Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Fets i rumors d’estiu a Catalunya. Els recs de la vall del Tec s’uneixen.

RÀDIO ARRELS – 6 d’agost del 2019 – Crònica d’actualitat 151

S’evoquen la queixa per espionatge de la delegada de la Generalitat a Berlin, la petició de resposta conjunta de l’ANC i d’Òmnium Cultural, el llibre de Carles Puigdemont i la reunió del 14 d’octubre del Tribunal de Luxemburg sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Hi ha rumors al voltant de les estratègies de Pedro Sànchez i d’ERC. Més de quaranta associacions sindicals de regants s’uneixen a la vall del Tec per a ajudar-se, mantenir els recs i defensar-se contra les agressions pel domini de l’aigua.

Fets i rumors d’estiu a Catalunya

Sobre Catalunya ens vols parlar de fets i de rumors que corren aquests dies.

Llevat de l’any 2017 on se preparava el referèndum i les lleis de desconnexió, i on hi va haver la matança terrorista de Barcelona i de Cambrils, el cor de l’estiu és sovint un període sense grans decisions ni notícies. És es cas d’enguany fins ara amb, malgrat tot, alguns fets i, com sempre, molts rumors. Com tothom sap els rumors substitueixen les notícies quan aquestes fan falta.
Primer un fet concret sobre Catalunya que, curiosament, passa a Alemanya. Us vaig comentar que el ministre espanyol Borrell, candidat a ser l’encarregat de la política exterior de la Unió Europea, havia fet espiar els delegats de la Generalitat a Alemanya, a Suïssa i a Anglaterra, i amb ells diversos elegits d’aquests Estats. Doncs la delegada de la Generalitat a Berlin, Marie Kapretz, que és ciutadana alemanya, ha portat queixa davant la justícia del seu país pel seu seguiment – la paraula exacte seria espionatge – per les autoritats espanyoles, és a dir l’ambaixada espanyola i els serveis secrets espanyols per ordre de Josep Borrell. A més denuncia que és un atac a la seva vida privada car va ser espiada quan, en aplicació de l’article 155, ella havia estat cessada de les seues funcions. La justícia alemanya investiga i, si troba elements, anirà a judici. No sé si això, amb altres elements, anirà en contra de la designació de Josep Borrell a la Unió Europea.
Altre fet. Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, i Marcel Maurí, vicepresident d’Òmnium Cultural, davant l’espectacle lamentable que ofereixen últimament els partits polítics catalans, han fet una crida perquè pactin una resposta conjunta a la sentència contra els presos polítics catalans i que preparin junts un nou full de ruta. La Diada Nacional de l’11 de setembre en serà la primera etapa. A veure si se’ls hi farà cas.

El president Carles Puigdemont acaba de publicar un llibre sobre el seu pensament polític, amb títol : Re-unim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat. Parla de direcció aliada dels partits independentistes, és a dir d’una estratègia comuna per a confrontar-se amb l’Estat espanyol més que de llista comuna. És de sentit comú, tot i que no sigui el que està passant. Creu que un nou referèndum acordat amb l’Estat és una utopia, que és impossible si no hi ha abans una confrontació amb ell que l’obligui a pactar. També és una opinió de sentit comú, vistes les posicions repressives i les declaracions sobre noves repressions de tots els partits espanyols del 155, inclòs el PSOE que governa. Parla de confrontació que pot ser llarga i amb les eines del segle XXI, és a dir les xarxes socials i la gestió digital de Catalunya per internet. Constata també que Pedro Sánchez a fet ballar el cap a una part de l’independentisme. És una al·lusió directa a ERC i a una part del PDCat.
Una altra notícia ve del Tribunal de Luxemburg, el Tribunal de justícia de la Unió Europea – que no cal confondre amb el Tribunal europeu de drets humans d’Estrasburg – que ha fixat al 14 d’octubre la seua reunió per tractar de la immunitat o no d’Oriol Junqueras com a diputat europeu. És el propi Tribunal Suprem espanyol, a petició de l’advocat d’Oriol Junqueras, que li ha posat una qüestió prejudicial. Què és? És una qüestió durant una instrucció o abans d’una sentència d’un jutge o d’un tribunal per conèixer la doctrina o la posició del tribunal europeu. Com que en últim recurs aquest tribunal pot trencar qualsevol decisió de qualsevol tribunal d’un Estat europeu, i que la seua decisió s’imposa a ells i a tothom, se li pregunta per anticipació sobre els punts sobre els quals hi ha dubte. És el cas per Oriol Junqueras : és diputat a partir de la seua elecció i proclamació dels resultats, com diu ell, o quan jura la constitució espanyola, o quan pren possessió del seu escó a Estrasburg, cosa que li va prohibir el propi Tribunal Suprem ?

