rellotge que se’ls hi regalaria i a la festassa amb la família i els amics on ells serien els reis.

A casa acostumem anar a veure la processó als barris de la Real o de Sant Jaume, al final, quan ja fa dues o tres hores que els penitents han marxat de l’església de Sant Jaume. A l’Edat Mitjana els primers confrares eren els hortolans del barri de Sant Jaume. A la Real, on érem divendres, no hi havia gaire gent, gairebé tots de Perpinyà o vinguts dels pobles veïns de la plana. Ells també defugien les aglomeracions del centre i eren sensibles al caràcter més autèntic i col·lectiu de la Sanch dins els carrers estrets i costeruts del barri.

No sé si és per aquest ambient diferent, pel silenci de tothom o perquè els set cents penitents, caparutxos i portadores de misteris són més cansats que la processó pren el caràcter d’una manifestació religiosa tradicional d’una part de la gent de Catalunya Nord. Som sempre la processó s’acaba amb els membres de l’Ordre de Malta, de Sant Joan de Jerusalem, amb les seues grans capes blanques.

 

A Perpinyà, la processó de la Sanch del Divendres Sant del 2022 al Carrer Gran de la Real i al Carrer de l’Església de la Real (foto Joan Becat).

 

També vaig sovint a Sant Jaume, al cim del Carrer Llucià i a la Plaça Cassanyes, just abans de la última pujada i del final a l’església de Sant Jaume, on la processó d’una forma de tradicionalisme catòlic contrasta molt amb bona part de la població d’origen magrebí, ells també nord catalans, que la miren encuriosits o indiferents asseguts a la terrassa dels bars.

Els misteris que hi participen i els penitents venen de molts pobles de Catalunya Nord. He notat que gairebé tots els estandards, els penons, eren en català, com el dels caparutxos roigs de Baixàs amb “Confraria de Baixàs”, amb l’accent, o el de “Sant Vicenç Ferrer”, que va crear la confraria de la Sanch al segle XV. La Sanch amb “ch” és un arcaisme, per la Sang del Crist, amb “g”.

Sant Vicenç Ferrer, valencià, és molt conegut de tots els que són interessats per la història catalana. A la mort de l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà, la successió va ser decidida per tres representants de cada territori de la corona, Catalunya, València i Aragó, amb Vicenç Ferrer per València. És el Compromís de Casp. Se va descartar el català Jaume d’Urgell per triar la dinastia castellana dels Trastàmara, amb Ferran d’Antequera, que era regent del regne de Castella. Es diu que és el vot de Vicenç Ferrer que va decantar la decisió. Ves a saber si, a més dels seus mèrits, és per això que l’han fet sant?

La processó de la Sanch és la més coneguda, però no és la sola a Catalunya Nord. La nit del Dijous Sant se’n fa una pels carrers de la vila vella de Bulaternera, organitzada per la confraria dels pagesos, que l’endemà divendres participen també a la Sanch a Perpinyà. És conegut, com diu el refrany popular, que a Bula ho fan dos cops. El divendres Sant a la nit hi ha les processons de Cotlliure i d’Arles. El diumenge de Pasqües és a Ceret i a Illa, on se canten les boniques Regines de Coll i de Colomer.

La campanya de la segona volta de les presidencials

Deixem el toc de campana i parlem de la campanya presidencial.

Aquesta primera setmana de campanya entre els dos candidats de la segona volta ha estat animada, amb declaracions, anuncis de mesures de l’un i de l’altre, reunions i visites, mítings i preses de posicions diverses. És com una frenesia però no sembla pertorbar la gent que continua la seua vida. No se pot retreure a l’Emmanuel Macron de no cuidar-se de la seua campanya. Se’l veu cada dia a un lloc o a un altre i als mitjans de comunicació per anuncis de nous punts de programa. Passava el mateix per la Marine Le Pen però descansa aquests dies per a preparar el debat de dimecres i no arribar-hi rebentada com el 2017. Per tant són els seus seguidors que se van a tot arreu.

Ara se veu més clarament que els dos programes són molt diferents, més perquè Macron i els seus seguidors denuncien els punts del programa de Marine Le Pen que no pas ella, que els eludeix per insistir només sobre dos punts generals, el poder adquisitiu i l’antimacronisme per agafar votants del Mélenchon. En realitat les coses no són tan clares car les seues propostes me semblen una estafa, un engany. M’estranya que la gent i els comentaristes no ho vegin i no insisteixen més.

Per exemple per Marine Le Pen l’augment del poder adquisitiu seria a base de xecs, donar immediatament diners i baixar els impostos. Efectivament serien més diners però no introduiria c ap0 canvi els EPADH, per la guàrdia dels nins petits, per la salut. Desprès, el 2023 i el 2024, serà sempre espavileu-vos. També baixar la TVA o els impostos ajuda els pobres com els rics. En realitat ajuda més els rics. Per exemple amb 10% més, qui cobra mil euros tindrà cent euros més i qui cobra tres mil euros en tindrà tres cents. Doncs la desigualtat creixerà de dos cents euros.