Carles Puigdemont i Toni Comin, exiliats a Bèlgica i també elegits diputat al Parlament europeu, són dins el mateix cas i han portat queixa, però no se sap si el seu cas serà tracta amb el d’Oriol Junqueras o més endavant.

Aquest fet empalma amb rumors que arriben de Madrid i de Barcelona sobre la sentència contra els presos polítics catalans. Corra la veu que el jutge Marchena acceleraria la preparació de la sentència per fer-la pública abans de la reunió del 14 a Luxemburg, a fi i efecte que Oriol Junqueras sigui condemnat abans a la presó i a la pèrdua dels seus drets polítics. Normalment no s’hauria de produir car és el propi Tribunal Suprem el que ha demanat la qüestió prejudicial al tribunal de Luxemburg. Per tant hauria d’esperar el que digui abans de dictar sentència. A més seria anar contra el dret i la jurisprudència. Però amb l’Estat espanyol tot és possible, ja ho sabem, fins i tot no respectar el seu propi dret o la seva constitució.

Per acabar, uns últims rumors provocats per sondejos d’opinió que donen Pedro Sánchez guanyador si hi havia noves eleccions espanyoles al novembre, evidentment si no se pot constituir un govern de l’Estat a finals de setembre. Podria tenia majoria absoluta o apropar-se’n. Aquest sondeig podria explicar l’actitud de Pedro Sànchez i del PSOE que, al debat d’investidura de fa dues setmanes, han fet tot el que han pogut per no ser elegits, trencant amb Pablo Iglesias i refusant l’ajuda d’ERC. O bé aquest rumor és per fer pressió sobre Podemos i obligar-los a votar Pedro Sánchez sense condicions ni ministeris ni res de res ? Car si hi ha noves eleccions, Podemos seria laminat.

En relació amb aquesta hipòtesi l’altre rumor és sobre l’actitud d’ERC al debat d’investidura de Pedro Sánchez a Madrid, on va oferir gratuïtament la seua abstenció quan té presos polítics a defensar. Per quina raó ? Doncs duien que volen que Pedro Sánchez sigui primer ministre per a evitar eleccions generals espanyoles a la tardor del 2019, i obligar el president Torra a fer eleccions anticipades a Catalunya precisament a la tardor amb el pretext de la sentència del Tribunal Suprem. Com que també els sondejos els donen guanyadors i que fa anys que ERC vol la presidència de la Generalitat, doncs no cal eleccions espanyoles que portarien les eleccions catalanes al 2020. Per ERC és massa tard i volen el poder ara. Si fos veritat, seria la prova que els interessos partidistes l’emporten sobre el procés d’independència de Catalunya. La cria, ella ben real, de l’ANC i d’Òmnium Cultural deixa suposar que hi ha sospites que hi ha un fons de veritat, que hi ha sospites i, com es dit a França, “il y a anguille sous roche”.

Els recs de la vall del Tec s’uneixen

Ara tornem a Catalunya Nord amb la unió del recs de la vall del Tec.

Evidentment són les associacions sindicals de regants de la vall del Tec que s’uneixen per defensar els seus interessos, que són també els nostres i els del país. Amb un dolent joc de paraules, se podria dir que els recs aporten aigua al seu molí. Les associacions de regants de les valls de la Tet i de l’Aglí ja ho han fet i ara són les del Tec que s’han posat d’acord per ajudar-se entre elles i defensar-se conjuntament. És una bona cosa i ho celebrem. Bona sort als regants del Tec.

Com saben, a Catalunya Nord hi ha una molt antiga i molt sofisticada organització de la irrigació que assegura els cultius de regadiu, que marca el paisatge i que alimenta les capes freàtiques subterrànies, que necessitem per l’aigua urbana. Cada poble, o cada rec, o cada branca dels grans recs tenen una associació sindical de regants que són concessionàries de l’aigua de les riberes, amb una quantitat fixada per cada rec. Elles han de mantenir el rec en bon estat i tenir cura de les preses i rescloses, dels ponts o aqüeductes, de la neteja i dels ulls que reparteixen l’aigua.

Aquest dret a l’aigua ve de les Constitucions de Catalunya i dels Usatges de Barcelona, doncs de l’Edat Mitjana on, segons la llei Stratae, els sobirans catalans donaven l’aigua al seu poble. Stratae el llatí vol dir camins i és la primera paraula del text car, a més de l’aigua, donava també l’ús dels camins, dels boscos i de les pastures d’alta muntanya. La República Francesa ha reconegut aquest dret ancestral català, assimilat a un usatge, i ha transformat els grups d’usuaris en associacions sindicals. Però el dret a l’aigua queda.

Avui dia totes les associacions de regants tenen problemes i pateixen d’agressions per l’ús de l’aigua. Hi ha guerra per l’aigua. Per exemple tenen dificultats de convivència amb les urbanitzacions edificades en terres de regatiu, on els propietaris de cases no deixen passar l’aigua i s’apropien de les agulles , que tapen per tenir més terreny. De vegades els problemes són amb els ajuntaments. També els regants que queden no poden finançar el manteniment dels recs o llur refecció.

Un altre exemple, el més gros i el més insòlit, del qual pensi parlar un pròxim dimarts, és la pressió del sindicat de municipis de la vall del Tec (sí, sí, els municipis contra els regants !) presidit per Alexandre Puignau, el batlle de les Cluses – tot un programa per l’aigua – que, en lloc de defensar els regants els hi vol pertorbar les rescloses, és a dir destruir-les amb el pretext de peixos a reintroduir. Quan se sap que rebentar les rescloses pot portar a pertorbar les capes freàtiques subterrànies.

C:\Users\Utilisateur\Desktop\2019-10-15 16_43_15-fr CdA151 jbk_06_08_2019_Faits_et_rumeurs PDF.pdf – Adobe Acrobat Reader DC.png

Doncs tots junts han creat l’Associació de recs de la vall del Tec que reuneix més de quaranta associacions sindicals, de Prats de Molló fins a la mar. Els hi desitgem èxit i força. Ens trobaran sempre amb ells per defensar els recs i la irrigació, que són patrimoni del nostre país català, a més de conservar els paisatges, de donar llocs magnífics de passejada amb aigua i arbres, i d’ajudar a lluitar contra les inundacions.

 

Leave a Reply

Articles recents

La Generalitat de Catalunya té finalment pressupost. La pandèmia del Covid19 s’aprofundeix dins el món.
28 Abril 2020
Desconfinament i coronavirus per temps. Jean Castex, el nord-català de l’any. Els militars espanyols haurien de callar.
21 Abril 2020
Perspectiva de crisi sanitària i econòmica als Estats Units. Alemanya critica la gestió del Covid19 de Pedro Sánchez. Una anècdota borbònica imaginària.
14 Abril 2020
L’Amèrica contaminada de Donald Trump. Far West en el món. Més anècdotes coronavirades.
7 Abril 2020
Europa en curs de submersió pel Covid19. Una anècdota coronavirada.
31 Març 2020