És el mateix per la supressió de l’impost sobre el revingut dels menys de trenta anys. No resolt gran cosa pels pobres i ajuda molt els més rics. Per un jove a l’atur o al SMIG, que en general no paga impostos directes, no li fa ni fred ni calor. Però pel jove que té un salari mitjà o més alt li fa realment estalvis i més poder adquisitiu. Se podria anar fins als extrems on la proposta de Marine Le Pen no aportaria gran cosa o res al fill del veí que cerca feina, i estalviaria milions als futbolistes més ben pagats.

Les mesures generals per tothom són sempre a favor dels més “à l’aise” i més rics que no pas pels més pobres. Les mesures justes per rebaixar les desigualtats socials han de ser sempre discriminatòries, més pels uns que pels altres, i de molt, sinó són un engany.

L’Emmanuel Macron cerca també els vots dels seguidors del Mélenchon. Els votants socialistes, comunistes, ecologistes que s’han portat per vot útil cap a Mélenchon tenen ara els seus partits que s’han determinat pel Macron. Amb la seua fórmula “Pas un vote pour Marine Le Pen”, Mélenchon deixa la porta oberta al vot Macron i. Sobretot, al vot blanc o a l’abstenció. Però se sap ja que una part anirà a Marine Le Pen. Emmanuel Macron agafa propostes del programa Mélenchon, com la programació climàtica, afirmant que és una bona idea i que la fa seua. Mentre la Marine Le Pen aposta pel tot nuclear i desmuntar les eòliques en mar, el Macron visita una fàbrica d’eòliques al Havre.

Com per cada elecció presidencial des del Mitterrand hi ha les preses de posició dins el cos social per a influenciar els votants. No sé si els influencia de debò, però és sempre interessant de veure qui fa què. Els si8ndicats, fins i tot la CGT, són contra el vot Le Pen car tenen por del caos econòmic i financer i de la pèrdua de llibertats sindicals.

Uns cinquanta esportius coneguts demanen de fer barratge a Marine Le Pen car refusen les discriminacions del seu programa d’extrema dreta. Molts d’ells són fills de la immigració o venen d’ultramar. Entre els signants s’hi veu Nikola Karabatic, Tony Parker, Jo Wilfrid Tsonga, Yannick Noah, però també els rugbimans Antoine Dupont, Frederic Michalak o Raphael Ibañez, el ciclista Thibaud Pinot o el futbolista Dimitri Payet.

També s’han manifestat cinc cents artistes i escriptors contra el vot Le Pen, afirmant que té un fons racista, xenòfob i anticultura. Va de Pierre Arditi a Juliette Binoche, Thierry Lhermite o Anne Roumanoff.

No he vist el mateix a favor de Marine Le Pen. Si hi ha artistes o esportius a favor seu no s’han manifestat per ara. Perquè són tan discrets? Per prudència, per vergonya o per timiditat? Animeu-vos que m’agradaria saber qui seu?

La guerra a Ucraïna i Putin se conviden dins la campanya electoral

Acabarem parlant de la guerra a Ucraïna que entren dins la campanya electoral.

L’agressió russa a Ucraïna continua des de fa prop de dos mesos, sempre més violenta i cruel. S’han descobert massacres de civil i més crims de guerra. No hi ha dubte que tot serà pitjor car l’exèrcit rus té dificultats a arrodonir les seues ocupacions al Donbass i al llarg de la costa ucraïnesa.

A més Putin s’ha empassat la vergonya més gran que pugui tenir: el seu vaixell almirall de la flota del Mar Negre, el Moscou -tot un símbol- va ser enfonsat per un míssil Neptú de fabricació ucraïnesa. La resposta va ser de bombardejar més i a tot arreu.

La conferència de premsa de Marine Le Pen sobre la seua política internacional ha aixecat polseguera. Ha dit que després de la pau a Ucraïna caldrà una entesa entre l’OTAN i Rússia (mai no diu Putin, amb qui se declarava amiga). Vol també que França deixi el comandament integrat de l’OTAN, és a dir que prengui distàncies i s’apropi de la Rússia de Putin, com per prendre en tenalla des de l’est i des de l’oest del continent els altres països europeus.

Aquest programa de política internacional és exactament el pla de Putin a l’inici de la guerra d’invasió, quan amenaçava i exigia. És una infeudació total a Putin quan aquest suscita crims de guerra. Se sap que de vegades la política no és gaire moral, però aquí se salten els límits. És per convicció o per pagar un deute financer a un banc rus?

Personalment me fa fredor pensar que el president de la República francesa té el dit sobre les armes nuclears. Ho té ara el Macron i ho tindria la Marine Le Pen? No estic tranquil.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1662/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-19-dabril-de-2022

Leave a Reply

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius